Pressió de l’ONU: el pla climàticés una “sentència de mort per a molts”

El to greu i dramàtic fet servir ahir pel secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, delatava la preocupació per l’evolució de les negociacions sobre el canvi climàtic a la cimera de Belém (Brasil). Quan les converses enfilen la recta final, continua la controvèrsia que enfronta els països entorn de la proposta sobre un progressiu abandonament dels combustibles fòssils, per donar pas a les energies renovables.

“Quant més hem de patir?”, es va preguntar António Guterres abans d’alertar que les comunitats més afectades per la crisi climàtica ja havien sentit prou excuses i exigeixen resultats. Amb la seva intervenció va voler apressar les nacions a assolir nous compromisos i accelerar l’acció climàtica. Va recordar que les reduccions d’emissions promeses fins ara pels països –contribucions determinades a escala nacional, segons l’argot de l’ONU– provocarien un augment de la temperatura global de més de 2 °C. “ Això és una sentència de mort per a molts... Hem d’actuar amb molta més rapidesa, amb una reducció dràstica de les emissions”.

La cimera no va aconseguir assolir un acord en l’autoimposat termini autoconcedit fins aquest dimecres per aconseguir el consens. L’al·lusió al futur dels combustibles fòssils s’ha convertit en un punt central de la negociació. Seguint la invitació del Brasil, més de 80 països han reclamat un full de ruta per definir com ha de ser aquest abandonament progressiu dels combustibles fòssils.

Però altres països, incloent-hi els productors de combustibles fòssils, s’hi resisteixen, tot i que no es manifesten en públic. La cimera del clima del 2023 a Dubai (COP28) ja va acordar emprendre aquest camí, però els països no han definit com ni quan es durà a terme, ni quines seran les fites intermèdies per valorar-lo. El problema es complica perquè l’acord no va quedar revalidat l’any passat a la cita de Bakú ( Azerbaidjan), mentre que les nacions petrolieres es desmarquen d’aquest pacte i es veuen més protegides pel negacionisme i l’absència de Trump. “Estic plenament convençut que és possible un compromís”, va afegir Guterres, que va instar a tancar un “acord equilibrat” que impulsi l’abandonament dels combustibles fòssils i tripliqui entre el 2025 i el 2030 el finan­çament en adaptació per als països vulnerables als impactes ­climàtics.

També es va mostrar a favor que s’atenguin les demandes de les nacions riques perquè les potències emergents augmentin l’ambició de reduir les emissions de CO2.

La ciència ja considera “inevitable” un augment de temperatures per sobre dels 1,5ºC respecte als nivells preindustrials a tot estirar a començaments de la dècada del 2030.

“Sabem què significa això: més calor i fam, més desastres i desplaçaments, i un risc més alt d’arribar a punts d’inflexió climàtics, cosa que provocarà danys irreversibles, fins i tot aquí, a l’ Amazònia. Però encara podem reduir les temperatures per sota d’1,5 °C abans que s’acabi aquest segle”, va afegir ­Guterres.

Lula da Silva, en una breu intervenció davant la premsa, va declarar que la proposta d’un full de ruta per al final de l’ús del petroli no implica “imposar res a ningú” ni “determina terminis perquè els països deixin de cremar combustibles fòssils”. “ Necessitem reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, va afegir. I si els combustibles fòssils són una font important d’emissions, hem de començar a pensar a com viure sense i construir un futur sense aquesta dependència”, va dir.

Les finances són un afer difícil. L’any passat, a Bakú ( Azer­baidjan, COP29), la conferència va acordar que els països desen­volupats mobilitzarien 300.000 milions de dòlars per a l’any 2035 per ser destinats a les nacions en via de desenvolupament, a fi que poguessin fer front a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Però aquesta suma queda lluny de les estimacions fetes sobre les veritables necessitats, xifrades en 1,3 bilions anuals. Per això, alguns grups de països en desenvolupament han proposat de reobrir aquest debat. Nombroses veus recorden que “no s’està complint” el compromís dels països rics de duplicar aquest any el finançament per a l’adaptació en comparació amb el 2019”, un objectiu pactat a la COP26 de Glasgow.

El comerç també és un altre motiu de controvèrsia, ja que la Xina i molts països en desenvolupament rebutgen els “aranzels” verds de la UE. Es tracta de l’anomenat mecanisme d’ajust del carboni en frontera, que imposarà a partir de l’1 de gener del 2016 un càrrec a les importacions de béns amb altes emissions de carboni ( ferro, acer, alumini, els fertilitzants i el ciment), quan provingui de països amb poc control ambiental.

La Xina argumenta que el preu del carboni de la UE és massa elevat, i els països més pobres temen veure’s injustament perjudicats per aquesta barrera.