A l’ambaixador egipci Nasser Kemal li queden quatre mesos al capdavant de la Unió per la Mediterrània. Llavors haurà fet dos mandats, vuit anys dirigint una institució que ha anat perdent impacte a mesura que s’agreujaven els problemes a l’ Orient Mitjà i el nord de l’ Àfrica i escassejaven els recursos financers que arribaven de Brussel·les.
Pau a Palestina
Ningú no ha estat capaç de raonar amb Israel perquè accepti un Estat palestí”
Tot i això, Kemal no vol parlar de fracàs, sinó de l’afany per continuar construint ponts, encara que siguin fràgils i se’n vagin en orris amb la més petita sacsejada. Parlem amb ell a la Llotja de Mar, amb motiu del Fòrum Econòmic Euromediterrani, que aquesta setmana ha organitzat l’ Institut Europeu de la Mediterrània i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Diàleg
“Israelians i palestins dialoguen sobre projectes tècnics en el marc de la UpM”
Trenta anys després del Procés de Barcelona que va donar peu a la Unió per la Mediterrània (UpM) com a organització en què israelians i palestins podrien col·laborar en peu d’igualtat, quin és el balanç? Què ha fet la UpM a favor de l’ entesa de dos pobles que avui semblen més enfrontats que mai?
És una pregunta molt difícil de respondre. El Procés de Barcelona es va llançar el 1995 després dels acords d’Oslo, que haurien d’haver portat a la creació d’un Estat palestí. No va poder ser i aquest fracàs va culminar amb la matança del 7 d’octubre i la tragèdia de Gaza, dos anys de brutal agressió a la població civil palestina. Sens dubte l’aportació del Procés de Barcelona a la pau entre israelians i palestí ha estat limitada. Aquí els diplomàtics han pogut parlar cara a cara, com també amb nou països àrabs més, a diverses taules en què s’han plantejat projectes de cooperació, però és clar que no n’hi ha hagut prou. No hem tingut l’impacte que buscàvem i tampoc no l’ha tingut ningú en la comunitat internacional. Ningú no ha estat capaç de raonar amb Israel perquè accepti una via cap a l’Estat palestí.
La UpM, en tot cas, no té el mandat per mediar en el conflicte, però sí per impulsar projectes de cooperació.
Sí, i li he de dir que les discussions tècniques sobre aquests projectes, en general, són molt bones.
L’àmbit tècnic és més productiu que el polític?
Tot és polític, però el 90% del que fem és en sectors com el medi ambient, el paper de la dona, les energies renovables, etcètera. En aquests temes s’imposa el pragmatisme.
Pragmatisme per corregir problemes estructurals?
Sens dubte. Pragmatisme per corregir, per exemple, les disparitats socioeconòmiques, desigualtats que poden provocar conflictes. Pragmatisme per reduir la tensió. No hem d’oblidar com les desigualtats provoquen conflictes. Ho vam veure a Síria el 2013, quan la sequera va causar greus problemes en la societat siriana i el règim va respondre amb violència a demandes que eren socials i econòmiques.
Un dels objectius clau de la UpM durant els 15 anys d’existència ha estat aconseguir una millor integració dels països mediterranis. Tot i això, molts tenen problemes amb els veïns, per no dir amb els ciutadans, i aquesta integració va amb retard.
Construïm ponts sobre tensions molt fortes i reconeixem que la integració va amb retard. Hi ha problemes persistents que impedeixen la circulació de persones, capitals i serveis.
La relació amb la Unió Europea, a més, no ha estat gairebona.
Avui és molt millor que fa uns anys. La UE té una comissària per a la Mediterrània, Dubravka Suica, amb qui m’he reunit moltes vegades. La col·laboració és bona i n’ha sortit el Pacte per la Mediterrània que presentarem el dia 28, aquí a Barcelona, i que hem elaborat a partir d’una consulta molt àmplia.
En què consisteix?
A connectar la gent i les economies estrenyent la cooperació entre la UE, l’ Orient Mitjà i el Nord de l’ Àfrica per afavorir el creixement econòmic i enfortir la seguretat. És una posada al dia del Procés de Barcelona.
La Mediterrània està avui millor que quan vostè es va posar al capdavant de la UpM?
Depèn. La situació geopolítica és molt pitjor que fa vuit anys. N’hi ha prou amb esmentar Gaza.
La migració continua sent un problema greu.
No està pitjor, però tampoc millor. És un problema que no es resol amb decrets i vigilància policial. Cal un espai comú de prosperitat a la Mediterrània i encara caldrà temps per crear-lo.
En quina àrea incidiria vos-tè per construir aquest espaicomú?
En les energies renovables, sens dubte. Aquí sí que hem avançat. El nord de l’ Àfrica té un potencial enorme per produir electricitat amb plaques solars i aerogeneradors, i subministrar a Europa tota la que necessita.
Què ha après vostè al capdavant de la UpM?
La importància de col·laborar per solucionar problemes que són de tots, com ara el de la migració, que es continuarà agreujant a causa del desequilibri demogràfic i econòmic entre el nord i el sud, o com la contaminació de la Mediterrània, un dels mars més bruts del món, per on passa el 20% del comerç mundial. Junts podem fer tant més i tant millor!
