Que la vida anava de debò un ho comença a comprendre més tard, va escriure Jaime Gil de Biedma. Una mica menys poètic, però semblant en el fons, passa aquests dies amb l’agonia parlamentària del Govern.
La botifarra de Junts al PSOE es va voler maquillar la setmana passada per la negativa dels de Puigdemont a afegir-se a una esmena del PP que pretenia deixar sense efecte les ordres ministerials amb data de tancament d’algunes centrals nuclears. Va prendre cos de seguida la narrativa que Junts diu una cosa però a l’hora de la veritat en fa una altra. Així doncs, res, o gairebé res, no havia canviat en realitat per Pedro Sánchez. Continuïn jugant! Una lectura molt optimista que partia d’un equívoc: donar per fet que negar el pa i la sal al Govern equivalia a afegir-se a les iniciatives del PP.
No es pot passar per alt que Aitor Esteban digui que si fos Sánchez pensaria en eleccions
N’hi ha hagut prou amb una setmana per comprendre, com en el vers de Biedma, que la cosa anava, almenys, bastant de debò. Avui es tombarà el pla de dèficit aprovat pel Govern la setmana passada, primer pas per a una hipotètica aprovació dels primers pressupostos de la legislatura.
No passa res, diuen els optimistes. Al capdavall, Junts va fer el mateix l’any passat. I tenen raó, tret de per un petit detall. Impossibilitar ara una altra vegada la tramitació d’uns comptes públics significa que Pedro Sánchez no aprovarà ni tan sols uns pressupostos en tota la legislatura.
La vicepresidentaMaría Jesús Montero
El Govern s’ha posat la bena abans de la ferida. La vicepresidenta María Jesús Montero ha exhibit l’actitud exageradament indolent del Govern en relació amb la patacada que viurà l’Executiu avui al Congrés.
No passa res! El truc es veu d’una hora lluny, però qui sap si serà efectiu. Es tracta de treure importància a la puntada de peu que rebrà al Congrés el pla de dèficit, ja que el donen per descomptat abans que sigui una realitat. Ja sabem que perdrem, així que la derrota és menys derrota.
No només això. En realitat, al cap dels estrategs, la derrota és gairebé, gairebé una victòria. Permet assenyalar els que votin en contra i els que s’abstinguin, peperos , voxeros , junters, Podem i una diputada de Compromís, com a gent que no pensen en totes les coses bones que aquests pressupostos que avui queden avortats al primer revolt aportarien als ciutadans. Per això, en una doble pirueta, Montero ja ha anunciat que tornarà al Congrés d’aquí unes setmanes amb la mateixa proposta perquè l’hi tornin a tombar. Filibusterisme pressupostari en grau màxim.
Les dificultats van més enllà dels pressupostos. Aquesta setmana s’havien de produir avenços en la llei de lobbies, una de les propostes estrella de regeneració democràtica que va prometre Pedro Sánchez quan va esclatar el cas Cerdán. S’havia de votar el dictamen per poder portar la llei al Congrés abans que s’acabi el 2025. Tot i això, el PSOE va treure el termòmetre per mesurar la temperatura ambient i de moment no hi ha data per a la continuació de la tramitació parlamentària.
La nova posició dels junters, que en el si del mateix partit és qüestionada per no pocs membres de la formació, no és merament estètica, com es va voler interpretar la setmana passada. Obeeix a
una falta de confiança en Pedro Sánchez que ara és transversal a l’hemicicle.
Que algú gens sospitós d’opinar amb les tripes com el president del PNB, Aitor Esteban, afirmés el cap de setmana passat en una entrevista que, si ell fos Pedro Sánchez, aniria pensant en com i quan convocar eleccions no és una cosa que es pugui passar per alt.
Ha passat el temps i la veritat desagradable apunta: envellir, morir és l’únic argument de l’obra. Així s’acaba el poema de Biedma i també sembla el fat d’una legislatura que va néixer vella per les dificultats del part i a què només li resta morir.
Malgrat que, a dir veritat, aquestes cosetes eren ahir a Madrid el menys important. La salivació als cenacles brollava de la possibilitat que José Luis Ábalos, de qui avui s’ha de decidir si ingressa en presó preventiva o no, es regiri contra el Govern i descobreixi el pastís. Ahir l’exministre va abonar aquesta narrativa disparant amb munició menor contra Pedro Sánchez i Yolanda
Díaz. Va animar el dia als que, mentre esperen, desesperen.