L’única sortida positiva d’una guerra és la pau. Així ho va dir el papa Lleó XIV en la recent Trobada per la Pau a Roma: “No hi ha cap guerra justa, només la pau és sagrada”. Cal recordar això en una guerra atroç i insensata com la que va seguir la invasió russa d’Ucraïna en què ja hi ha un milió de morts i ferits entre els dos contendents, a més de milers de civils ucraïnesos i dos milions de desplaçats. Hi va haver una obertura possible amb el controvertit pla en 28 punts d’un Trump obsessionat amb el Nobel de la Pau, per bé que bombardeja Veneçuela. Però Europa i Zelenski han proposat un altre pla que Putin rebutjarà perquè creu que pot aconseguir els seus objectius per mitjans militars.
La situació és desfavorable per a Ucraïna. El Govern de Zelenski està soscavat per la corrupció en les més altes esferes, amb un Parlament desconcertat. Ja han desertat mes de cent mil soldats ucraïnesos i milers de joves han sortit del país. Els bombardejos russos estan destruint la xarxa energètica ucraïnesa quan arriba l’hivern.
Al front, malgrat l’heroica resistència ucraïnesa, les tropes russes, amb una superioritat numèrica i de poder aeri aclaparadora, avancen ràpidament al sud, a Zaporíjia, i al nord, després de l’ocupació de Kupianks i Vovtxansk, aprofitant la concentració de tropes ucraïneses al Donbass. Però en aquesta regió els russos controlen la major part del bastió de Pokrovsk després de mesos de combats ferotges de proximitat en els quals els drons reemplacen les baionetes de la Primera Guerra Mundial. La ciutat satèl·lit de Mirnograd està gairebé assetjada, amb un corredor de sortida estret sota el bombardeig constant de drons. Konstantinovka i Siversk han estat penetrades. Segons fonts occidentals, només un 12% de Donetsk queda en mans ucraïneses, defensat per les últimes fortificacions a Kramatorsk i Sloviansk. A Ucraïna li falten soldats per cobrir tot el front.
Putin rebutjarà el pla d’Europa i Zelenski: creu que aconseguirà els seus objectius militarment
És a aquesta situació de deteriorament polític i militar a què Zelenski es va referir advertint en el seu discurs que caldria triar entre la dignitat o perdre el suport indispensable dels Estats Units, redactor del pla inspirat per Rússia. Sense aquest suport, sobretot en míssils, intel·ligència, vigilància i satèl·lits, la resistència ucraïnesa no pot continuar gaire temps, per més que els països europeus s’obstinin a lluitar fins a l’últim ucraïnès convençuts que cal aturar Rússia.
Trump vol imposar l’essencial del seu pla i enviarà el seu amic Witkoff a Moscou la setmana vinent per a un nou intent de negociar amb Putin. Marco Rubio, que s’alinea amb Europa, pot tenir un problema. A Trump li importa un rave l’opinió dels europeus, perquè ens té pasturant amb l’OTAN i ens fa xantatge amb els aranzels. El que li importa és el poder i els diners. El seu poder es basa en el seu moviment MAGA, aïllacionista, al qual li va prometre que no ajudaria més cap estranger. Ja hi ha crítiques entre les seves files per ajudar Ucraïna, tan lluny. Vance no ha amagat mai la seva desconfiança de Zelenski. Trump també es fonamenta en les bones relacions amb els poders que ell respecta, Putin i, a contracor, Xi Jinping. Un món en pau entre poderosos li garanteix aprofitar-se dels més febles. No som amb Chamberlain a Múnic el 1938, sinó amb Ribbentrop i Molotov a Moscou el 1939. Mentre que la cobdícia de Trump projecta substanciosos guanys a Ucraïna i a Rússia, riques en recursos naturals.
Lee tambiénContraatac
Trump admet canvis en els seus 28 punts, però no substancials. I llavors Macron planteja l’enviament de tropes franceses a Odessa i Kíiv immediatament després d’una treva. Línia vermellíssima per a Rússia, amb el consegüent perill que la guerra s’estengui a Europa. I Kallas declara que s’ha d’aturar l’exèrcit rus.
Estem disposats a entrar en guerra amb la segona potència militar (i nuclear) mundial sense el suport dels Estats Units?