Des dels primers dies del seu pontificat, Lleó XIV insisteix en una idea: “Jesús no és un superheroi”. El Papa ho va repetir també ahir, potser en un dels llocs més adequats per fer-ho: Nicea. Allà on avui afloren les restes de l'antiga basílica de San Neófito, a la vora d'un llac a la província turca de Bursa, l'any 325 es va celebrar un concili destinat a aclarir la natura de Crist i fixar, per dir-ho així, la doctrina comuna. Al final, va funcionar: 1.700 anys després, l'únic que uneix tots els cristians és precisament el que va sortir d'aquella trobada, el Credo, basat en la natura divina de Jesús.
La cristiandat, tal com la coneixem, va néixer davant aquest llac, que pren el nom d'Iznik, una ciutat de 45.000 habitants que en els últims anys ha decidit recuperar aquella part de la seva història.
A reunir els bisbes no va ser el Papa de llavors, Silvestre, sinó l'emperador Constantí, que els va donar un mandat clar: posar-se d'acord sobre els fonaments de la fe. Les discussions van durar trenta dies. San Nicolás, un dels participants, va arribar a bufetejar públicament Arrio, que afirmava que Crist era inferior a Dios Padre. Aquella tesi va quedar descartada per sempre, encara que el Papa tem ara que pugui reaparèixer sota altres formes. Són qüestions teològiques essencials que, tret d'alguna secta, en van unir a la cristiandat fins a 1054, any del gran cisma amb l'Església ortodoxa.
Nicea va ser l'escenari triat pel Papa per subratllar-ho, resant en una plataforma a la vora del llac al costat dels patriarques —començant pel de Constantinoble, Bartolomé, bisbes, metropolitans, responsables d'Esglésies i representants de les comunions cristianes del món.
És l'acte central del seu primer viatge a l'estranger i el simbolisme és enorme: el Papa i Bartolomé avancen junts per una passarel·la sobre les excavacions, un amb la muceta vermella, l'altre amb una capa pluvial de vellut. Al fons, una icona de Crist i un altre, bizantina i daurada, que representa els pares conciliars. La música de fons era un cant en grec. Minuts abans, un muetzí havia cridat a l'oració als musulmans de la zona.
En el seu discurs, Prevost va fer una crida a la pau en un període “per molts aspectes dramàtic, en el qual les persones estan sotmeses a innombrables amenaces contra la seva pròpia dignitat”. I va aprofitar l'ocasió per recordar els qui “corren el risc de reduir Jesucrist a un líder carismàtic o un superhome, una deformació que al final condueix a la tristesa i a la confusió”.
Tots reciten l'oració comuna. Però “l'escàndol de les divisions” continua present, també pels escassos avenços en qüestions concretes com la unificació del dia de Pasqua, que avui se celebra en moments diferents.
En l'escena va pesar així mateix l'absència del patriarca de Moscou i “de totes les Rússies”, Cirilo, distanciat de la resta de les Esglésies ortodoxes, una bretxa engrandida després de la invasió russa d'Ucraïna.
Els habitants de la ciutat observen amb curiositat l'enrenou del protocol. La policia va mantenir allunyats els curiosos a 200 metres de distància, entre ells Ali Agca, l'home que el 1981 va disparar Joan Pau II a la plaça de San Pedro, indultat i alliberat el 2000, que volia parlar amb el Papa “dos o tres minuts per explicar-li que estic en el centre d'un pla diví. El món no ha aconseguit comprendre'l”, segons va declarar a l'agència turca DHA. Un argumentari poc sòlid per obtenir una audiència improvisada.