L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol podrà no connectar-se al judici que se segueix a l’ Audiència Nacional contra tota la seva família per presumptes cobraments de comissions que van acabar en comptes bancaris de la seva titularitat a Andorra. L’expresident, a qui es tolera l’assistència per via telemàtica atès el seu delicat estat de salut, podrà quedar al marge de les sessions tret de requeriment del tribunal, que valorarà el seu estat si necessita que hi participi o declari en algun moment de la vista.
La previsió és que el judici s’acabi el 14 de maig. El tribunal havia previst 41 sessions, però aquesta setmana ja n’ha eliminat una (la de dijous) i la del dia 9 de desembre, però hi ha afegit dues jornades més els dies 10 i 11 de desembre.
En la sessió d’aquest dimecres la Fiscalia provarà de rearmar l’acusació contra els Pujol i 10 empresaris
El calendari va quedar alterat ja ahir, segon dia, atesa la bateria de peticions de prescripció, exculpació i anul·lació d’actes processals sol·licitades pels advocats defensors dels 18 encausats: set membres de la família Pujol, l’exparella del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, i deu empresaris que suposadament van pagar comissions a canvi de contractacions influïdes pel cognom Pujol. Els fons recaptats s’haurien ingressat a Andorra, en comptes del matrimoni Pujol i els seus set fills. La família defensa que aquests diners procedeixen d’una herència del pare de Jordi Pujol.
El tribunal va anul·lar ahir l’inici de les declaracions testificals –havien de començar aquest dimarts mateix, i no serà, si tot va bé, fins al 10 de desembre– atesa la durada de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, a les quals es preveu que responguin aquest dimecres tant la Fiscalia anticorrupció com l’advocacia de l’ Estat.
Les defenses confien en la doctrina –esmentada ahir per l’advocat de Francesc Robert Ribes, Fermín Morales, i plantejada la vigília pel de la família Pujol, Cristóbal Martell– de la perpetuatio iurisdictionis , que obligaria a traslladar el judici a l’ Audiència Provincial de Barcelona, en virtut d’una sentència del Tribunal Suprem
del 2021 que nega a l’ Audiència Nacional competència sobre delictes no comesos íntegrament a l’estranger, com és el cas.
Els defensors no es van estar d’atribuir adjectius a la instrucció policial i judicial, amb falta de connexió entre presumptes corruptors i presumptes corruptes i falta d’indicis, fins al punt que l’advocat Carles Monguilod, defensor de Gustavo Buesa, va parafrasejar Josep Pla per recordar que “donar més de tres adjectius” d’algú és de mala educació. “Sobre el meu defensat no hi ha ni tan sols imputacions genèriques”, va al·legar el lletrat Emilio Zegrí respecte a Carles Vilarrubí, empresari i financer.
Óscar Morales, advocat del també empresari Luis Delso, va demanar l’eliminació de proves contra el seu client obtingudes gràcies a un pen drive que va ser aportat il·legalment a la causa pel director adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, obtinguda en
el marc de l’operació Catalunya.
Les maniobres de la policia patriòtica han estat un dels agafadors de les defenses. Pino va ser condemnat per aquest cas.
