El Regne Unit prohibirà treure benefici amb la revenda d’entrades”. Vaig sentir això d’aquesta mesura legislativa que s’acaba d’aprovar a la Gran Bretanya i vaig pensar: fantàstic, ara els toca a les cases.
No és un salt en perxa tan ditiràmbic com podria semblar ni una boutade de tertuliana. Encara que el mal social és òbviament diferent, és el mateix mecanisme el que porta a una persona a pensar que si compra quatre entrades d’ Oasis (el que va passar amb el retorn dels Gallagher ha propulsat la llei britànica: entrades que havien costat cent lliures es revenien a 4.000 lliures) o 20 entrades d’ Oques Grasses i després les col·loca pel triple de preu a Viagogo i el que decideix que llogarà els seus pisos sobrants per temporada o per habitacions per treure’n el màxim rendiment.
Està molt instal·lada la idea que no especular podent-ho fer és una gran estupidesa
Tot forma part de la Mentalitat Media Markt. Fa més d’una dècada que l’empresa alemanya d’electrodomèstics no fa servir aquest eslògan, amb el qual va aterrar a Espanya i amb el qual es va posicionar al mercat als anys de la bombolla immobiliària. Però si ha quedat a l’escorça cerebral col·lectiva és perquè encapsula molt bé un tipus de pensament estès de manera molt transversal en la societat. Ningú no vol que el prenguin per ximple i està molt instal·lada la idea que no especular podent-ho fer és l’estupidesa més gran que es pot cometre.
En un panorama econòmic on la desigualtat creix per minuts i on per ser ric de debò cal ser milmilionari, algú hauria d’explicar a tots els altres, els brokers d’estar per casa, que el veritablement ximple és contribuir a l’encariment general de la vida. El mateix propietari que pensa que ha fet un pelotazo còsmic comprant habitatges per inversió, no per viure-hi, i llogant el seu habitatge sobrant a un preu inflat es trobarà quan ells o els seus familiars necessitin casa en una altra ciutat amb un altre espavilat que haurà pensat exactament el mateix.
Acabem de saber que el preu de les cases va pujar un 12% l’últim trimestre, superant les xifres de la bombolla del 2008. I massa gent, contaminada d’ especulitis, continua pensant que els ximples són els altres.
