L’exèrcit israelià va anunciar
ahir el que ha descrit com una operació antiterrorista al nord de Cisjordània, a la ciutat de Tubas. Segons les autoritats palestines locals, els
soldats van encerclar la ciutat
i van obrir foc des de diverses posicions.
“Sembla que la incursió serà llarga; les forces d’ocupació [israelianes] han expulsat la gent de casa seva, han pres terrats d’edificis i estan fent detencions”, va afirmar a l’agència Reuters el governador de Tubas, Ahmed al-Assad, que va anticipar que els residents no podran accedir a casa fins que s’acabi el dispositiu.
Responent a preguntes sobre l’operació, un portaveu militar va declinar fer comentaris, si bé va dir que aviat se’n divulgarien més detalls. Israel afirma que l’objectiu de l’ofensiva és la militància palestina a Cisjordània, on centenars de milers de colons israelians viuen entre 2,7 milions de palestins, els quals gaudeixen d’un autogovern limitat sota l’ocupació militar israeliana.
El territori palestí de Cisjordània ha experimentat un auge de la violència des de la firma de l’alto el foc a Gaza a començaments d’octubre. Organitzacions com Combatents per la Pau acusen les autoritats israelianes de permetre els atacs de colons, residents en assentaments il·legals segons la legislació internacional.
Un total de 347 morts i 889 ferits a Gaza en un mes i mig de bombardejos malgrat l’alto el foc
Hamàs, que està en negociacions per als següents passos de la treva a la franja, va condemnar la nova operació a Cisjordània i va demanar a la comunitat internacional que actuï per frenar-la. L’ofensiva sobre Tubas semblava que allargava l’operació militar iniciada per les forces de seguretat israelianes a Jenín al gener, pocs dies després de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca.
Des d’aleshores, aquesta intervenció s’ha estès a altres
ciutats palestines del nord
de Cisjordània, cosa que ha provocat el desplaçament de milers de persones i una presència militar israeliana sense precedents en dècades.
Les forces israelianes han desmantellat campaments de refugiats a tota la zona mitjançant batudes mortals que han destruït carreteres i habitatges. Aquest mes Human Rights Watch va acusar Israel de cometre crims de guerra i de lesa humanitat pel que descriu com a expulsions forçoses, acusacions que Israel rebutja.
Paral·lelament, almenys dues gazianes van morir dimarts en atacs israelians a Gaza, malgrat que l’alto el foc continua en vigor, va informar ahir el Ministeri de Sanitat de l’enclavament al seu butlletí diari, que recull les víctimes del dia anterior. Aquestes morts van elevar a 347 el total de gazians morts des que va entrar en vigor la treva el 10 d’octubre, mentre que 889 persones han resultat ferides en aquest mateix període.
Els soldats disparen gairebé cada dia als palestins que s’acosten a la ‘línia groga’ a Gaza
Segons les autoritats sanitàries, molts dels atacs registrats les últimes setmanes s’han concentrat als voltants de l’anomenada línia groga , el límit a què s’han replegat les tropes israelianes dins de Gaza com a part de l’acord. Des d’aquesta franja, els soldats obren foc gairebé cada dia quan civils palestins s’acosten, en molts casos sense saber les noves demarcacions imposades des de la retirada. Nombrosos gazians intenten tornar a les seves llars destruïdes o acostar-se a zones on esperen trobar aliments, cosa que els exposa al risc de ser abatuts.
Al seu comunicat, Sanitat també va detallar que durant la jornada de dimarts els equips de rescat van aconseguir recuperar vuit cossos d’entre la
runa. Tot i això, les autoritats van advertir que la xifra real de morts podria ser molt més elevada, ja que milers de cossos continuaven atrapats sota les restes d’edificis. Les tasques de recuperació avançaven amb extrema lentitud a causa de la falta de maquinària pesant, combustible i recursos bàsics, conseqüència directa del bloqueig i de la destrucció generalitzada d’infraestructures.
