Encara no ha començat la guàrdia d’ Eva Espallargas, advocada del torn d’ofici de Barcelona, i ja té dos casos per a l’endemà. Dues dones l’esperen en dues comissaries dels Mossos per formalitzar denúncies per violència de gènere. Són les 20 hores d’un dijous qualsevol i, a partir de les 22 hores, la lletrada sap que el telèfon pot sonar en qualsevol moment, encara que aquesta vegada no hagi passat.
Una àrea amb llibres i joguines a la comissaria evidencia que les dones no en són les úniques víctimes
A les 9 hores de l’endemà es presenta en una comissaria. La seva patrocinada arriba poc després. Ella serà la seva advocada durant tot el procediment, fins a la sentència. Totes dues ja havien parlat breument per telèfon; Eva Espallargas hi parla sempre que li consta un número de contacte.
La primera trobada, totes soles, dura uns 15 minuts. La víctima vol denunciar el seu ex. L’advocada li explica que ara li prendran declaració per presentar la denúncia. “Hauràs de ser clara i ordenar els fets. Et preguntaran quina mena de violència exercia sobre tu i amb quina freqüència, si hi havia testimonis, si et sents coaccionada o si tens por, i per què ho denuncies ara”, li avança. La dona assenteix i respon que no ho havia fet abans perquè “no tenia el suport de ningú”.
Un cartell anuncia: “Oficina d’ Atenció a la Víctima”. Tres taules amb els seus ordinadors respectius; en una, una mossa li pren declaració i redacta l’atestat. Víctima i advocada seuen davant de l’agent. Un altre rètol adverteix sobre les denúncies falses i la simulació de delictes (article 456 del Codi Penal). El mateix avís penja del filtre de recepció de la comissaria, tot i que aquí encara és més visible. Darrere de la taula hi ha un espai infantil que dona color al lloc, amb una prestatgeria amb llibres i joguines.
L’agent fa preguntes seguint un ordre cronològic. Escolta la denunciant, l’orienta i la interromp quan es desvia cap a detalls sense relació amb el cas. “Sé què són preguntes difícils. Farem les parades necessàries, no s’amoïni”, li diu quan la dona es trenca. La declaració dura 80 minuts.
Abans d’acabar, li demanen si vol una ordre de protecció. Si la demanes, li expliquen, és perquè “tems per la teva vida” o “perquè creus que et pot fer mal”. Serà el jutge de guàrdia qui la concedirà o no. Si la demana, haurà d’anar abans de 72 hores al jutjat de guàrdia per ratificar-se. El denunciat, per la seva banda, serà citat per declarar davant els Mossos en un termini màxim de 24 hores i, després, s’haurà de presentar al jutjat el mateix dia i a la mateixa hora que la víctima. La dona dubta. Tem la reacció d’ell. A Catalunya, el 52% de les proteccions sol·licitades el 2023 no es van concedir. Si canvia d’opinió, li diu l’advocada, pot tornar a comissaria i demanar-la en qualsevol moment. Finalment, no la demana i dona les gràcies a tothom.
El migdia transcorre tranquil. Després d’assistir a la primera víctima, l’advocada no rep més trucades. “No sol ser així. Avui som quatre en el torn de Barcelona. Altres vegades, tan sols una o dues”. Ella cobreix els tres torns de violència sobre la dona
–Barcelona, Besòs i Llobregat– i també està adscrita al torn penal general i al de menors. Compagina les guàrdies amb el seu propi despatx penal i civil. Acumula 23 anys en el torn d’ofici i dues dècades en el de violència.
Assegura que fa les guàrdies per una convicció més moral que no pas econòmica: “Un dia vaig agafar un llibre de dret i em vaig enamorar d’aquesta professió. És una tasca social, d’ajuda a les persones. És dur i acabes esgotada, però cada dia aprens alguna cosa, de dret i de la vida”. En les guàrdies, afegeix, pot arribar a assumir fins a nou assistències alhora. Quan es vol allunyar de la rigidesa i els procediments de l’ofici, es refugia en els fogons. La seva principal afició és la cuina, que li permet explorar el seu costat més creatiu i desconnectar. De fet, ha publicat dos llibres de receptes.
Són les 15 hores quan arriba a la comissaria de Ciutat Vella per al seu segon cas, aquesta vegada sense poder contactar prèviament amb la víctima: no tenia el seu telèfon. És una dona a qui han fet talls a les mans i la cara. “Lletrada?”, li demana un mosso. “Sí, soc jo”, contesta. La víctima no compareix. En casos així, Eva Espallargas sospesa dues possibilitats. Que en l’últim moment s’hagi fet enrere per por o que es tracti d’una relació amb agressions mútues, consum i situacions d’exclusió o sensellarisme que dificulten que les dues parts continuïn el procediment. Ningú no denuncia per caprici. “Moltes víctimes tenen por, es penedeixen o no saben com actuar”. El torn s’acaba a les deu de la nit. I així fins a la pròxima guàrdia, la pròxima dona.
