Un Mandela per a Palestina
Després de la matança de Sharpeville, Mandela va fundar el grup armat Umkhonto we Sizweel ( Llança de la Nació) el 1962. Va ser empresonat pel règim de l’apartheid durant 27 anys. En sortir de la presó, va advocar per la pau i va obtenir un creixent suport internacional gràcies al qual va pactar unes eleccions generals, i el seu partit, l’ ANC, va arribar al poder sense engegar cap tret. La premsa internacional es refereix sovint a Marwan Barghouti com “el Mandela palestí”, no només perquè ja fa 23 anys que és a les presons israelianes, sinó perquè advoca per una sortida pactada i pacífica al conflicte i per la seva popularitat transversal. En vista dels fets, Barghouti, o un altre líder no-violent, podria aconseguir més per a israelians i palestins que no pas els que advoquen per més guerres. Seria el llegat de Mandela.
Com era la Sud-àfrica de l’apartheid?
Soc afrikàner. Som descendents dels europeus que van fugir de la persecució religiosa a Europa, majoritàriament dels Països Baixos, i parlàvem holandès o, més aviat, el seu dialecte africà, l’afrikaans.
Quants són ara a Sud-àfrica?
Cinc milions. Llavors érem una minoria que subjugava una majoria en un règim racista.
I a la cúspide, els britànics?
Ens van guanyar la guerra dels bòers. Eren l’administració superior que es va apropiar de la terra i els recursos de tots a començaments del segle XIX. Anglesos i afrikàners dominàvem totes les tribus africanes: xosa, zulú, pedi, tswana... Avui hi ha nou llengües oficials africanes al meu país.
S’entenen?
No és fàcil. El 1994 m’havien educat per creure que, pel fet de ser blanca, era superior. Amb aquella mentalitat em vaig presentar a una prova per ser secretària a l’oficina de Nelson Mandela, que ja havia guanyat les primeres eleccions lliures en la història del meu país.
Va ser difícil entrar al seu gabinet?
Vaig treballar dur. No sabia que estaria tan pròxima a ell. Érem cinc a l’oficina presidencial. I quan es va retirar el 1999, em va triar com la seva única secretària personal.
Per què la va escollir a vostè?
Als afrikàners ens eduquen per valorar la lleialtat sobre tot i per rendir en la nostra feina. I jo havia fet honor a aquests valors. I teníem una relació especial. Era com la seva neta.
I per vostè Mandela era com el seu avi?
Ell ja era gran i necessitava ajuda. Ho vaig deixar tot per ell, entre els 24 anys, quan el vaig conèixer, i fins que en vaig fer 43, quan va morir, per seguir-lo pel món, perquè
tothom el volia i se’l convidava a tot arreu.
Què li explicava Mandela?
L’única història del meu país l’havia escrit la minoria blanca. Jo formava la millor part d’aquesta i no hi havia alternatives. No hi havia internet. I Mandela em va explicar una altra història.
Li parlava en anglès?
Em parlava en la meva pròpia llengua, en afrikaans, la llengua dels que l’havien oprimit a ell i al seu poble. En començar a parlar amb mi em va dir que si parles a una persona, arribes al seu cervell; però si li parles en la seva llengua, arribes al seu cor.
I li va arribar?
Va destruir les meves defenses afrikàners. I vaig voler saber què era el Congrés Nacional Africà ( ANC). Així vaig començar el meu llarg procés amb Mandela de desaprendre el nostre supremacisme i la violència racista.
Com va passar Mandela de la lluita armada que va iniciar a la lluita sense armes?
Quan algú t’agredeix amb violència sembla obvi que has de respondre amb violència, i el govern sud-africà exercia la violència contra Mandela i el seu poble. Però ell va prendre una decisió: abandonar les armes.
Per què ho va fer?
Perquè sabia que una guerra civil a Sud-àfrica la perdrien tots: els perdedors, sí; però també els guanyadors.
Una guerra civil no es pot guanyar?
És el que deia Mandela, i per això ens va salvar d’aquella guerra, el desastre i el dolor de la qual hauríem suportat tota la nostra vida.
Llavors semblava una guerra inevitable.
Ell la va evitar posant sempre l’interès de tots, fins i tot el dels seus opressors, per sobre del seu propi i el del seu partit. I així va aconseguir el suport de la comunitat internacional que li va permetre derrotar l’apartheid.
Com definiria el llegat de Mandela?
Mandela sempre va triar la humanitat davant les ideologies; sempre va valorar més les persones que els partits, començant pel seu. Per això va connectar i connecta amb la humanitat sencera.
Per què creu que és un llegat vigent?
Connectar amb l’ésser humà que hi ha en cadascun de nosaltres més que amb el que vota, el que odia, el que mata...
Va perdonar al seu carceller: per cristià?
Va ser educat com a cristià metodista, però em va explicar que la seva inspiració la va adquirir meditant a la seva cel·la durant 27 anys. Va aconseguir suport universal, perquè va saber comunicar una cosa profunda que hi ha en tots nosaltres, de qualsevol religió, raça o cultura, i ens fa millors.
El va veure vostè posant-ho en pràctica?
Em va explicar que en els judicis parlava de manera amable amb els seus acusadors: la manera com tractes algú, fins i tot el teu enemic, determina com et tractaran a tu.
La seva màxima fita com a president?
El meu amic John Carlin va explicar com Mandela va unir tot Sud-àfrica, els que l’odiaven i els que l’estimaven, en suport de la selecció durant el Mundial de rugbi. Jo havia nascut en un país marcat per l’odi, i quan ens vaig veure units per primer cop, vaig plorar. I vaig somriure quan em va mirar, perquè tenia un somriure contagiós.
