La violència sexual també es troba a l’entorn digital, sense necessitat de contacte físic. Els espais virtuals i les xarxes socials s’han transformat en escenaris on la violència masclista no només es reprodueix, sinó que s’amplifica i adopta noves formes.
L’última enquesta de violències sexuals a Catalunya, basada en 8.700 entrevistes telefòniques, evidencia que les violències digitals s’han consolidat com una forma d’agressió que ja ha afectat una de cada quatre dones de més de 15 anys al llarg de la seva vida (24,8%). Aquest tipus de violència es manifesta de moltes formes, i els comentaris ofensius en línia i l’enviament d’imatges sexualment explícites figuren entre les cinc més destacades. Després d’una ruptura, guanyen una presència especial. El 14,2% de les dones reporta haver rebut amenaces de difusió d’imatges de les seves exparelles, mentre que l’11,2 % assenyala haver rebut comentaris ofensius en línia.
Una enquesta d’Interior reflecteix que dues de cada tres dones han patit violència sexual
“Es caracteritzen per ser fàcils, ràpides, massives i, sovint, impunes, per la dificultat de regulació”, va assegurar ahir Silvia Semenzin, sociòloga experta en violència digital, durant la jornada de presentació de resultats per part d’Interior. Però el cert és que “no podem banalitzar-les ni normalitzar-les”, ja que tenen un impacte tant “individual” com “col·lectiu”: “Aquestes violències amenacen la presència pública i exposició de les dones, perquè busquen fer-les callar i silenciar-les”.
L’informe reflecteix també que el 67,3% de les dones ha admès haver patit algun tipus de violència sexual al llarg de la vida i el 15,5% l’últim any. Les violències “sense accés corporal” (exhibicionisme, comentaris ofensius, enviament i amenaça de difusió d’imatges, entre d’altres), però, continuen sent les més freqüents (62%), davant el 44,9% de la resta de violències sexuals.
Malgrat l’alta prevalença, les denúncies representen una taxa “excepcionalment baixa”. En els casos que impliquen contacte corporal, l’índex de denúncia de fets considerats delictius se situa només en un 6%. Per què no denuncien? “La por que no se les creguin, ja que moltes agressions passen en entorns de confiança i sense repercussió física, però també el temor de represàlies a la feina o la dificultat per aportar proves (15,6% i 12%, respectivament)”, va detallar Alba Alfageme, cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals.
De fet, com més proper és el vincle amb l’agressor, més baixa és la percepció del caràcter delictiu. En aquest sentit, el 55,5% dels fets comesos per desconeguts es considera delictiu, davant el 37,2% quan l’autor és conegut, i només l’11,7% quan és la parella actual. “Aquestes dades reflecteixen que naturalitzades que tenim aquest tipus de violències en la parella”, va advertir Alfageme. L’enquesta revela que tres de cada quatre han patit violència sexual de qui era la seva parella en el moment dels fets.
En el context de la violència digital, hi ha un gran impacte psicològic, ja que el 87% de les dones manifesten haver patit episodis d’ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima o problemes de son.
