“ Vol i no pot”. El moment té un punt dramàtic. El moment en què tot es decideix o comença a decidir-se. Si el tribunal l’exonera no haurà d’explicar-se, però no podrà explicar-se. Si el tribunal no l’exonera i el sotmet a judici, pot acabar condemnat. O pot acabar absolt. És un moment que decideix la història de Jordi Pujol. Com ho recordaran els estudiants del futur: condemnat, absolt o in albis .
Segons les defenses, l’Audiència Nacional no és competent en el cas, que ha de recaure en la de Barcelona
El moment es va viure ahir a l’ Audiència Nacional i ho descriu un lletrat present a la sala, tancada al públic en aquest tràmit. L’expresident és al seu domicili, connectat per videoconferència amb el tribunal que, des d’ahir, tretze anys des que el cas fa els seus primers passos, jutja tota la família del gran patriarca català i una desena d’empresaris que suposadament els van pagar suborns i comissions, a canvi de favors, concessions i influència. Un equip mèdic, interposat entre Pujol i el tribunal, va tornar ahir sobre el seu diagnòstic, ja emès els dies anteriors, i és que l’expresident, de 95 anys, no està per suportar un judici i, sobretot, no està per donar detalls del que va passar 20, 25 o 30 anys enrere, per proverbial que fos la seva memòria: té signes d’alzheimer. Malgrat això, el tribunal va decidir que Pujol continua en la causa. Des de casa i telemàticament.
No és un detall gens menor: si Pujol continua acusat, pot defensar-se, i a més, l’opinió del tribunal mèdic pot jugar a la distorsió en eventuals recursos en instàncies superiors. Estava en condicions Pujol per ser jutjat? Els fills creien que no, els metges creien que no, Pujol volia parlar. Junts va denunciar ahir la “persecució política” que pateix aquesta família. Pujol volia, vol deixar un llegat només polític. Si parla, serà cap a l’abril. Avui, segona sessió.
La família Pujol, comandada pel primogènit, Jordi Pujol i Ferrusola, està acusada d’haver ocultat ingents quantitats de diners a Andorra, on se les haurien repartit en diferents comptes, a nom dels set germans i el matrimoni. Passa que la cadena de prova és feble, o almenys la instrucció judicial no ha pogut sustentar amb claredat on van ser exactament els favors. Passa també que la primera incriminació de la família, del primogènit, es produeix quan està començant el procés independentista, quan una exparella seva, Victoria Álvarez, Vicky, assegura davant la policia patriòtica que ella mateixa ha vist com el seu llavors nòvio puja bosses de diners a Andorra. Passa també que tot apunta que aquest testimoni fundacional va cobrar dels fons reservats de l’ Estat, de la mànega amb què la brigada va regar informants i testimonis perquè esquitxessin l’independentisme. Però passa també que aquella mateixa brigada va aconseguir la captura de pantalla clau que va atrapar els Pujol: els comptes d’una part de la família a Banca Privada d’Andorra ( BPA). Bingo. Allò va obligar Pujol a emetre un comunicat en què admetia que des del 1980, això és, durant els seus 23 anys de mandat i nou més, havia tingut a Andorra 140 milions de pessetes (o 800.000 €) que el seu pare li havia deixat en herència, tot i que amb el temps les inversions els havien convertit en més de tres vegades més.
Els metges insisteixen que Pujol no està en condicions de suportar sis mesos de vista ni aportar records vàlids
El tribunal va dedicar la jornada d’ahir a les anomenades qüestions prèvies, que van ser comandades per l’advocat defensor de Jordi Pujol i Ferrusola, Cristóbal Martell. Va intervenir el primer i va plantejar una tirallonga d’incongruències processals. D’entrada, que l’ Audiència Nacional no és competent en aquest cas: només ho és “si el delicte es comet en la seva integritat a l’estranger”, tal com determina la sentència 263/21 del Tribunal Suprem. Martell va afegir que l’acusació sobre els Pujol es basa en una sèrie de “generalitats, abstraccions, universalitat i absència de concreció” de la trama que suposadament va apropiar-se de patrimoni públic i el va portar a Andorra i les seves butxaques.
