A Catalunya Ràdio, David Madí comenta el judici a la família Pujol i el defineix com “la zona zero de la guerra bruta en tot el tema del procés”. L’afirmació compensa l’entusiasme, entre escabrós i venjatiu, d’altres mitjans, que celebren el judici com la victòria no de la justícia, sinó d’una determinada trinxera. Que la instrucció hagi durat deu anys és una vergonya que no solament afecta els instigadors i les víctimes de les guerres (brutes i netes) que s’han succeït des de la confessió del president Pujol, sinó que atempta contra la salut, alarmantment deteriorada, de la democràcia.
Sembla evident que la històrica confessió de Jordi Pujol exigia aclariments que, per desgràcia, no van arribar durant les comissions parlamentàries. I que Pujol hagi afirmat que “no he estat un polític corrupte” no permet descartar que, emparant-se en el seu nom i en el que ha representat, altres sí ho hagin sigut. Per evitar accions judicials severes, al Brasil Jair Bolsonaro ha dit que en el moment d’intentar trencar la canellera de la detenció domiciliària, havia al·lucinat i patit un episodi de bilocació paranoica. Compte amb la bilocació. En una de les seves celebrades últimes cançons, Rosalía diu: “Diria que no fue él / que fue su doppelgänger”.
Que un procés trigui deu anys no és una anomalia: és una desgràcia
Nicolás Maduro, president de Veneçuela, va celebrar la marxa del Día del Estudiante amb un discurs i un ball. El discurs arengava els joves a reclamar la pau, ara que el president Donald Trump sembla preparar-se per a una intervenció militar. “Dialogue and peace, yes!”, clamava Maduro, que es va prestar a ballar el remix de les seves declaracions anteriors i va esperonar els estudiants seguint el criteri de Los Payasos de la Tele quan preguntaven: “¿Cómo están ustedes?”. No sabem si aquest combat entre presidents de verb incontinent degenerarà en guerra, però sí que, gràcies a la piconadora de la immediatesa, Maduro és més un proveïdor de mems i càpsules per a TikTok que un referent polític solvent.
Al Brasil, la cimera climàtica de Belém vol transmetre una imatge de cohesió que compensi l’absència del president Trump. Les resolucions finals mantenen una retòrica que abusa de les vaguetats i les bones intencions sense garanties de compliment. A la cadena France Info, conviden Laurent Fabius, que fa deu anys va presidir la COP21 i el famós Acord de París. Fabius es felicita de la feina feta i, cenyint-se a la terminologia anglosaxona, explica que la situació actual dificulta enormement la presa de decisions eficaces. Parla de les tres S (en anglès): la ciència ( science ), que l’any 2015 no es qüestionava i ara sí; la societat ( society ), que ja no accepta tan unànimement els principis de la sostenibilitat, i els estats ( states ), que ja no demostren un compromís consensuat d’arribar a acords. Dit d’una altra manera: tot ha empitjorat.