Catalunya ‘orrioleja’?

“Un xantatge com una casa de pagès”, “irresponsable”, “tarannà dictatorial i poc respectuós”... Aquests són alguns dels comentaris que van dedicar a Sílvia Orriols aquest dimarts els grups de l’oposició de Ripoll. L’alcaldessa i diputada d’Aliança Cata­lana va demanar una adhesió unànime per aprovar la nova relació de llocs de treball del Consistori. Els regidors van deixar la sala, i Orriols, ofesa, va or­denar que no se’ls pagui la dieta per assistència al ple. Era la primera plantada, però les enquestes vaticinen que en vindran més.

La líder ultra assegura que “Catalunya orrioleja ” i es comporta, a l’alcaldia i a les xarxes socials, com el personatge exigeix. Les seves expectatives electorals van a l’alça per mimesi i incompareixença dels qui s’amaguen rere el cordó sanitari. La incògnita és on és el sostre de la ultradreta –independentista o no– a Catalunya i si el camí fins a les urnes és massa llarg per mantenir les actuals perspectives d’intenció de vot. El salt d’ Aliança Catalana des de les eleccions catalanes a l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és de 2 a 20 diputats, amb victòries en les circumscripcions de Lleida i Girona. És la connexió ultra de la C-25 en la qual una frase es repeteix entre els càrrecs locals de Junts: “Els amics del meu fill votaran Aliança”. El perill amenaça allà on els postconvergents maquillen els seus mals resultats a l’àrea metropolitana.

Carles Puigdemont no vol un cop de volant ni batalles en el fang provocades per la pressió demoscòpica. “Estem entrenats al mar de les dificultats”, assenyalen a la direcció. No obstant això, s’ha reforçat el discurs en matèries com la multireincidència, l’ocupació, i es rebat ja sense embuts Orriols quan qualifica d’“estafa piramidal” el sistema de pensions. Afirma que, si un mor als 50 anys, no haurà gaudit de les aportacions a la caixa comuna, així que la proposta és deixar d’aportar i estalviar el que es pugui per quan et jubilis. I si arribes als 100 anys errant en el càlcul, el problema és teu. El següent pas del manual populista és qüestionar el sistema de sanitat pública si no estàs malalt.

El consell nacional de Junts aborda l’estratègia de confrontació, atribuint a les enquestes una fosca voluntat d’arraconar Puigdemont, sense data de retorn a Ca­talunya, i conscient que després de les eleccions municipals moltes alcaldies de Junts estaran condicionades pel partit d’ Orriols. Però les alarmes no només s’han disparat a Junts. Al capdavant del partit d’ Orriols proliferen els exmilitants d’ERC, i Oriol Junqueras ja ha passat a l’atac burxant en l’origen d’ Aliança i intentant soscavar-ne la credibilitat. En les últimes eleccions catalanes, Pere Aragonès ja va jugar a erigir ERC en mur contra la ultradreta. Fins i tot Vox es va querellar sense èxit contra el llavors president “per incitar a la violència”. El resultat no va ser el que s’esperava. Vint diputats, que se­rien 23 segons el CEO, amb la perspectiva que Junqueras, que continua inhabilitat, sigui candidat. És suficient per al líder republicà?

A l’àrea metropolitana, els socialistes s’havien preparat per evitar que el cinturó roig es tornés verd Vox; però ara resulta que Aliança pot ser competitiva allà on l’independentisme sempre va fer aigües. PP i Vox veuen com les seves bosses de vot es punxen a favor d’ Orriols. Que prometi la independència unilateral és el de menys, el que tenyeix les seves ini­ciatives parlamentàries és la islamofòbia. Els
votants d’ Aliança són els menys in­de­pendentistes entre els independen­tistes: només un 62% dels seus simpa­titzants
hi estan a favor, davant el 70% d’ERC i
el 81% de Junts.

Que Salvador Illa no capitalitzi la seva presidència en els sondejos amb una oposició absent –perdria dos escons– agita nombrosos sectors econòmics. El president dona prioritat ara a les polítiques d’habitatge, i els Mossos informaran sobre la nacionalitat dels detinguts –igual que l’Ertzaintza– per frenar falsedats ultres.

L’alça d’ Aliança té més efectes? Inhabilita una majoria independentista i acosta el Parlament cap a la ingovernabilitat si no s’exploren aliances tan inèdites com impensables avui com un pacte PSC- Junts-ERC. Això és orriolejar .