L’anunci de la visita de Felip VI a Gernika, amb motiu de l’arribada a la vila foral del president de la República Federal d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, convida a viatjar enrere en el temps abans d’analitzar el present. Febrer del 1981. El lehendakari Carlos Garaikoetxea rep a l’aeroport la família reial en la seva primera visita oficial al País Basc des de la proclamació de Joan Carles I el novembre del 1975.
Són els anys de plom a Euskadi. Els 12 mesos anteriors a la visita, ETA ha matat un centenar de persones, durant els dies de l’arribada del cap de l’ Estat al País Basc manté segrestat l’enginyer José María Ryan i, en l’extrem oposat, l’activitat terrorista de grups com el Batalló Basc Espanyol i la Triple A arriba a la màxima virulència. L’any 1980, de fet, havia acabat sent el més sagnant de la transició a Euskadi.
La visita dels dos caps d’Estat arriba en un moment d’auge del negacionisme sobre el totalitarisme
Garaikoetxea, que amb tot en contra s’afanya a desplegar l’autogovern basc, exerceix d’amfitrió també a la Casa de Juntes de Gernika: “Benvinguts a aquest poble que és el vostre. Ongi etorri ”. A partir d’allà, la història és coneguda. Tot just prendre la paraula, electes d’ Herri Batasuna comencen a entonar l’ Eusko Gudariak , l’himne del soldat basc.
Joan Carles I respon instant-los que cantin més alt, i l’Ertzaintza acaba desallotjant-los. Es produeixen forcejaments i alguns cops entre representants polítics. Aquella mateixa tarda, es registren aldarulls en algunes localitats basques. Dos dies després, ignorant les enormes mobilitzacions a Euskadi per la vida de Ryan, ETA assassina cruelment l’enginyer de la central nuclear de Lemoiz. Dues setmanes després, el soroll de sabres desemboca a Espanya en el 23- F.
L’ara rei Felip VI va assistir a aquell viatge al País Basc, amb tot just 13 anys, tot i que no va arribar a entrar a la Casa de Juntes. Avui, gairebé 45 anys després, visita Gernika en un context molt diferent. Les institucions d’autogovern s’han consolidat, els nivells de convivència en la societat basca són assimilables als de qualsevol societat europea, la violència i el terrorisme de motivació política formen part del passat, i els problemes que la ciutadania basca identifica com més urgents s’assemblen als d’altres societats occidentals.
El context general també ha canviat, tot i que s’aprecien fractures. La visita de Steinmeier i Felip VI a Gernika arriba en un moment d’auge de l’extrema dreta i, en paral·lel, del negacionisme i revisionisme sobre el que van ser els moviments totalitaris, feixistes o filofeixistes, del segle passat, incloent-hi el franquisme. Aquesta situació ha quedat en evidència, una vegada més, amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador.
Atenent aquest context, la rellevància política de la visita és notable. La direcció de l’ Estat ha fet el pas d’acompanyar Steinmeier en un acte que té un objectiu molt concret: “Homenatjar les víctimes del bombardeig de Gernika” per part de la legió Còndor alemanya durant la Guerra Civil, segons recull la Casa Reial a la seva agenda. Òbviament, el Rei no participaria en l’acte si no és d’una manera acordada amb el Govern de Pedro Sánchez, que ha deixat el pes de la representació al cap de l’ Estat.
En un moment de revisionisme i negacionisme del dolor i la destrucció que va causar el feixisme, la visita té un evident component simbòlic. La vila foral no només és un símbol pel caràcter indiscriminat d’aquell bombardeig sobre la població civil, pel valor emocional que el lloc té per al poble basc o per la dimensió icònica que li va atorgar l’obra de Pablo Picasso, Gernika és també un símbol del negacionisme i de la mentida que sovint acompanyen les atrocitats més grans. Primer es va negar el bombardeig, per ordre del dictador Francisco Franco, i després, una vegada que el periodista George Steer va explicar al món la dimensió de l’atrocitat, van sorgir els corrents revisionistes.
En principi, el monarca es limitarà a acompanyar Steinmeier, que en nom d’ Alemanya encapçalarà un nou acte de desgreuge, gest que se suma als que ja han tingut lloc des que als anys noranta van demanar perdó. El simple acompanyament implica un alineament amb aquell record a les víctimes, si bé moltes veus en l’àmbit institucional i polític al País Basc reclamen un pas més.
Abans que es confirmés la presència de Felip VI, el lehendakari, Imanol Pradales, va demanar que “l’ Estat faci el mateix que farà el president d’ Alemanya”. Els socialistes bascos li van respondre que el Govern espanyol “també va ser víctima d’aquells atacs”. El PNB, tot i això, subratlla que no assenyalen el Govern espanyol, “sinó l’ Estat”, i estimen que tindria sentit que fos el Rei que fes aquest pas, com a representant de la “permanència” de l’ Estat.
De moment, en el sopar de gala ofert al president alemany, el Rei va agrair “el gest de profunda càrrega simbòlica i de concòrdia que suposa la visita al País Basc”.
