“Si el Dakar no és èpica, no és res”
Tinc 38 anys. Soc de Barcelona i també de Sant Andreu de Llavaneres. Soc esportista i empresari. Tinc una filla, l’ Olívia (10). Política? No em frena, m’obro a totes les persones. Creences? Tot i que no sé què hi ha, alguna cosa hi ha. Em diverteixo anant sovint en bicicleta. (Foto: Ana Jiménez)
Campió de ral·li 2025
El palmarès de Pedró: ha guanyat el campionat d’ Espanya de ral·lis 2025, l’estiu passat, com ja va guanyar el campionat de motocròs de Catalunya el 2019, i abans un munt d’altres campionats de motociclisme. Ara la seva il·lusió és culminar la cursa en la categoria Origen del ral·li Dakar, a l’ Aràbia Saudita, al gener. Li brillen els ulls verds amb aquest desafiament, com quan els pares li van regalar una moto Honda CR 8 per treure bones notes, de noi. Entrena i porta una dieta estricta, i compagina dues botigues de xarcuteria (La Garriga: l’una a Madrid, l’altra a Barcelona) després d’haver liquidat un negoci més gran que el devorava: “Vivia com si tingués 50 anys, i vaig frenar”, comenta amb humor, perquè ha entès que la vida no s’ha de prendre a la valenta... Tret del ral·li Dakar.
Preparant el Dakar?
Sí, surto tres o quatre vegades a la setmana, des d’octubre.
On?
Fora de la llei, Catalunya té mal regulat els camins per a motos.
Quan correrà el Dakar?
Del 3 al 17 de gener.
És perillós?
Hi ha hagut bastants morts. Abans més, per amateur. Avui és més professional.
El Dakar és més de motos o de cotxes?
Sense motos, el Dakar no tindria ànima.
Queda clar.
El Dakar és la calor i el fred sobre la moto, el cel a dalt i la pols al voltant del motorista... I alguns cotxes, d’acord.
Amb veritables fortunes sobre rodes.
Hi corre Nasser Al-Attiyah... El seu motor home és palacial. Tots els recursos imaginables... Ha guanyat cinc vegades.
Enfront d’això... Vostè com se sent?
He pres una decisió més valenta.
Quina decisió?
Córrer en la categoria Original.
En què consisteix la categoria Original?
Ressuscita l’essència pionera del Dakar. Dormiré en tenda de campanya. Correré sense assistència, sense GPS. Cobriré quinze etapes d’uns 600 quilòmetres: catorze hores cada dia sobre la meva moto.
Sembla una epopeia.
És tornar a l’origen, a l’any 1979, a l’aventura! Si el Dakar no és èpica, no és res.
Què serà decisiu per arribar al final?
No tenir accidents. O sigui, prémer però no al 100%. Amb una mecànica de motor elemental, que jo pugui reparar pels meus mitjans. I endurir bé la ment.
I com ho porta?
Bé. Embarco diumenge vinent, 30-N.
Embarca?
Un vaixell transporta la moto i el material fins a l’ Aràbia Saudita, país on es corre el Dakar des del 2020. Jo seré l’únic català en la categoria Origen.
Ja sap per on discorrerà la seva ruta?
Acaben de comunicar-m’ho, i la previsió meteorològica, per preparar-me i proveir-me de roba, aliments... Abans de tancar les maletes diumenge.
Quin és el seu punt fort amb la moto?
Nervis forts. No m’altero. Soc estable. Psicòlegs em van enfortir psicològicament.
Tan important és això?
Sí, en depèn la meitat dels assoliments com a motorista, i això en un ral·li com el Dakar... Marca tota la diferència!
I l’altra meitat?
L’altra meitat passa per la preparació física, per la preparació mecànica, la navegació, la recerca de patrocinadors...
Qui l’ha ajudat més?
El Projecte All 1, de Carlos Llibre, des del 2022, que va ajudar joves a preparar-se: em va portar al Dakar 2024.
Això li costaria uns diners...
Uns 150.000 euros en dos anys, que cal buscar-los un a un...
Què preveu que serà el més dur al Dakar?
Els finals d’etapa a les fosques, aguantant-me les ganes d’orinar o defecar...
Pari, home, pari i faci.
No. Si t’atures, perds. I jo soc competitiu.
I què serà el millor?
Engegar la moto veient sortir el sol al desert.
Què diuen els seus pares d’aquesta passió seva per la moto i el Dakar?
Soc el quart germà, el petit, vaig arribar per sorpresa. I vaig espavilar veloçment.
Sens dubte: a quina edat va començar amb la moto?
Als cinc anys, el 1992. Una Merlin 50 de trial. Aviat vaig saber que aquesta era la meva passió.
Engrescat pel seu pare?
El pare havia corregut aquell mateix any 1992 el Dakar, entre Rouen i Ciutat del Cap.
Haguéssim començat per aquí!
A casa, el Dakar és una religió! No ens perdem ni un minut de cada edició, per tots els canals possibles.
I vostè, mentrestant, entrenant.
Jo ho vaig posar tot de part meva, sens dubte: disciplina, disciplina, disciplina. Fins que va arribar un dia que em vaig trencar.
Es va trencar?
Sí, i ho vaig deixar tot. I no vaig tocar la moto durant set anys.
Set anys!
Del 2015 al 2022: vaig viure a Madrid, abocat al meu negoci de xarcuteria, treballant catorze hores al dia, i em vaig casar, i em vaig recolzar en l’alcohol...
Ai...
Fins que un dia vaig sentir que jo... Ja no era jo. I vaig sortir d’aquella roda, i em vaig separar... I vaig tornar a començar.
Amb quin aprenentatge, Pedró?
Que la vida no són extrems, la vida és equilibri. Vaig tornar a la moto i vaig sentir alegria, felicitat... Però ja sense la necessitat de competir.
Tret del Dakar.
Tret del Dakar! La meva màxima il·lusió.