La guerra de Gaza i les restriccions imposades per Israel als territoris ocupats han provocat un col·lapse sense precedents en l’economia palestina, que ha vist esborrats de cop els progressos aconseguits les últimes dècades.
Ho denuncia un informe de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament ( Unctad, per les sigles en anglès) publicat ahir en què s’alerta de la “situació de ruïna absoluta” en què està Palestina a causa de l’escalada d’hostilitats iniciada pel Govern israelià l’octubre del 2023 com a resposta a l’atemptat terrorista perpetrat per Hamàs.
Fruit de la guerra i les mesures restrictives d’Israel, el PIB per càpita palestí ha caigut fins als nivells del 2003
Dues dades recollides al document il·lustren bé la magnitud d’aquesta crisi: al tancament del 2024, el PIB palestí va caure a nivells del 2010, mentre que el PIB per càpita va retrocedir fins on era el 2003. És a dir, 22 anys d’ avenços en matèria de desenvolupament esfumats en mesos.
La recessió ha castigat tots els territoris palestins, però, òbviament, Gaza se n’ha emportat la pitjor part: la caiguda econòmica a la franja figura entre les contraccions econòmiques més fortes de la història recent. El 2024 el PIB gazià es va contreure un 83% en comparació amb el 2023, any en què ja es va registrar una important caiguda. Així mateix, el PIB per
càpita de l’enclavament és avui un dels més baixos del món:
161 dòlars. Tot just un 6,4% del màxim registrat el 2005.
“La supervivència de Gaza està en joc”, alerta l’ Unctad al seu informe, en què es detalla la devastació que pateix la franja: un 92% dels habitatges tenen afectacions o han quedat reduïts a runa, només funcionen el 50% d’hospitals, el 88% de centres educatius s’han de reconstruir i el 86% de les terres agrícoles són fetes malbé.
“Davant aquesta destrucció sostinguda i sistemàtica, es dubta que Gaza pugui reconstituir-se com un espai i una societat habitables”, considera l’ Unctad, que calcula que es necessitarien almenys 70.000 milions de dòlars per reconstruir l’enclavament. I aquest procés, en qualsevol cas, no seria ràpid: “Fins i tot en un escenari optimista, en què el creixement assoleixi els dos dígits i l’ajuda estrangera flueixi, Gaza trigarà dècades a recuperar la qualitat de vida que tenia abans de l’octubre del 2023”, subratlla l’organisme.
Per revertir la crisi gaziana, l’ Unctad insta la comunitat internacional a aplicar “un pla integral de recuperació” que combini l’assistència financera coordinada amb mesures per alleujar les restriccions al comerç, els viatges i la inversió. Així mateix, l’agència proposa d’establir una renda bàsica universal per a la franja, amb la finalitat d’assegurar la subsistència dels seus més de dos milions d’habitants, sumits avui en una situació de pobresa.
D’altra banda, l’ Unctad recalca que a Cisjordània l’escenari també és molt preocupant. La violència, l’expansió dels assentaments de colons i les restriccions a la mobilitat laboral estan provocant el pitjor declivi econòmic en aquest territori des que es tenen registres. Els últims dos anys els problemes s’han multiplicat: caiguda d’ingressos de la població, més atur, augment de la inflació, crisi fiscal...
Un panorama funest que s’agreuja encara més si es tenen en compte les pèrdues humanes que hi ha hagut des que va començar la guerra: a Gaza l’ Unctad estima que hi han mort més de 63.000 palestins –tot i que l’ Institut Max Planck d’ Investigació Demogràfica elevava ahir la xifra fins a les 100.000 víctimes–, mentre que a Cisjordània els morts en episodis violents ja són més de 970.
