Els àmbits en què avui es pot plantejar una col·laboració fructífera i estable entre Barcelona i Madrid són limitats. Ens referirem –a tall d’excepció– a un d’ells. Ahir es va clausurar amb èxit la biennal Ciutat i Ciència, un projecte sorgit el 2019 a Barcelona, però que, per segona edició consecutiva, ha discorregut en paral·lel a Madrid gràcies a la col·laboració del Círculo de Bellas Artes, que dirigeix el filòsof Valerio Rocco. La qüestió quàntica ha estat l’eix vertebrador, sense defugir el debat sobre els efectes que aquest avenç disruptiu pot tenir en la turbulenta actualitat geopolítica. Són afers que preocupen els ciutadans del món que estan dotats –encara– de sentit crític, al marge de la ciutat on resideixin. Però, com dèiem, no abunden els escenaris d’ entesa entre les dues grans metròpolis del país.
Està més arrelat, per descomptat, l’hàbit d’amagar les misèries pròpies mentre es retreuen les alienes, tot i que en això també hi ha excepcions. Barcelona, per exemple, és una ciutat que porta l’autoavaluació i l’autocrítica a l’extrem, fins i tot en les qüestions que són de mal difondre, com les xacres que deriven de la creixent desigualtat social (barraquisme, pobresa infantil, índex de persones sense sostre...). Madrid segueix una tendència més general i és opaca en aquests afers, sobretot quan es tracta de reconèixer realitats indigestes que espatllen el relat oficial. Per exemple, la capital, una de les més desiguals d’Europa, manca de dades fiables sobre la quantitat ingent de persones que dormen al carrer, tal com s’informa en un reportatge de Celeste López publicat avui a Viure, que subratlla que a Madrid hi ha 1,3 milions de ciutadans en risc de pobresa.
En totes les ciutats es dispara el nombre de persones en situació de desemparament. És igual que siguin capitals riques o pobres. A la nit, els centres urbans s’omplen de sacs i tendes d’acampada. El problema desborda la capacitat de les autoritats locals i remet a una crisi global. Segons Oxfam, un 1% de la població mundial acumula més riquesa que el 95% del total. És una calamitat planetària que amenaça de fer un salt quàntic, a Sant Jaume i a la Puerta del Sol.
