Meta, condemnada a indemnitzar la premsa per competència deslleial

La premsa digital espanyola va aconseguir ahir una important victòria judicial contra Meta, el gegant tecnològic nord-americà que controla Facebook i Instagram. Una sentència del jutjat mercantil 15 de Madrid ha condemnat el grup per competència deslleial després d’haver
infringit la llei de protecció de dades i haver obtingut un avantatge competitiu venent publicitat personalitzada a les xarxes socials.

La sentència condemna Meta a pagar una indemnització de 481,69 milions d’euros a un total de 87 mitjans de comunicació espanyols, entre els quals hi ha Guayana Guardian , Mundo Deportivo , El País , El Mundo , El Periódico , Diari Ara , diversos mitjans provincials i emissores de ràdio. Meta també haurà de pagar més de 60 milions d’euros en concepte d’interessos legals, de manera que la suma total ascendeix a 541,69 milions.

“És una sentència històrica que rebem amb molta satisfacció des de l’ Associació de Mitjans d’ Informació [ AMI]”, assenyala Irene Lanzaco, directora de l’ AMI, que ha estat una de les demandants juntament amb Europa Press i Radio Blanca. Segons aquest organisme, la resolució no només demostra que “ Meta ha vulnerat la privacitat dels usuaris”, sinó que “ha amenaçat seriosament la sostenibilitat dels mitjans de comunicació” en tant que ha accedit de “manera il·legal” a dades personals dels usuaris a les quals la premsa no ha pogut accedir perquè ha complert la llei, cosa que ha provocat que els seus ingressos s’hagin vist reduïts.

“El negoci de Meta es basa a oferir a les marques anuncis personalitzats d’acord amb les preferències dels consumidors. I esclar, com més informació té, millors resultats ofereixen els seus anuncis. Durant anys, Meta ha sabut informació com el sexe, l’estat afectiu, els gustos personals, l’edat... I això ha col·locat en un clar desavantatge competitiu la resta de mitjans de comunicació, que no hem tingut accés a tota aquesta informació”, lamenta Lanzaco.

La sentència no és ferma, i Meta va assegurar ahir que té intenció d’apel·lar contra el dictamen a l’ Audiència Provincial de Madrid. En un comunicat, l’empresa dirigida per Mark Zuckerberg va assenyalar: “No estem d’acord amb la decisió del tribunal i apel·larem. Es tracta d’una reclamació infundada que no té proves sobre el presumpte perjudici i que ignora deliberadament com funciona la indústria de la publicitat en línia”.

El jutjat arriba a la conclusió que Meta ha operat de manera deslleial durant almenys cinc anys, entre el 2018 i el 2023, en què va infringir el reglament europeu de protecció de dades ( RGPD), ja que va modificar la base legal del consentiment dels usuaris de Facebook i Instagram, les xarxes on s’emet la publicitat digital. “En conseqüència, com que no tenien una base legal vàlida, Meta no podia tractar les dades personals dels molts milions d’usuaris d’ Espanya per fer publicitat personalitzada”, apunta la sentència. El 2022, el grup tecnològic ja va ser sancionat per la comissió de Protecció de Dades d’Irlanda, el país on té ubicada la matriu a la Unió Europea.

La demanda dels mitjans de comunicació ha prosperat, però només parcialment. La sentència declara deslleial la conducta de Meta al mercat publicitari en línia, basant-se en el tractament il·lícit de dades, però no considera provat un abús de posició dominant ni la unitat de mercat en aquest sector.

Els mitjans reclamaven una indemnització de 550 milions d’euros, que finalment ha quedat en 481,69 milions (més els 60 milions d’euros d’interessos). El repartiment dels diners s’efectuarà de manera proporcional després de saber quina ha estat la quota de mercat de cada mitjà digital durant aquests cinc anys. El desemborsament no es farà fins que la sentència sigui ferma. Del total de la indemnització, la sentència especifica que l’agència Europa Press i Radio Blanca (que no formaven part de la demanda de l’ AMI) rebran 2,57 milions i 13.563 euros, respectivament.

La sentència també recull la controvèrsia sobre el càlcul de­ la indemnització, ja que Meta Irlanda –la matriu del grup– s’ha negat a aportar els comptes de­ negoci de la seva filial a Espanya, de­ manera que ha estat impossible calcular l’impacte real dels guanys obtinguts de manera i­l·legal.

En conseqüència, el magistrat utilitza un informe de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència ( CNMC), els comptes de negoci de Meta a Irlanda i estudis de mercat per calcular els ingressos obtinguts a Espanya. Segons aquest mètode, el jutjat assegura que el
grup tecnològic va ingressar un total de 5.281 milions d’euros entre el 2018 i el 2023. De fet, el magistrat presumeix que la quantitat guanyada per Meta seria fins i tot més alta perquè, en cas d’haver estat inferior, Meta hauria presentat en el procediment els comptes del seu negoci a Espanya.