Barcelona, i les comarques i altres ciutats properes, són el punt negre pel que fa a l'ús del català. A la capital catalana, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, només el 26,9%% dels seus habitants el té com a llengua habitual. És un comportament menor al del 2018, quan es va fer l'anterior sondeig. Llavors era el 29,3%. En canvi, el 47,3% de la població de Barcelona utilitza el castellà habitualment. El 2018 era del 53,4%. El descens en tots dos s'explica per l'increment de població immigrant amb altres llengües.
La diferència és encara més gran si es posa la lupa en el seu àmbit metropolità: el 24,7% de les persones de quinze o més anys tenen el català com a llengua habitual (el 2018 era del 27,5%). El castellà en l'Àmbit Metropolità -vegueria que inclou la ciutat de Barcelona- se situa en el 54,7% (el 2018, 57,9%).
Són dades territorialitzades que faltaven per conèixer-se d'un sondeig publicat el febrer d'aquest any, que assenyalava, entre una multitud de factors, que només un terç (el 32,6%) dels catalans té el català com a llengua habitual única. Los dades desglossades avui han estat publicades pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), i, si s'obre el focus i s'aprecien circumscrivint-los a la vegueria de l'Àmbit Metropolità –divisió territorial on són l'Hospitalet de Llobregat (la segona localitat més poblada de Catalunya), el Barcelonès nord, el Baix Llobregat nord i el sud, el Vallès Occidental i l'Oriental i el Maresme-, donen compte d'un panorama poc encoratjador per al català.
Percentatge de la població ≥15a segons la llengua habitual, 2023
La diferenciació del Maresme
De totes maneres, cal fer un punt i a part en el cas del Maresme, on a diferència de la resta de zones citades, utilitzen habitualment el català el 43,6%, mantenint-se per sobre del castellà, amb un 37,9%.
Aquests números són importants, ja que a la vegueria de l'Àmbit Metropolità de Barcelona es concentra, segons dades del 2023, el 63% de la població a Catalunya. I són números que frenen els d'altres zones. Per exemple, el 66,8% dels habitants de les Terres de l'Ebre té el català com a llengua habitual; el 56,4% a l'Alt Pirineu, i el 59,6% a la Catalunya Central o Comarques Centrals (que comprèn les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona, el Solsonès i el Lluçanès). Tot i així, a Terres de l'Ebre cau respecte el 2018, quan va estar en un 72,2% (84,9% el 2003, quan es va fer la primera enquesta d'usos lingüístics). Passa una cosa semblant a l'Alt Pirineu: el 2018 era el 65,7%.
Lee también
També a Comarques Gironines i a la vegueria de Lleida o Ponent les xifres són relativament altes. A Comarques Gironines, el 45,1% té el català com a llengua habitual, mentre que a Ponent assoleix el 51,1%. Si bé, en el primer cas, experimenta un fort descens: del 54,1% el 2018 al 45,1% el 2023. A Ponent és una mica menys, ja que set anys enrere era un 57%.
Hi ha un tercer gran grup, el de les vegueries del Camp de Tarragona i el Penedès. Com succeeix en l'Àmbit Metropolità de Barcelona, hi ha un percentatge major de persones que utilitzen el castellà que de català. Això sí, la diferència rau en què el català en aquest cas se situa per sobre de la mitjana d'ús a Catalunya (32,6%). Així, al Camp de Tarragona representa el 35%, davant el 40% del castellà, i en el Penedès el 38% utilitzen habitualment el català, en contrast amb el 45% que empren la llengua castellana freqüentment.
Els números coneguts avui són part de l'informe publicat el febrer d'aquest any. El document ja va encendre les alarmes llavors, ja que reflectia que només el 32,6% dels ciutadans a Catalunya té el català com a llengua habitual única. La comparació amb el castellà fa d'aquesta xifra una dada encara més preocupant: el 46,5% la té com a llengua habitual. I encara un apunt més que va suscitar una gran controvèrsia: el 25% de la població (1,6 milions) a Catalunya declarava que no utilitza mai el català.
A més, l'enquesta indicava una lleu aturada respecte al nombre de persones que entén el català (un 93,4%), que el saben parlar (un 80,4%) i que el saben escriure (un 65,6%). Aquestes xifres contrasten amb les del castellà: gairebé el 100% dels catalans de quinze o més anys l'entén, el parla i l'escriu.
