Res de res. Ni prescripció dels delictes, ni vulneració del dret a la defensa, ni investigació prospectiva, ni inconcreció fàctica, ni operació política. El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo va liquidar ahir en 52 minuts els dos dies sencers de qüestions prèvies plantejades pels advocats defensors del cas Pujol al judici que va arrencar dilluns a l’ Audiència Nacional. Durant els dos primers dies de vista oral, els lletrats de les defenses van esmicolar totes les suposades irregularitats que haurien obligat a eliminar, ni que fos parcialment, les imputacions que pesen sobre els seus defensats, això és, la família Pujol per complet i deu empresaris que suposadament els van pagar comissions a canvi de contractacions.
“No es poden introduir qüestions d’índole política” en una investigació que té per objecte delictes com el blanqueig de capitals o la falsificació documental, va al·legar Bermejo, que va desdenyar els efectes en el cas de la policia patriòtica . “No entraré en Villarejo i d’altres”, va dir.
Un dels arguments de les defenses és que les operacions de l’anomenada policia política a Andorra van incidir en el descobriment de la trama de la família Pujol de manera decisiva. Pel fiscal, això no és així, i situa l’origen de tot en la denúncia de l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, el setembre del 2010, quan va denunciar que el primogènit de la família pujava a Andorra bosses amb diners. Bermejo va esmentar el 2010, però la declaració d’Álvarez davant la Policia Nacional no va ser aquell any, sinó que va ser el 13 de desembre del 2012 (i ratificada davant el jutge el 17 de gener següent), i la data és important perquè entre una data i una altra apareixen dues claus: el procés i l’operació Catalunya. Amb els anys s’ha sabut que Álvarez va cobrar diners dels fons reservats. A ella, va dir el fiscal, “ningú no la va obligar” a declarar contra el primogènit dels Pujol. Si no va ser així, va afegir, ja ho dirà al judici.
El fiscal va esmentar la famosa “captura de pantalla” publicada per El Mundo el 7 de juliol del 2014, que va provocar la confessió de Pujol pocs dies després. Anticorrupció estima que la “captura de pantalla” no tenia els efectes policials o jurídics que sí que va tenir, va remarcar, l’admissió que havia guardat diners a Andorra durant dècades.
L’advocat de l’ Estat José Ignacio Ocio també es va referir a la declaració de Pujol, “tan barroca”, va definir, i la va vincular a aquella informació. La seva resposta va durar al voltant de mitja hora.
Bermejo va assegurar que la unitat de delinqüència econòmica de la policia va actuar sempre sota tutela judicial. Una de les irregularitats plantejades per les defenses té a veure amb el pen drive que el llavors director adjunt de la policia, Eugenio Pino, va afegir a la causa pel seu compte; va ser condemnat per això.
El fiscal va negar que en aquest cas hi hagués investigació prospectiva: “On hi ha indicis no hi ha investigació prospectiva”, va dir.
Pel ministeri públic, els fets en cap cas no han prescrit, perquè el procediment va ser incoat el 2012 i el delicte de blanqueig, del qual en pengen d’altres de menors, “va estar actiu” fins al 2011. El fiscal va defensar que el delicte principal mana sobre els secundaris.
Bermejo va anunciar que certes qüestions d’índole tributària, contingudes en un informe del servei de prevenció del blanqueig de capitals –el Sepblac–, dependent del Ministeri d’Economia, serien exposades per l’ Advocacia de l’ Estat. Però no hi va haver cap més notícia d’aquest informe.
Una de les qüestions clau és l’adduïda el primer dia pel lletrat Cristóbal Martell, defensor dels Pujol, pel que fa a la falta de competència de l’ Audiència Nacional, ja que una sentència recent del Tribunal Suprem considera que els delictes no comesos “íntegrament” en territori espanyol han de ser jutjats en les audiències provincials. Pel fiscal, “l’execució del delicte” va tenir lloc a Espanya, i el que hi va haver va ser una “ocultació fora” dels beneficis. En un món globalitzat, va venir a dir Bermejo, no pot ser de cap altra manera.
