El testament de tot entrenador sol incloure frases buides: “Cal continuar treballant, anem en la bona direcció, em veig capacitat per tirar endavant l’equip”. Juraria que les hem sentides aquests dies en boca de Xabi Alonso i Hansi Flick i és una pena perquè, amb tòpics així, costa de saber si desconeixen les causes dels seus mals o bé les coneixen amb tal precisió que prefereixen callar i aferrar-se al “cal continuar treballant”.
Entrenar el Reial Madrid o el FC Barcelona és viure sota la servitud del resultat. Ficar al mateix sac Xabi Alonso i Hansi Flick seria absurd: aquell entrena sense crèdit –malgrat que la plantilla del Reial Madrid està lluny de ser caviar– i l’alemany en té, encara que perdés punts a Londres, llevat que totes les garrotades se les emporti Araújo, la diana de cada temporada.
El Barça va tornar a demostrar a Londres que no sap gestionar els partits en què van mal dades
Hansi Flick menjarà les lebkuchen i l’ stollen per Nadal –acabo de veure a internet que són postres inevitables a Alemanya, em fa la sensació que contundents–, mentre que Xabi Alonso sembla un becari a prova. Per la qualitat dels dards es diria que Florentino Pérez no està disposat a concedir-li una temporada sense aparences de Lliga o Champions. Si en l’argot financer, un acomiadament de cent empleats pot dir-se “una reestructuració laboral”, en el del futbol menjar-se els torrons no comporta un empatx, sinó la continuïtat del míster.
Hansi Flick tampoc no va tenir una nit ideal a Stamford Bridge, dit això a pilota passada (altrament un seria entrenador del Barça i no un vulgar periodista). Sense entrar en la discutible elecció de l’onze i els discutibles canvis o no canvis – Casadó no és Pedri–, l’equip va repetir un dels defectes més prolongats: el Barça no sap afrontar els partits que no li van de cara. No trampeja els temporals, s’hi enfonsa, cosa impròpia dels grans.
Trigarem unes setmanes a saber si perdre per tres gols té rellevància classificatòria. I parlem d’un torneig d’eliminatòries. Després de l’expulsió d’ Araújo i amb la tempesta ja al cel, el tècnic alemany va continuar com aquell qui res mentre l’equip al camp es limitava a tramitar la derrota, tret de Raphinha, el compromís del qual en mitja hora i sortint d’una lesió va deixar en evidència la resta de companys.
Hansi Flick és la columna vertebral del FC Barcelona. Encarna el seny en temps de confusió i es menjarà el que li doni la gana aquest Nadal. Abans-d’ahir a la nit va prometre “veurem un Barça diferent”. Fins ara no havia necessitat prometre res (es promet quan treu el cap la desconfiança). Per si de cas, millor que sigui aquesta temporada, perquè allò de continuar treballant es dona per descomptat.
