Els canvis d’època passen sense que un se n’adoni. Els has estudiat, els has hagut de memoritzar i podria semblar que els fets històrics anunciaven un canvi de règim i escenari. Tot allò que era vell ja era antic, i el nou, inefable. Però passa que quan no ho observes des d’aquella perspectiva i distància, el canvi d’època et sorprèn mentre estàs estenent la roba o decidint si Rosalía és gran o extraordinària.
L’època ha canviat i els senyals per entendre-la són confusos. Estan passant coses a tanta velocitat que ens impedeix assimilar-les, preveure-les, condicionar la nostra conducta a les seves conseqüències. Valors, actituds, comportaments, declaracions, com rebem la mateixa informació i la consideració no només del veritable i el fals sinó del merament versemblant. La veritat no només és difícil de descobrir, sinó que, simplement, no importa. El no cert és un fet alternatiu. Som aquí.
Fins i tot Tebas, Laporta o Florentino es mantenen any rere any atorgant-se la seguretat dels regnats per designi diví
El món, el tauler del lògic i predictible, se n’ha anat en orris però, com en els còmics d’Astèrix, ens hem de demanar si és així també a tot el món. I per fortuna hem de contestar que com Goscinny i Uderzo ens indicaven: tot no, hi ha un petit poble anomenat Futbol que encara resisteix.
No deixa de ser paradoxal que en l’univers del futbol en què tot era visceral i un penal dins l’àrea del teu equip era càrrega viril i una amonestació verbal al jugador rival hauria d’haver estat vermella directa i sanció de deu partits. Que en aquest món de Ronceros i Sorias, la tecnologia ens ha proporcionat l’únic inamovible d’aquests mesos: un partit de futbol.
No sabem si Trump es convertirà en rei ni si acabarem amb camises blaves anant al gulag, però del que sí que estem segurs és que darrere d’una competició en vindrà una altra. Després d’un Mundial, un altre, després d’una Eurocopa, una altra. Ni tan sols es poden fer bogeries com ara organitzar una jornada de Lliga a Miami. Tot ha d’estar en ordre. Fins i tot Tebas, Laporta, o Florentino es mantenen any rere any al seu lloc, atorgant-se la seguretat dels regnats per designi diví, amb eleccions com les que convocava Franco perquè no diguessin que ell no era demòcrata.
Les càmeres, els drons i en especial el VAR ha introduït la veritat en els partits de futbol, una veritat sense fets alternatius, mentre que a fora la mentida és veritat i la veritat no importa, i a més no serveix ni per tenir raó, perquè tenint poder tant és tenir raó. El món s’ensorra, però el futbol (competicions, agendes, horaris, VAR, àrbitres i presidents) ens subjecta perquè no caiguem i, a més, tenim Rubiales per riure.