Faig una volta per la cursa d’obstacles que és el centre de Barcelona poc després que s’hagi encès l’enllumenat de Nadal. Les obres a la Rambla el desllueixen paradoxalment. I ja cansa que, convertida en marca i en marc, el nom de la ciutat hagi de sortir en llums de neó –o de led– vermell Vinçon per identificar-se a les selfies. Unes selfies que la gent es fa temeràriament al mig de la calçada, no sempre quan els cotxes estan aturats als semàfors del passeig de Gràcia. La plaça Catalunya queda més bé a les fotos que en directe, bàsicament perquè és lletja i només l’enquadrament ho pot dissimular.
M’agrada el projecte Flor, de les dissenyadores Marta Cerdà i Ester Pujol a la Via Laietana. Malgrat ser un homenatge als panots, recorda aquells mòbils de nacre, amb colors delicats i elegants, gens histriònics. De fet, la proposta té un impacte ambiental mínim. És estrany que s’hi llegesqui “Ho ho ho” de camí a la mar i “Oh oh oh” en direcció contrària. Però deixant això de banda, agraesc la reducció del 93% de contaminació lumínica. Sobretot perquè, en abaixar la vista i tornar-la a peu de carrer, m’enlluernen els interiors de les botigues del centre històric. Surt dels aparadors una llum blanca i agressiva que desentona amb les parets centenàries de les façanes i estaborneix el passejant. De sobte tenc mil preguntes que podrien resumir-se en una de sola: per què?
Per anar per Jaume I i els carrers adjacents val més posar-se ulleres de sol quan el sol es pon
Qui voldria entrar a aquestes botigues encegadores? Quant de temps pots aguantar-hi, a dins, sense tenir mal de cap? Es confon cridar l’atenció amb atraure? Quin sentit té il·luminar amb cura una cafeteria d’estil clàssic, si al costat t’obren un local de souvenirs que llança raigs estroboscòpics?
Per anar per Jaume I i els carrers adjacents val més posar-se ulleres de sol quan el sol es pon. Ni els fars de les llargues enlluernen tant. De la mateixa manera que el reglament suposadament estableix un nivell màxim de decibels, no hi hauria d’haver un límit d’intensitat lumínica?
Lee tambiénL’ombra de Franco
Aleshores em fixo que cada cop més establiments opten per aquesta llum que eclipsa fins i tot la il·luminació nadalenca. Supòs que estimula qualque mena de neurona que funciona com a interruptor per comprar, o emula l’obnubilació d’estar davant d’una pantalla. No ho sé; en tot cas per a mi resplendir vol dir una altra cosa.