La Champions no fa presoners i si no ets prou rotund, concentrat i intel·ligent el pagues molt car. Amb una derrota inapel·lable que fa molt mal. Amb una actuació mediocre. Amb un harakiri blaugrana en forma de gol a pròpia porta tragicòmic, de Koundé, amb una expulsió tan justa com absurda d'Araújo al tall del descans i amb una imatge general als antípodes de la millor versió del Barcelona. Tot li va sortir malament de principi a final als barcelonistes en el Bridge, un camp que no admet mitges tintes. Segon revés en la Champions per al Barça, que té difícil acabar la fase lliga entre les primeres vuit posicions.
Ni si vulgui Lamine Yamal va ser el follet esperat, avortat per un gegantí Cucurella i amb els focus per a Estevão, el jove de 18 anys del Chelsea que va ficar un senyor gol. No hi va haver rebel·lió sobre la gespa davant l'adversitat. El de Rocafonda va ser substituït i no va prendre bé el canvi, circumstància que va fer que el tècnic blaugrana el mirés amb cara de pocs amics en ple naufragi. El partit del Barça amb menys cor de l'era Flick.
En l'entreacte el Barça ja va enfilar el túnel dels vestidors sense nord, de cara llarga i derrotat. S'havia immolat en la primera meitat en el Bridge. Ferran Torres havia fallat d'entrada una ocasió imperdonable. Amb el porter vençut i des del punt de penal va rematar fora. Entre el davanter valencià i Koundé s'havien fet un embolic per marcar a pròpia porta al no saber refusar una pilota i introduir-la finalment el francès a la seva porteria. I per acabar-ho d'adobar Araújo havia perdut els papers i havia marxat al carrer expulsat per dues de grogues. La primera per protestar a sobre de l'àrbitre. La segona per una entrada a deshora a un vertiginós Cucurella. Les dues amonestacions, molt evitables.
Koundé va marcar a pròpia porta en un embolic amb Ferran Torres
Una de les apostes de Flick per al partit, la de l'uruguaià, arribava a la seva fi. De nou Araújo queda assenyalat en un gran partit europeu, com en la seva roja davant el PSG de fa un parell de temporades. Però cal dir que aleshores el Barça ja havia concedit massa regals, en els dos costats del camp.
Perquè malgrat que el Chelsea va tocar la corneta molt a l'inici, amb un gol anul·lat a Enzo per mà prèvia de Fofana, de seguida el Barcelona va posar fil a l'agulla, va trepitjar el camp contrari amb sentit i Lamine Yamal va començar a aparèixer en el seu primer partit contra un equip anglès. L'extrem va filtrar un passi genial a Ferran Torres però com ha quedat dit el Tauró la va enviar desviada amb tot a favor. Segurament hauria canviat la trobada si hagués embocat llavors però l'error no va despistar a continuació el Barcelona, amb una Galleda amb gaire espurna. Al contrari Eric Garcia, que s'havia mantingut en la medul·lar després de la seva esplèndida actuació davant l'Athletic, amb prou feines podia intervenir, marcatge al mil·límetre per James.
A poc a poc el Barça va anar passant res per alt i a partir del quart d'hora el Chelsea va tocar més pilota, va activar més a la seva gran promesa, el brasiler Estevão, i la pilota va començar a rondar l'àrea de Joan Garcia. A Enzo li van anul·lar un segon gol, ara per fora de joc de Chalobah, Neto va enviar als llimbs un excel·lent servei d'Estevão i finalment va arribar l'1-0. Va ser en un córner botat curt que va prolongar Cucurella sorprenent amb la dreta. Va rematar d'esperó Neto i ni Ferran ni Koundé no van aconseguir treure's la pilota de sobre. Un autogol absurd.
Lamini Yamal va ser anul·lat per Cucurella i es va prendre malament la seva substitució
En la Champions aquests errors grollers penalitzen molt. Faltava pòsit i agressivitat. Davant no li arribava joc a Lewandowski, Ferran corria més per treballar cap enrere que una altra cosa, Fermín no trobava el seu lloc i Lamine estava sent bé frenat per Cucurella, que apareixia a les fotos de les jugades clau. El primer gol i l'expulsió.
El panorama que es presentava, amb el marcador en contra i amb un home menys, no era gens encoratjador. Calia prendre decisions i enviava Flick a jugar a Rashford a la recerca de velocitat i grapa. No va servir de res. El que va venir va ser pitjor. El Chelsea es va imposar a cada zona, en cada duel. Sense temps perquè el Barça cregués l'equip londinenc va ficar el segon. El va firmar Estevão amb un golàs després de driblar a Cubarsí i evitar el tall de Balde. La jugada va néixer en un altre regal blaugrana, en aquest cas una pèrdua irresponsable de De Jong. Intolerable.
El mal podia ser majúscul perquè restava molt de temps. Entre altres coses es necessita amor propi i Flick va recórrer a l'ànima de Raphinha i a l'altura de Christensen. El brasiler del Barça va ser l'únic que va generar una ocasió quan ja era tard.
Es va recollir uns metres el Chelsea, al que ja no li feia falta trepitjar molt l'accelerador, sobretot perquè el cap de setmana li espera l'Arsenal en la Premier. Però sense esforçar-se al màxim va arribar el tercer, obra de Delap a plaer. La destrossa ja era de paraules majors.
A l'equip blaugrana no li va quedar ni el consol del gol i el partit, que va acabar entre olés del públic, havia mort molt abans dels 90 minuts. No acabava una trobada sense veure porta el Barça des del 15 de desembre de l'any passat. El final del rècord és allò de menys. El que importa és la falta de pols de l'equip, encara que es quedés amb deu.
