La compra d’habitatge retrocedeix a les comunitats més cares
Habitatges
El mercat es frena a Madrid o les Balears, mentre que continua a l’alça a Catalunya
Madrid és el territori amb el preu més car
La forta pujada dels preus de l’habitatge i la falta d’oferta passen factura en alguns dels territoris més tensionats. És el cas de Madrid, les Balears o les Canàries, comunitats amb els increments de preu més alts i on la compravenda ofereix senyals clars d’alentiment. Les transaccions van caure en totes al setembre, tal com indiquen les dades que l’ Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir, mentre que la mitjana espanyola va augmentar un 3,8% respecte al mateix mes del 2024. En total, la compra d’habitatge retrocedeix en vuit comunitats autònomes i augmenta a la resta, com ara a Catalunya (6%).
L’encariment dels pisos afecta tot el país, però Madrid i les Balears són les que registren més alces. Concretament, el preu mitjà del metre quadrat va avançar un 16,9% a la primera, fins als 4.112 euros, el tercer trimestre. Pel que fa a l’arxipèlag, va registrar un increment de l’11,5% i 4.096 euros el metre quadrat, segons dades dels registradors de la propietat. Són els territoris més cars d’ Espanya.
A Espanya en conjunt les operacions continuen creixent, amb un 14,4% fins al setembre
Les segueixen el País Basc (3.274 euros /m²), Catalunya (2.775 euros/m²) i les Canàries (2.600 euros/m²). A les dues primeres les operacions sí que van continuar a l’alça al setembre, mentre que a les Canàries van disminuir i van encadenar dos mesos de retrocés. Per la seva banda, els preus més baixos es van registrar a Extremadura (900 euros/m²), Castella -la Manxa (992 euros/m²) i Castella i Lleó (1.295 euros/m²). En totes la compravenda va créixer per sobre de la mitjana al setembre.
Malgrat la desacceleració en alguns dels principals mercats immobiliaris, al sector descarten ara per ara una bombolla immobiliària. El Banc d’Espanya opina el mateix, però es planteja imposar límits als bancs en la concessió d’hipoteques perquè els preus de l’habitatge no afectin el consum i no hi hagi un sobreendeutament de les llars.
De moment, el mercat continua creixent a Espanya en conjunt. Així doncs, la compravenda d’habitatge va pujar al setembre un 3,8% respecte al mateix mes del 2024, fins a un total de 63.794 operacions, la xifra més alta aquest mes des de l’inici de la sèrie, el 2007, i la segona millor dada d’aquest any després de la del juliol. Amb el repunt que es va registrar el novè mes de l’any, la compravenda d’habitatges reprèn els ascensos després que a l’agost baixés un 3,4% després de 13 mesos consecutius de pujades.
L’obra nova va impulsar l’augment d’operacions, amb un avenç del 10,8%, fins a les 13.823 transaccions. Pel que fa a l’habitatge usat, continua concentrant la majoria de les transmissions, però l’augment és inferior, de tot just el 2%. En total, es van vendre 49.971 pisos usats, màxims per a un mes de setembre en 18 anys. D’aquesta manera, en l’acumulat de l’any la compravenda va pujar un 14,4%.
Pel que fa a les previsions, el sector descarta una correcció en els preus. Al contrari, la situació actual –augment de la població, accés al crèdit i política monetària– provoca “una sobredimensió de la demanda que posa més pressió sobre l’oferta” i eleva el cost, considera María Matos, directora d’ estudis de Fotocasa. “Malgrat que és possible trobar quotes hipotecàries inferiors al lloguer, els compradors s’hauran d’enfrontar a preus d’adquisició cada vegada més elevats”, afegeix.