Eva Ugarte fa realitat el seu somni

Saló Internacional del Cavall

L’actriu compagina una carrera en ascens amb la passió pels cavalls

Eva Ugarte

En ascens

Eva Ugarte

“I si faig un salt, pujo a la gropa i me l’emporto al galop?”, fantasieja extasiada davant d’un poltre negre amb un pelatge sedós que brilla com l’ala d’un corb. Es conforma a acariciar el coll del jove exemplar enganxant-s’hi molt. Eva Ugarte (Madrid, 1983) fa només un any hauria estat incapaç de fer aquest gest: la seva passió pels cavalls, que va anar creixent des de petita fins avui, era un amor impossible a causa d’una al·lèrgia incapacitant. La seva determinació està aconseguint dominar-la, i així va gaudir com la nena que va ser i no va poder al 35è aniversari del Saló Internacional del Cavall (Sicab), amb la Feria de Abril i la Setmana Santa, l’esdeveniment més important de Sevilla. “M’ha emocionat l’actuació de Santi Serra i m’ha impressionat l’atracció que suscita aquest certamen entre gent de tots els perfils, edats i classe social”, va assegurar.

La seva relació amb aquest animal és des de sempre i encara conserva el seu petit cavallet de fusta. “Era molt fantasiosa i de vegades m’imaginava que n’era un. ‘Pots caminar normal, sisplau?’, em deia la mare quan vaig començar a caminar pel carrer al trot”. És actriu, no li costa de fer una demostració al Casino de l’ Exposició de Sevilla, on parlem abans del sopar de gala. “Però aquesta passió no era tan forta com l’al·lèrgia; en tenia als gossos i els gats, però amb el pèl del cavall ni tan sols podia respirar. Si provava de muntar a cavall, perdia el coneixement”. Un amic que va ­vèncer l’al·lèrgia la va animar i el setembre del 2024 es va començar a tractar. “Prenent antihistamínics vaig començar a veure que podia i en mi es va despertar la nena petita que caminava al trot. També hi fa que al gener em van trucar per a la sèrie Pura sangre , en què faig de veterinària a cavalls. Que màgica que és la vida, eh?”. Ara no només pot muntar a cavall, sinó que també comença a saber d’hipoteràpia.

“Cal treure importància a les escenes de sexe perquè no ets tu, només el teu cos”

Ugarte va començar a ser actriu a l’escola. Després de la sarsuela Agua, azucarillos y aguardiente , la directora li va dir: “T’hi has de dedicar, ets la meva Núria Espert i no em pots decebre”, recorda somrient. La família li va recomanar un pla B i va estudiar Publicitat i Relacions Públiques. “Era l’antítesi al romanticisme pel qual m’hi volia dedicar. Vaig voler entendre que necessites la publicitat, el màrqueting i els aspectes fonamentals però no emocionals. Quan acabava la carrera em van oferir bones feines, però ja estudiava a la Reial Escola Superior d’ Art Dramàtic ( Resad)”.

La sèrie que li va donar la gran empenta va ser Mira lo que has hecho . I està agraïda al seu company Berto Romero per un motiu molt més concret: “Quan presentava La resistencia , David Broncano em va preguntar sobre els diners i vaig decidir explicar-ho: malgrat que el seu caixet era més gran, en la negociació de la segona temporada Berto Romero va insistir a igualar els sous. Va lluitar. Finalment, els va igualar sumant-los tots dos i dividint-los en dos. No només em va donar afecte i suport; com a dona, per mi va significar molt més”. Després d’aquesta sèrie de Movistar Plus+ van arribar Madres, amor y vida i ¿A qué estás esperando? , i al cinema, García y García , El juego de las llaves i Bajo terapia , entre d’altres, i l’últim gran superèxit, La cena . La direcció i l’elenc són importants en una pel·lícula, però el que la fa decidir és el guió, la història que s’expliqui: “Els actors no només estem ‘al servei de’. No som ninots”. Ugarte explica que vèncer el pudor en una escena apujada de to s’explica des de la mateixa professió d’actriu. “Ara hi ha la figura del coordinador d’intimitat: ens cuiden, controlen que a aquestes escenes hi assisteixi l’equip imprescindible... En tot cas, cal treure-li importància perquè no ets tu. És el teu cos, però no la teva intimitat; estàs interpretant i, si hi ets tu, no hi ha el personatge. Nosaltres no sentim res. És actuar, simplement”.

Ugarte ha practicat arts marcials i assegura rient que possiblement venceria qualsevol dels convidats que ens envolten. Ara es dedica al pole dance versió sport i veure-la serpentejar per la barra vertical és sorprenent: “Necessito activitats que m’ajudin a concentrar-me i cremin molta energia. És que soc sagitari amb ascendent sagitari”, aclareix, per afegir que el seu símbol és, precisament, un ­centaure.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...