El meu pare era canut, és a dir, tenia els cabells blancs. Ens portàvem quaranta-sis anys i no el recordo de cap altra manera. Ell en presumia. Deia que tenir-los blancs era una garantia de no perdre’ls i en conservava la blancor amb aigües de colònia blavoses, per evitar que se li esgrogueïssin. Va morir als vuitanta-quatre amb una tofa d’un blanc nuclear que m’ha deixat en herència.
Tenir els cabells blancs envelleix de cop i volta, però després tot són avantatges, perquè la imatge queda fixada en una edat madura indefinida i passen dècades sense canvis aparents, en una modalitat boomer de Dorian Gray.
Actualment, Albert Batet és un dels canuts més vistosos del Parlament
El flamant adjunt a la presidència de Junts, el vallenc Albert Batet (1979), és un dels canuts més vistosos del Parlament. L’exalcalde de Valls és un polític jove però força experimentat, i uneix a la tofa de blanc nuclear una visible barba blanca que, a les envistes de Nadal, fa preveure mems de Batet abillat de Santa Claus. Després de l’aval a la llei d’Amnistia de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, la formació de Puigdemont comença a albirar que l’escalèxtric que han posat a les vuit últimes cartes als Reis podria arribar aquest any i això ha provocat canvis interns de força calat que han afectat Batet.
Segons el mitjà on llegies la notícia, el canvi de portaveu a adjunt a la presidència era descrit amb verbs positius (Puigdemont promou, nomena) o negatius (Puigdemont aparta, substitueix). És el que tenen els cabells blancs, que tothom els interpreta a la seva manera.
Lee tambiénDe virtuosos del joc
Ho he pogut comprovar fa pocs diumenges. A mitja tarda, sortint de Sant Sadurní d’Anoia, els Mossos havien establert un control d’alcoholèmia que provocava molta cua. Primer em va fer l’efecte que triaven les víctimes aleatòriament, però quan ens hi vam acostar em vaig poder fixar que tots els conductors a qui feien bufar tenien una certa edat, amb aspecte de sobretaula llarga. Quan em va tocar, els Mossos havien deixat passar alegrement tres conductors joves davant meu, però de seguida que van albirar la meva tofa blanca em van aturar per fer-me bufar. Per fortuna, fa anys que segueixo cegament el missatge d’aquella campanya sobre no conduir begut de Stevie Wonder.