La Generalitat aspira a guanyar fins a 5.000 milions amb el nou model

La Generalitat aspira a aconseguir entre 3.800 i 5.000 milions d’euros addicionals de recursos amb el model de finançament que el Ministeri d’Hisenda construeix. La forquilla és tan àmplia perquè amb prou feines hi ha detalls que permetin calcular amb precisió l’impacte del nou sistema.

La previsió la va donar ahir la consellera d’Economia de la Generalitat, Alícia Romero, en una entrevista a TV3 en què va declarar que, una vegada coneguts els principis generals del model, “ara és l’hora dels Excel”, amb referència als càlculs que ha de fer Hisenda per acontentar totes les comunitats. L’estimació de Romero es basa en les xifres que controlen els economistes i que fixen la millora esperada per al conjunt de les comunitats d’entre 17.000 i 20.000 milions. La consellera no va voler especular amb l’import que quedaria en termes per habitant. “Haurem de veure quina població ajustada és perquè segurament s’ajustarà”, va declarar. “Lluitem perquè la població ajustada s’acosti a la real”.

En aquest aspecte, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no va donar cap pista després de la reunió de l’aspre Consell de Política Fiscal i Financera. Sí que va mostrar la intenció de reduir la bretxa del finançament per habitant entre la comunitat més mal tractada (València) i la millor ( Cantàbria). I, a més, aconseguir-ho sense que ningú hi perdi.

Amb aquesta premissa es poden inferir algunes xifres de quants diners hauria de posar l’ Estat per aconseguir aquesta equiparació. Amb les dades de la liquidació del model del 2023 i llançada la hipòtesi d’una equiparació com a mínim del 90% dels recursos de l’autonomia més ben dotada, el cost del nou model és de 21.272 milions d’euros (vegeu el gràfic adjunt).

Òbviament, en aquest exercici teòric les comunitats més beneficiades amb el canvi de model serien les que ara estan més mal finançades ( la Comunitat Valenciana i Múrcia), que guanyarien gairebé un 21% més de recursos respecte a la situació actual. Tanmateix, aquestes comunitats no serien les que rebrien un volum més elevat de recursos en valor absolut. La més beneficiada seria Andalusia, amb 5.427 milions més, seguida de Catalunya, amb 3.665 milions. La Comunitat Valenciana es quedaria amb 3.373 milions més. Cantàbria i La Rioja serien les perdedores .

La xifra estimada per a Catalunya­ amb aquest càlcul (3.665 milions) és semblant a la banda baixa de millora del model­ defensada ahir per
la consellera Romero (3.800 milions).

Els càlculs dels economistes consultats s’han fet a partir de competències homogènies perquè es puguin comparar entre comunitats. Tampoc no s’han tingut en compte les pujades o les baixades d’impostos que cada comunitat pot exercir. I el més important és que es mantenen els mateixos criteris de població ajustada que al model actual.

Al sistema de finançament no es distribueixen els recursos sobre la base de la població real, sinó que la xifra d’habitants s’“ajusta” a la baixa o a l’alça en funció de diferents criteris, com ara la insularitat, la dispersió de població o el percentatge d’avis i de nens. Les fonts consultades coincideixen amb Alícia Romero que la definició de la població ajustada serà una de les principals palanques que farà servir el Ministeri d’Hisenda per ajustar el nou finançament perquè el rànquing de guanyadors sigui l’adequat per aconseguir prou nombre de vots i tirar endavant el model al Congrés dels Diputats.

Fins ara la bretxa entre les comunitats més mal finançades i més ben finançades era d’un 25%. Amb la simulació es reduiria fins al 10%.

Òbviament, tampoc no s’ha tingut en compte com penalitzarà el nou model les comunitats que abaixin impostos. Aquesta característica nova va ser un altre dels principis que va enumerar la vicepresidenta Montero després del Consell de Política Fiscal i Financera.