“Podrem esculpir el cervell d’un adult amb possibilitats gairebé il·limitades”

Sembla una pel·lícula de ciència-ficció. Per moments, un Matrix , amb imatges generades del cervell de ratolins que no tenen res a veure amb el món davant ells. Però no. Les neurotecnologies que unides al poder de la IA permeten llegir el cervell, canviar-lo i manipular-lo ja són aquí. Gent que ha perdut la veu parla a través de neurodispositius que llegeixen la seva parla interna. Persones amb malalties neurològiques amb dispositius d’estimulació cerebral profunda experimenten canvis de personalitat. I ja hi ha al mercat dispositius portàtils per moure cursors o drons amb la ment i auriculars que podrien descodificar l’activitat de les zones de l’escorça que processen el llenguatge. Hi haurà aplicacions en psiquiatria i armament i ens podrem comunicar mentalment. Potser la nostra pròpia identitat canviarà: podrem tenir més memòria o millor percepció i podem amplificar o llimar aspectes de la personalitat, com ara una cirurgia psicològica en comptes d’una cirurgia estètica.

Per això el neurocientífic espanyol Rafael Yuste, director del Centre de Neurotecnologia de la Universitat de Colúmbia i impulsor del projecte Brain que va emprendre durant l’administració Obama, publica Neuroderechos ( Paidós). Als drets humans que tants segles van costar, n’hi vol afegir cinc més –i ho ha aconseguit a Xile o Califòrnia– perquè les noves neurotecnologies protegeixin la nostra privacitat i identitat mentals, ens permetin prendre les nostres pròpies decisions, evitin biaixos i permetin l’augmentació mental a tothom, i no només als més rics.

La naturalesa humana canviarà?

Encara s’ha de decidir. I és una decisió importantíssima. Ara estem preocupats per la privacitat mental, el més urgent. L’augmentació mental arribarà d’aquí cinc o deu anys, però serà importan­tíssima. Tenim la possibilitat de canviar la nostra essència. Ho veig com un altre pas endavant del progrés de la humanitat. Fa 100.000 anys que ens millorem, des d’inventar el foc fins a les ulleres per veure-hi més bé. Ara podem tenir ulleres mentals per pensar millor, tenir més memòria. I podem, en principi, augmentar o retocar totes les activitats mentals i cognitives, perquè sorgeixen al cervell i entendrem com funciona, i tenir mètodes per afrontar-ho i canviar-ho. I els mateixos mètodes permetran mesurar i canviar l’activitat mental. Aquí entren en un nou renaixement de l’espècie humana, en què la pregunta més important és quina classe d’ésser humà volem ser.

Veu el canvi inexorable.

Inevitable. L’afany de l’ésser humà per millorar-se és a l’ADN. Heidegger definia l’ésser humà com l’animal que fabrica eines. Fins ara la millora era física, ara serà mental. No pararem, però podem marcar les pautes perquè la transformació beneficiï la humanitat respectant l’essència de l’ésser humà, que són els drets de la Declaració Universal.

Aquesta cursa que el porta per tot el món per impulsar els neurodrets sorgeix del seu propi “moment Oppenheimer”.

Tota la vida la vida he intentat esbrinar com funciona el cervell, per curiositat científica i per ajudar els pacients. Fa deu anys al laboratori vam construir una neurotecnologia òptica molt potent que permet mapejar i manipular l’activitat cerebral com si toquessis el piano amb les neurones. En un ratolí vam aconseguir prendre control de la seva activitat cerebral i, a partir d’activar-li certs grups de neurones, fer-li creure que veia alguna cosa que realment no veia, una al·lucinació visual. Un èxit científic que ens permet dissenyar teràpies per a pa­cients amb esquizofrènia. Però aquella nit no vaig dormir. A veure, Rafa, el que heu fet en un ratolí avui es pot fer demà en un humà. És qüestió de quan. Imagineu-vos la possibilitat de manipular l’activitat cerebral d’una persona. Ara treballo al laboratori amb neurotecnologia per entendre el cervell i ajudar els pacients i amb advocats, experts en drets humans, en ètica, líders internacionals, per protegir l’activitat cerebral i les dades cerebrals d’usos indeguts de la neurotecnologia.

Això del ratolí és com Matrix?

En realitat, sí. Kant ho va clavar i va dir que el món que experimentem no és el món extern, sinó l’intern. Només veiem el que ja tenim dins. Amb la nostra feina s’està demostrant cada vegada més clarament que la realitat surt de dins. Kant tenia raó.

Quins dispositius ja tenim?

Al mercat no pots tenir un xip implantable, necessites un neuro­cirurgià. Però hi ha dispositius ­portàtils d’electroencefalograma, ulleres, auriculars o braçalets que de manera encara grollera registren l’activitat del cervell o els nervis del canell. I la desxifren amb algoritmes d’IA que milloren dia a dia. Són per a usos lúdics, el més sofisticat és moure mentalment un helicòpter robòtic, una cadira de rodes. El mercat està a punt d’enlairar-se perquè arribaran dispositius per traduir les paraules i les imatges que conjures a la ment: fa dos anys, en un laboratori, amb un casc d’electroencefalograma i un descodificador d’IA es va demanar un caputxino mentalment. Imagineu-vos demanar un Uber mentalment. Escriure a màquina mentalment. Comunicar-nos mentalment. Però a l’hora de llegir els contractes amb clients de 30 companyies de neurotecnologia era el salvatge oest. Les dades neuronals pertanyien a la companyia per sempre i les podia vendre. Amb el casc en un hospital per diagnosticar epilèpsia, les teves dades es protegeixen. Amb una app, la companyia els pot vendre a una companyia d’assegurances. No és acceptable.

Un altre dret és poder prendre les pròpies decisions, com si ens poguessin manipular grans companyies o dictadors.

No és ciència-ficció, ja ho hem fet en ratolins i arribarà la manera de poder alterar el procés de decisió de les persones. El cervell és el santuari de la ment i no hi ha d’entrar ningú sense una bona raó mèdica. El lliure albir s’ha de protegir per llei.

És gaire distòpic imaginar-se règims que facin servir aquests dispositius per al control de grup?

Evitaria fer por a la gent. La neurotecnologia s’està desenvolupant per raons mèdiques. I ja hi ha sis llocs al món on la neurotecnologia està regulada per llei i treballem amb l’ONU. Ja es va regular l’energia nuclear amb l’ Agència de l’ Energia Atòmica. I aquest és el nostre model, amb sancions als països o règims que surtin de mare.

També l’amoïna que la desigualtat social s’estengui a la futura augmentació mental.

Moltíssim. Imagineu-vos un dispositiu molt car que augmenti la memòria. Hi haurà certa gent en certs països amb memòria augmentada i els altres es quedaran enrere. Hi ha d’haver un accés equitatiu, com amb les vacunes de la covid. El que m’amoïna és quina classe d’ésser humà volem ser. Quines parts de la nostra personalitat ens podem retocar i augmentar i quines no? Problemes molt fonamentals. I venen de
cara.

Costa d’imaginar.

Els humans en el període d’aprenentatge esculpim el cervell. Això ens permetrà esculpir el cervell d’un adult amb possibilitats gairebé il·limitades. Un salt endavant en l’evolució. Al segle XXI som capaços d’enviar gent a la Lluna i estem a cops els uns amb els altres. Imagineu-vos fer servir neurotecnologia per erradicar la violència, les guerres.

Silicon Valley s’ha caracteritzat per les tendències manipuladores i comercialitzarà aquests dispositius. L’amoïna?

Soc optimista. Califòrnia va aprovar la llei de neurodrets per unanimitat. Les companyies de Silicon Valley han d’operar amb aquestes lleis. Estem canviant la legislació en llocs crítics per canviar el rumb de la indústria.