La humanitat està entrant en uns dies molt perillosos per a l’espècie: els nous ritus prenadalencs, que amenitzen l’espera amb propostes il·lusionants entre les quals emergeix el team building l’objectiu del qual és enfortir vincles laborals sense finalitats ulteriors i tronades com tirar la canya a les companyes de feina, compartir un dècim del sorteig de Nadal o sotmetre’s a un menú degustació.
Pel que sembla, convé arribar semi inconscients a les festes de Nadal com si fossin la fi del món. A tal efecte, la ciutadania es flagel·la amb activitats insòlites: fixar dinars amb coneguts i saludats –“hem de veure’ns abans de Nadal!”–, intercanvi de regals de baix cost –l’irònicament anomenat “amic invisible”– i, ara, les populars “experiències”, aquest calaix de sastre on cap tot, des de ficar-se en un antre fosc on et peguen ensurts al tast de vinatxos artesanals sense graduació.
El ‘team building’ s’afegeix a la llista de novetats que ajuden a arribar dopats a Nadal
El team building està substituint als sopars d’empresa, potser perquè els sopars d’empresa els carregava el diable i els terminava per instruir un jutjat de guàrdia. Perquè la ciutadania mantingui les mans al seu lloc i no abusi del mam, les empreses opten per convidar els seus empleats a cuinar conjuntament, tal que el Master Chef. Un arriba, rep un davantal i l’assignació de brigada segon, es fa servir en tallar cebes, naps o cols i participa en l’elaboració d’algun plat modern que després cal menjar-se i sense queixes. Tu l’has cuinat, tu te'l menges i amb bona cara.
Jo ja entenc que la societat evoluciona, es reinventa i el team building ha arribat per quedar-se perquè és entretingut, diferent i sempre queda l’esperança que al cap de l’empresa se li vessi la salsa holandesa sobre les sabates en presència dels seus empleats.
Lee tambiénEl Congrés es diverteix
Una festa de la solidaritat! Per fer boca, ahir vaig presenciar la mar de satisfet l’homenatge al primer team building de la història: la transició, en forma de la imposició del Toisó d’Or a la Reina Sofia, Felipe González, Miquel Roca i Herrero de Miñón. Que n’aprenguin del més bonic exemple de team building en la història d’Espanya! Orgull. Molt orgull.
