De dona a dona, de presidenta a candidata favorita. Hondures decideix aquest diumenge a les urnes si el projecte de transició democràtica que va impulsar la socialista Xiomara Castro el 2021 mereix continuïtat a través de la seva exministra Rixi Moncada o, al contrari, si torna al bipartidisme tradicional del país centreamericà.
Xiomara Castro, líder del partit Lliure, va guanyar les presidencials del 2021 amb 62 anys i representava l’esperança de reinstauració de la democràcia plena i d’una proposta d’esquerres que prometia polítiques de desenvolupament humà, transformació productiva amb equitat i fre a la xacra de la violència.
Les urnes decideixen si el projecte esquerrà de Castro continua a través de l’exministra Rixi Moncada
Veterana política i esposa de Manuel Zelaya, president entre el 2006 i el 2009 enderrocat per un cop d’ Estat, va bastir una àmplia plataforma ciutadana i va trencar el bipartidisme del dretà PNH ( Partit Nacional d’ Hondures) i el PLH ( Partit Liberal d’ Hondures), de centredreta, que es van alternar al poder durant més d’un segle. Va ser també la primera dona presidenta.
Hondures sortia d’una dictadura de dotze anys dirigida per Juan Orlando Hernández, amb una corrupció galopant, forts vincles de l’ Estat amb el narcotràfic, una situació econòmica al caire de la fallida i una taxa de pobresa del 74% de la població.
Una de les primeres mesures que va prendre Xiomara Castro va ser decretar una amnistia per alliberar els presos polítics i autoritzar l’extradició als Estats Units de Juan Orlando Hernández, on ja ha estat condemnat a 45 anys de presó per narcotràfic.
Durant el seu mandat, Xiomara Castro ha aconseguit cert creixement econòmic i control de la inflació. Els seus èxits més grans han estat una disminució de 13,5 punts de la pobresa i, sobretot, la reducció de la violència. La taxa d’homicidis és la més baixa en trenta anys, segons dades de l’ Acled, i s’ha rebaixat més de la meitat a grans ciutats, com San Pedro Sula i la capital, Tegucigalpa.
Per combatre la violència, Castro ha renunciat a les promeses electorals i ha tornat a militaritzar la lluita contra el crim, ha imposat l’estat d’excepció a bona part del país i ha permès la detenció sense garanties de més de 5.000 persones. El seu govern s’ha vist sacsejat també per les acusacions de nepotisme, amb familiars directes que ocupen alts càrrecs de l’administració.
L’estat d’excepció parcial regeix des del desembre del 2022 en 226 dels 298 municipis del país. Hondures va a les urnes amb aquesta important restricció, casos recurrents de violència política a les zones rurals i acusacions de frau electoral. Organitzacions independents o Human Rights Watch han advertit del risc que les eleccions no siguin lliures i justes. L’ Organització d’ Estats Americans (OEA) monitorarà atentament el procés.
La candidata oficialista Rixi Mendoza és favorita a les enquestes amb a prop d’un 27%, però els seus rivals, el nacional Nasry Asfura i el liberal Salvador Nasralla, que va ser vicepresident el primer any amb Castro, també superen el 20% d’ intenció de vot. Res no és clar en unes eleccions en què Hondures es juga continuar sent una democràcia.
