A Istanbul el trànsit és el de sempre. “I avui fins i tot és pitjor, el Papa és per aquí”, comentava un policia a prop de la delegació apostòlica, on el Pontífex va passar ahir la primera nit a Turquia. La gent seguia el camí sense immutar-se per Cumhuriyet, la llarga artèria del barri de Şişli que desemboca a la plaça Taksim. En un país amb tot just 33.000 catòlics, la visita de Lleó XIV es percep més aviat com la d’un cap d’Estat estranger: els cartells que donen la benvinguda a Sa Santedat cal anar a buscar-los.
El cas és que des del carrer ni tan sols es veu la catedral de l’ Esperit Sant, que avui acollirà el Papa. La façana queda oculta al pati interior d’una escola. “Aquí no es poden exhibir símbols religiosos, sobretot els nostres”, explica el salesià Nicola Masedu, rector des de fa 15 anys, mentre mostra la placa de marbre que aviat es col·locarà entre els records d’ Angelo Maria Roncalli, delegat apostòlic en aquest lloc abans de convertir-se en Joan XXIII. A la porta de la parròquia, l’ambient és tens i alegre: arriben fidels de diverses comunitats repartides pel país, sovint en situacions difícils. El sacerdot italià no para de rebre trucades de parroquians que hi volen ser presents avui: “He hagut de dir moltes vegades que no”.
El Sant Pare veu “més que una esperança” en la visita a Espanya, el 2026, amb possible aturada a Barcelona
La primera visita de Lleó XIV va començar ahir a primera hora del matí. A l’avió de Roma a Ankara, el Papa va explicar el sentit de la missió, religiosa però inevitablement política. “Aquesta visita a Turquia i el Líban té, abans de res, un significat d’unitat, per celebrar els 1.700 anys del concili de Nicea. Jo ho desitjava molt pel que significa per a tots els cristians, però també és un gran missatge per a tot el món. I la meva presència, la de l’ Església i la dels creients, tant a Turquia com al Líban, esperem que pugui anunciar, transmetre i proclamar com és important que hi hagi pau arreu del món”.
A bord, el Papa va fer broma amb els periodistes sobre la coincidència amb el dia d’Acció de Gràcies, una data molt especial per a qualsevol nord-americà. Entre la delegació mediàtica algú li va regalar un bat de beisbol. “Com heu passat els controls?”, va preguntar divertit. Després, arran de la pregunta de la corresponsal de la Cope, Eva Fernández, sobre si “hi ha esperança que vingui aviat a Espanya”, Prevost va respondre: “És més que una esperança”. Una confirmació
que creixen les opcions que es desplaci a Barcelona al juny, amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, convidat per l’arquebisbe Joan Josep Omella i el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Després d’aterrar a Ankara, Lleó XIV va inaugurar la visita amb un homenatge al mausoleu d’ Atatürk, pare de la pàtria turca. Després va anar al palau presidencial per reunir-se amb el
president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. La trobada va ser a porta tancada i només el president va oferir una versió pública, en què va elogiar el Papa per les posicions sobre el conflicte a Gaza. “Al cor del nostre diàleg de pau hi ha Palestina –va dir Erdogan–. Hem assistit a una matança durant dos anys, en què el Govern israelià no ha perdonat les esglésies, ni les mesquites, ni els hospitals ni les escoles”.
Més tard, davant del cos di-
plomàtic, Lleó XIV va recuperar –com altres vegades– l’expressió del seu predecessor sobre una “tercera guerra mundial a trossos”. No s’ha de “cedir de cap manera a aquesta deriva ni és el futur de la humanitat”, va advertir. Va recordar que les tensions globals desvien energies dels reptes que la humanitat hauria d’afrontar unida: la pau, la lluita contra
la fam i la misèria, el dret a la salut i a l’educació i la protecció de la creació.
Avui el Papa serà a Nicea, l’actual Iznik, per commemorar els 1.700 anys del concili que va definir la naturalesa humana i divina de Crist. Una trobada ecumènica que va donar origen a la visita,
ja preparada pel papa Francesc, i que el seu successor considera clau per bastir ponts amb el món ortodox. A Iznik també l’espera Ali Agca, el turc que el 1981 va disparar contra Joan Pau II a la plaça de Sant Pere i que està en llibertat des del 2000 després de l’indult italià. “Dono la benvinguda al Papa. Espero que ens puguem asseure i parlar dos o tres minuts”, va declarar a l’agència local DHA. “Soc al centre d’un pla diví. El món no ha aconseguit entendre-ho”, va afegir l’exmembre dels Llops Grisos. És poc probable que els estrictes protocols de seguretat li permetin acostar-s’hi.