El BCE entreveu una caiguda abrupta de les borses si la IA defrauda el mercat

Compte amb les borses. La possibilitat d’aterratge brusc és real. Malgrat que no hi ha bombolla en sentit estricte, els inversors compren per por de quedar-se fora del negoci de la intel·ligència artificial (IA). I potser descompten un escenari massa optimista. És l’alerta que va llançar ahir el Banc Central Europeu (BCE) a l’informe d’estabilitat financera que va presentar el vicepresident d’aquesta institució, Luis de Guindos.

“Els mercats financers ­–i, sobretot, els mercats de valors– continuen sent vulnerables a forts ajustos a causa de les valoracions persistentment altes i a la creixent concentració del mercat”. L’entitat creu que els perills venen de la intel·ligència artificial. Sense fer servir en cap moment la paraula “bombolla”, el BCE assenyala que hi ha massa concentració i massa pressa... De perdre’s alguna cosa.

“Les valoracions ajustades (o exigents) en mercats d’actius cada vegada més concentrats augmenten el risc d’ajustos de preus bruscos i correlacionats. El sentiment del mercat podria canviar abruptament, per exemple, a causa del deteriorament de les perspectives de creixement o a notícies decebedores sobre l’adopció de la IA. Els desajustos de liquiditat als fons d’inversió i l’opacitat als mercats privats podrien amplificar la tensió del mercat”, apunta el Banc Central.

És veritat que, a diferència del 2000, quan companyies que no eren rendibles van obtenir valoracions astronòmiques, aquesta vegada el ral·li és liderat per corporacions que presenten “alts marges de benefici, fort creixement dels guanys, poc deute i negocis subjacents diversificats més enllà de la IA”. Tot i això, el BCE afirma que la pujada a la borsa actual està una mica “desconnectada” de la realitat.

“La valoració actual del mercat no sembla reflectir les vulnerabilitats i incerteses elevades. Una possible explicació és que això es podria basar en l’optimisme que els riscos extrems no es materialitzaran. Alternativament, podria reflectir la por de perdre’s un repunt continuat (o FOMO, fear of missing out ), ja que els mercats han demostrat resiliència als xocs recents, o podria estar relacionat amb un entorn cada vegada més complex i difícil de valorar”.

Luis de Guindos va voler precisar que el mercat potser descompta un escenari “massa benigne”, per exemple, “que la IA serà adoptada arreu del món”, però que “hi podria haver algun accident”. L’impacte en aquest cas també es podria notar a Europa, ja que hi ha una exposició important de fons al mercat dels Estats Units.

Després de la tempesta aranzelària del “dia de l’ alliberament” de l’abril amb l’anunci de les taxes dels Estats Units, sembla que l’economia de l’eurozona ha encaixat el cop. “El tractat comercial amb els EUA va ser agredolç”, va reconèixer De Guindos. “D’una banda, va evitar una guerra comercial, però, d’altra banda, les firmes europees estan subjectes a barreres aranzelàries”.

Això sí, la tempesta dels aranzels no ha acabat encara de desplegar­ els efectes. “Les exposicions al risc de crèdit a corporacions els negocis de les quals són més sensibles als aranzels encara podrien soscavar el rendiment dels préstecs bancaris. A més, les creixents interconnexions amb entitats no bancàries podrien exposar vulnerabilitats de finançament en condicions de mercat estressades”.

Des del punt de vista de l’estabilitat pressupostària dels estats, el BCE considera que hi ha dos reptes pendents. “Primer l’expansió fiscal associada en part a la despesa necessària en defensa i –segon– els persistents desafiaments estructurals, incloent-hi la digitalització, la baixa productivitat, l’envelliment de la població i el canvi climàtic”.

Segons De Guindos, l’espai fiscal és molt estret, ja que els estats estan bastant endeutats. Els inversors­, a més, se centren més en el deute a curt termini que en el de llarg termini. Qualsevol incertesa­ encara podria tenir com a conseqüència un augment de la rendibilitat dels bons sobirans­.

El Banc Central Europeu no entra en valoracions sobre polítiques econòmiques a seguir, ni tampoc s’estén, a l’informe, sobre­ les receptes més idònies. Es limita, en tot cas, a reconèixer que “els bancs de la zona
de l’euro­ han demostrat resiliència davant­ els xocs recents enmig d’una forta rendibilitat i amplis­ matalassos de capital i liquiditat”­.

No hi ha en el text referències directes a Espanya. La prima de risc segueix sota control. Tot i això, igual que en el cas de França, Luis de Guindos es limita a dir que “l’incompliment fiscal podria posar a prova la confiança dels inversors, especialment en països on les majories polítiques són fràgils”. Algú s’haurà sentit al·ludit.