Un altre pla nefast per a Europa
Guerra entre Rússia i Ucraïna
La UE ignora el projecte nord-americà que vol forçar Kíiv a cedir el Donbass
La cap de la diplomàcia comunitària,Kaja Kallas, parlant amb els ministres d’Exteriors d’Eslovènia,Xiprei Malta
Una vegada més, Europa es mostra escèptica davant l’últim intent de l’Administració nord-americana de Donald Trump d’arribar a un acord de pau per la via ràpida amb Moscou, arraconant tant la Unió Europea (UE) com Ucraïna. L’últim pla de pau entre Washington i Moscou, avançat pel Financial Times , va caure com una galleda d’aigua freda sobre la reunió de ministres d’Exteriors dels Vint-i-set d’aquest dijous, que s’havia de centrar, entre altres coses, a augmentar el setge a la flota fantasma amb què Rússia mira d’eludir les sancions occidentals.
“Ja ho hem vist abans. Els diferents plans de pau no poden funcionar si els europeus i els ucraïnesos no hi estan d’acord”, va subratllar l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, després d’una cimera en què el ministre ucraïnès, Andrí Sibiha, es va connectar com fa habitualment per informar els europeus sobre la situació al terreny.
Al president d’ Ucraïna, Volodímir Zelenski, el pressionen els Estats Units perquè accepti un pla de pau de 28 punts que inclou importants concessions per
part d’ Ucraïna. La presidència ucraïnesa ja ha confirmat que l’ha rebut i Zelenski té previst parlar amb Donald Trump els pròxims dies.
El pla no agradarà a Kíiv, per començar, perquè implica cedir a Rússia el control de tot el Donbass –també de les zones que encara estan sota el control de Kíiv–, la vasta regió minera i industrial de l’est del país que els ucraïnesos consideren clau per a la seva supervivència futura com a Estat independent.
“Per posar fi a aquesta guerra, cal que els ucraïnesos i els europeus acceptin aquests plans. Per descomptat, Putin podria posar fi a aquesta guerra immediatament, si simplement deixés de bombardejar civils i matar gent. Però no hem vist cap concessió per part de Rússia”, va insistir l’ ex primera ministra estoniana davant la premsa.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, es va pronunciar en la mateixa línia de Kallas i va reiterar que la UE ha de ser present en qualsevol negociació perquè la seguretat d’ Ucraïna involucra directament la comunitària.
El representant espanyol també va assenyalar que no es pot fer res a l’esquena del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. “La UE donarà suport a qualsevol proposta de pau creïble, justa i duradora, però això ha de començar per un alto el foc incondicional. Per les idees que he sentit, no hi ha res d’això sobre la taula”, va apuntar Albares, que va demanar de respectar la integritat territorial i la sobirania d’ Ucraïna.
Keith Kellogg, un aliat clau d’Ucraïna a la Casa Blanca, abandonarà el seu càrrec al gener
Els ministres de Polònia, els Països Baixos o Suècia es van expressar d’una manera semblant davant els periodistes. “Volem la pau, però no pot ser una capitulació. El poble ucraïnès la rebutja. Tot ha de començar amb un alto el foc en les línies de contacte que permeti parlar sobre el territori i les garanties de seguretat”, va afirmar el representant francès, Jean-Noël Barrot.
“L’únic problema continua sent Putin, i hem d’evitar qualsevol situació en què comencem
a cedir a les seves peticions”,
va coincidir el danès Lars Lokke Rasmussen. El seu homòleg
alemany, Johann Wadephul,
va cridar a un alto el foc com a primer pas per negociar la pau a Ucraïna. “Així s’avançarà i també es podrà aconseguir una pau duradora. És el que ens interessa”, va dir.
Entre altres coses, el nou intent d’acord també suposaria la reducció a la meitat de la mida de l’exèrcit ucraïnès, que veuria vetat l’accés a l’armament més sofisticat. En concret, es vetaria a Kíiv la possibilitat de comprar armes occidentals que puguin arribar a territori rus.
Aquest ara mateix és el principal objectiu del Kremlin, que veu com els drons ucraïnesos castiguen les seves infraestructures petrolieres. La proposta pactada implica igualment la retirada de l’assistència militar nord-americana, que ha estat vital per a la defensa del país durant la guerra, i vetaria la presència de tropes estrangeres en territori ucraïnès. L’ esborrany, a més, d’acord amb una de les obsessions nacionalistes de Putin, inclou que el rus sigui oficial a tot Ucraïna així com la consideració de l’ Església ortodoxa russa com la religió oficial al país.
El pla no serà del grat tampoc de l’enviat especial de Trump per a Ucraïna, Keith Kellogg, que ha comunicat als seus col·laboradors que té previst abandonar l’ Administració al gener. Aquesta sortida suposa una mala notícia per a Kíiv, ja que Kellogg era un dels principals defensors d’ Ucraïna a la Casa Blanca de Trump. Tant els diplomàtics europeus com els ucraïnesos el consideren una persona raonable en una Administració que fins ara ha secundat en ocasions la versió russa sobre les causes de la guerra a Ucraïna.
En canvi, la nova proposta de pau ha estat una creació de l’enviat especial dels Estats Units per a missions de pau, Steve Witkoff, amb qui de vegades s’ha arribat a enfrontar Kellogg per les seves posicions molt properes a Rússia.
Kallas, encara en cerca i captura per part de Moscou, va optar per ignorar aquests nous requisits dels Estats Units i va afirmar que el pla de pau de la UE té només dos punts: debilitar Rússia i donar suport a Ucraïna. Per això va reiterar la necessitat de l’activació d’un préstec a Ucraïna de 140.000 milions d’euros finançats amb els actius russos congelats a Europa.
El Parlament rus amenaça Bèlgica de prendre represàlies si permet l’ús dels actius congelats
Dilluns, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va escriure una carta als 27 líders de la UE en què xifrava en 135.000 milions d’euros les necessitats financeres d’ Ucraïna en els pròxims dos anys, i deixava clar que, si no s’optava pels actius russos, l’alternativa és deute conjunt o subvencions dels estats membres.
La majoria dels països comunitaris prefereixen optar per fer servir els actius russos, però el projecte continua estancat per les reticències de Bèlgica, que té la seu d’ Euroclear, la institució financera on hi ha la majoria d’aquests diners. Ahir, el Par-
lament rus va declarar que
qualsevol confiscació d’actius russos per part de la UE ha de
ser resposta amb accions legals contra Bèlgica i l’entitat de valors Euroclear, i també va amenaçar d’obtenir els actius d’inversors del que va considerar “ estats hostils”.