‘Una historia de amor’
La novel·la Vera, una historia de amor (Planeta) ha estat rècord de vendes en la seva primera setmana entre totes les novel·les guanyadores en la història del Planeta. L’autor és Juan del Val, novel·lista, i guionista i opinant a El hormiguero (Antena 3), un dels programes de televisió més vistos d’ Espanya. Inverteix Planeta en un rostre mediàtic? Potser. Està mal escrita la novel·la planetitzada? No pitjor que d’altres que he llegit aquest any. D’aquest escriptor se n’han dit quatre de fresques, i aquí va la seva predilecta: “El Planeta hauria de ser per a un escriptor de debò”. Juan del Val és, doncs, un “escriptor de mentida”, i ell riu amb ganes, i té motius per riure. Li demano un consell per a un aspirant a escriptor: “Escriu, sense voler passar a la història i sense fingir el que no ets”.
Quan va començar a escriure?
M’agraden els toros i em vaig inventar que era estudiant de periodisme per escriure de toros a El Independiente.
Va colar?
Sí. I volia el meu futur allà: vaig aprendre l’ofici. Per a la revista Man vaig entrevistar Nuria Roca... I ens vam enamorar. Era l’octubre del 98, i al gener vivíem junts.
Vint-i-vuit anys feliç?
Feliç. La sort m’ha perseguit sempre! Amb la Nuria vam escriure un parell de novel·les junts i després vaig seguir tot sol: Parece mentira novel·lava la meva vida.
Quantes novel·les té publicades?
Parece mentira, Candela, Delparaíso, Bocabesada : més de 100.000 exemplars.
I un dia es va dir: “Ara, el Planeta”.
Tenia mig escrita Vera , i un amic editor em va engrescar... I vaig acabar d’escriure-la ja pensant de presentar-la al Planeta.
I l’ha guanyat! Què ha sentit?
Que així tindria més lectors. I que els meus pares s’ho mereixien.
Els seus pares? Per què?
D’adolescent els vaig fer patir: no m’ubicava, era un desastre, em van expulsar de tres instituts, no vaig passar de segon de BUP... I em vaig posar a treballar a l’obra.
De paleta?
No! Hauria fet parets tortes. Dels 17 als 20 anys recollia mostres de materials d’obres per portar-les a analítiques preceptives.
Què va aprendre dels seus pares?
La meva mare va fundar una associació d’ajuda a presos: tots podem acabar allà!
Què farà ara amb el milió d’euros?
Gastar-me’l. No em costa de gastar.
Com van les vendes de Vera?
Espectaculars! Però ha estat dur...
Dur per les crítiques salvatges?
Amb mi s’han passat. Als odiadors en xarxes, amplificats per mitjans “seriosos”, els dic: “I si afluixeu una mica?”. A mi me la bufa, però la meva família pateix.
Però la novel·la és fulletonesca?
M’esforço perquè el relat tingui ritme, busco la facilitat i defujo el simplisme, per això plantejo diverses capes de lectura.
Quina és la capa més profunda?
Exploro què els passa a dones d’entre 40 i 55 anys que un dia s’animen a viure el que senten que s’estan perdent. La meva conclusió és la següent: la llibertat és haver perdut la por d’equivocar-te.
Quan va descobrir-ho?
Després de cinc anys de psicoanàlisi: he après a riure’m del què diran, i he après a viure assaborint tot el que vagi succeint.
Una odiadora el titlla de “masclista”.
Cap dona que em conegui ho diria. La Nuria mateix: ha estat la meva cap, ha guanyat més que jo i jo he cuidat els nens a casa i ella brillava a fora... Soc masclista?
“Comercial”, l’acusen d’altres...
Ah! Llavors una novel·la va empitjorant a mesura que la va llegint més gent? Ja veu, sembla que el meu delicte és portar gent a les llibreries... Són rucs?
Quin afalac d’un lector li ha agradat més?
“Per tu he tornat a llegir”.
Podria tatuar-se’l...
Actualment només porto dos tatuatges, un diu “SÍ” i l’altre diu “HOY”.
Té algun altre lema vital?
En tinc un altre: “Res no importa gens... I jo menys”.
Li va importar que una vicepresidenta socialcomunista li entregués el Planeta?
Ha, ha, potser soc més comunista jo que Yolanda Díaz: m’inspira tendresa.
Qui té més poder, Planeta o el Govern central?
El Govern central.
Qui té més poder, Antena 3 o Televisió Espanyola?
Antena 3 té més audiència, o sigui, té més influència.
Qui té més poder, Motos o Broncano?
Ells no legislen, només entretenen.
Aniria vostè de convidat a La revuelta?
No m’he negat mai a una entrevista.
Va dir a El hormiguero que “convocar eleccions al juliol és un frau”.
Pensava que la calor del juliol desmotivaria l’elector, com una maniobra de Sánchez. Però va haver-hi una alta participació: em vaig equivocar!
Tancaria vostè TVE?
No tancaria mai un mitjà de comunicació. Sí que deploro que una televisió pública sigui manipulada per un govern.
Telemadrid de Ayuso?
També. Jo critico qualsevol polític que fomenti l’enfrontament, com fa Ayuso, com fa Sánchez...
Digui’m de Sánchez una cosa bona.
N’hi diré tres. És un home enamorat. És un home guapo. És un polític enormement traçut.
Espanya és una dictadura?
No, quina barbaritat. No cregui vostè tot el que li diguin que he dit.
