Trump dona un ultimàtum a Zelenski

El president dels Estats Units, Donald Trump, considera que dijous, coincidint amb la festivitat del dia d’Acció de Gràcies, és el “moment apropiat” perquè el president d’ Ucraïna, Volodímir Zelenski, decideixi si accepta el pla de pau de 28 punts pactat en secret entre Washington i Moscou.

La proposta, en què no han participat ni la part envaïda ni els aliats europeus, l’obligaria a renunciar a tota la regió oriental del Donbass, on avui controla al voltant del 12% del territori, amb una línia del front fortament fortificada. A més, el full de ruta, negociat amb el Kremlin per l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, també exigeix que Ucraïna redueixi a la meitat la mida del seu exèrcit.

Kíiv s’ha resistit fins ara tant a cedir tot el Donbass com a quedar-se en un futur sense garanties­ de seguretat sòlides i, si aprova aquesta proposta, renunciarà­ a les seves dues exigències­. Trump va insistir, en una entrevista a Fox Radio, que, si Ucraïna no ho accepta, igualment “el perdrà en un curt període de temps”.

“Hem tingut molts terminis, però si les coses funcionen, tendeixes a prorrogar els terminis. Però creiem que dijous és un moment apropiat”, va dir el president, obrint-se a la possibilitat d’ampliar l’ultimàtum. Ha afegit que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, “no vol més guerra”, perquè “ja ha rebut el seu càstig: se suposava que els combats serien qüestió d’un dia però han acabat sent quatre anys”.

Per primera vegada, el líder ucraïnès, en un dramàtic discurs, suggereix que acabarà cedint territoris

Es tracta de la primera vegada que Trump parla en públic sobre aquest pla, presentat ahir a Zelenski pel secretari de l’ Exèrcit dels Estats Units, Dan Driscoll, durant la seva reunió a Kíiv. En un dramàtic discurs adreçat a la nació, Zelenski ha reconegut que aquesta proposta planteja un dilema: acceptar la capitulació o “un hivern extremadament cru, el més cru de la història. Una vida sense llibertat, sense dignitat, sense justícia”.

El president ucraïnès ha parlat aquest matí per telèfon amb els líders de França, el Regne Unit i Alemanya, així com amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, per provar de definir els seus pròxims passos. Els europeus, així com Zelenski, han estat apartats de les converses sobre una guerra que afecta directament la seva seguretat col·lectiva. Segons la seva opinió, que no ha estat escoltada, qualsevol acord de pau s’hauria de negociar a partir de l’actual línia del front.

Però Trump, que va prometre en campanya aprofitar la seva bona relació amb Putin per acabar la guerra en 24 hores, està decidit a arribar a un acord de rendició semblant al que va aconseguir a l’ Orient Mitjà, on Hamàs va acordar amb Israel un alto el foc inestable a Gaza sobre la base d’un pla semblant, de 20 punts, també proposat pel mandatari dels Estats Units.

A la proposta conjunta dels EUA i Rússia, que encara no és pública però va ser revelada aquesta setmana per The Washington Post , es preveu un “acord de no-agressió integral entre Rússia, Ucraïna i Europa”, el compromís que Moscou “no envaeixi els països veïns” i que l’OTAN “no s’expandeixi més”, i la celebració d’“un diàleg entre Rússia i l’OTAN, amb la mediació dels EUA, per resoldre totes les qüestions de seguretat i crear les condicions per a la desescalada”.

Zelenski admet el dilema de capitular o afrontar “l’hivern més cru de la història”

També inclou “garanties de seguretat confiables” per a Ucraïna per part dels EUA i Europa, però no les especifica. L’exèrcit ucraïnès s’hauria de limitar a 600.000 soldats, per la qual cosa quedaria exposat a una nova invasió russa si en el futur expiressin aquestes suposades garanties proposades.

A més, malgrat que la Unió Europea no ha participat en el diàleg, en el text s’estableix que “ Ucraïna és elegible per ser membre de la UE i rebrà accés preferencial a curt termini al mercat europeu mentre es considera aquesta qüestió”.

El punt 21 és el més problemàtic per a Ucraïna. El pla diu que “Crimea, Luhansk i Donetsk [és a dir, la regió sencera del Donbass] seran reconegudes com a russes de facto, fins i tot pels EUA”. És a dir, valida les exigències del Kremlin, que va envair per la força fa tres anys i mig, en contra del dret internacional, gran part de l’est ucraïnès.

Si Ucraïna no accepta aquest full de ruta, s’arrisca a frustrar la relació amb què els últims tres anys i mig ha estat el seu principal aliat. Així ho ha reconegut Zelenski en el seu amarg discurs a la nació, en què ha assegurat que Ucraïna ha de triar entre “perdre la nostra dignitat o arriscar-nos a perdre el nostre soci clau”.

Trump creu que Putin ja ha rebut el seu càstig perquè la guerra duraria un dia “i ja ha durat quatre anys”

Des de la invasió russa, els EUA han aprovat més de 65.000 milions de dòlars en suport militar, una xifra que ascendeix a 182.000 si es té en compte l’ajuda econòmica i humanitària. Tanmateix, fins ara s’han desemborsat al voltant de 80.000 milions.

Washington, que ja va posar fre a aquesta ajuda –les noves compres d’armes aniran a càrrec dels aliats europeus–, ha amenaçat Kíiv de retirar també l’intercanvi d’intel·ligència, essencial perquè Ucraïna pugui preveure i resistir els incessants bombardejos russos, així com posar fi a qualsevol suport militar a la resistència ucraïnesa. Aquesta situació deixaria el país i Europa sols davant l’expansionisme bèl·lic de Putin.

Per la seva banda, el líder rus també va parlar divendres per primera vegada en públic sobre el pla durant una reunió del seu Consell de Seguretat. Malgrat que considera que “podria establir les bases per a un acord de pau definitiu”, s’ha desmarcat de l’autoria de l’acord, tot i que el va negociar directament amb Witkoff el seu enviat, Kiril Dmítriev, cosa que li ha donat una capacitat d’influència que Zelenski no hi ha tingut. Putin, que ha dit que està obert a negociar, també ha afegit una amenaça a Ucraïna: si rebutja rendir-se, “aconseguirem els objectius per la via militar”.