Amb tancats aplaudiments els empresaris van rebre divendres Alberto Núñez Feijóo, el president del PP, a la sala d’actes de Foment, a la Via Laietana de Barcelona. També quan va acabar la intervenció. Els congregats tenen bastant mala opinió de Pedro Sánchez i són ferms partidaris d’un gir en la política econòmica i especialment la fiscal, els impostos. Menys i més baixos. I Feijóo els promet sempre les dues coses. Però això no és nou. La notícia va ser una altra. D’una banda, Feijóo es va encomanar a la pressió empresarial com a últim recurs per obtenir llum verda parlamentària a la seva moció de censura contra Sánchez i convocar eleccions. De l’altra, que el seu auditori, començant pel president de Foment, Josep Sánchez Llibre, considera que el final de la legislatura ja és molt pròxim i s’ha de preparar per a un canvi d’escenari polític. Aquest és el context de la càlida rebuda al líder del PP. Feijóo també n’ha pres nota i per això es va aventurar a demanar el seu suport.
Però els problemes del país no es redueixen només a això. La legislatura va començar amb el problema català com a principal qüestió a resoldre i s’acosta a les acaballes, agònics moments finals, amb el mateix tema com a element central de la crisi.
A l’estiu de fa dos anys, just després de les eleccions generals, Feijóo va encaixar malament els acostaments de Sánchez Llibre a Carles Puigdemont, president de Junts, perquè donés viabilitat a un govern de Pedro Sánchez que encarés la normalització de la vida política a Catalunya i de retruc a Espanya. Divendres, poc més de dos anys després, Feijóo va interpel·lar el mateix president de la patronal i els empresaris perquè proposin a Puigdemont de sumar els vots de Junts al Congrés als del PP i Vox.
Però això no serà de franc. Els empresaris han forjat des de l’estiu del 2023 una aliança o pacte amb la formació independentista que no volen engegar a rodar. Per això, malgrat els aplaudiments i les bones paraules, el gir polític que els proposa Feijóo és difícil d’executar.
Feijóointervenint a Foment en presència de Sánchez Llibre
Ara, la vida política a Catalunya transcorre per vies que li semblen raonables. L’anhelada estabilitat els permet continuar amb els seus negocis i obtenir apreciables beneficis. Manté una tàctica de tensió i acord amb la Generalitat de Salvador Illa. Pressió, negociació i, quan és possible, acord.
I gràcies a la seva aliança amb Junts, influeix a Madrid, a la patronal CEOE i, sobretot, al Congrés, on ha estat el seu principal aliat. Un actiu a què no li serà fàcil renunciar, després d’anys de travessia al desert i sense força política.
La cúpula empresarial està satisfeta del pacte amb Junts i no es plantegen engegar-lo a rodar
Com a la vida, res no és per sempre, el futur d’aquesta aliança no està escrit i depèn de l’evolució política, de la conjuntura econòmica i dels resultats electorals futurs. L’empresariat no va concebre mai la seva entesa amb Junts i el PSOE contra el PP; era una qüestió de pragmatisme i oportunitat. Però, fins al moment, s’ha imposat l’ocell en mà, per a desconsol del gallec.
Avui no seran ells els que abaixin el polze per decretar la fi de Sánchez, però el veuen pròxim. Però, a més, Junts no és una terminal de Foment, per molt que els seus presidents mantinguin bones relacions i visions coincidents sobre l’economia i el model social. I malgrat la convergència de les seves propostes econòmiques al Congrés. I per important que sigui el poder dels diners. A Junts mana Puigdemont. Feijóo ho hauria de saber.
El balanç del líder del PP aquests dos anys llargs, en canvi, és desconcertant. Cap de les seves batalles al front català no li ha donat bons resultats. La seva oposició a la descompressió política i a resoldre conflictes enquistats com a eina per enderrocar Sánchez ha deteriorat molt la seva influència entre les elits catalanes.
Va apostar contra l’amnistia i els seus aliats al Tribunal Suprem en van impedir l’aplicació malgrat el vot majoritari del Congrés. Fet inusitat en una democràcia digna d’aquest nom. Però aquesta via sembla que s’encega. L’advocat general de la UE dona suport sense matisos a la mesura de gràcia i és bastant probable que el Tribunal de Luxemburg resolgui en el mateix sentit i deixi expedita la via per a l’aplicació de la norma i la tornada de Puigdemont amb tots els drets d’un ciutadà lliure.
També va apostar contra el català, primer al Congrés. El bloqueja al Senat, gràcies a la seva majoria absoluta. I s’ha mogut entre bambolines per impedir el seu avanç a Europa, on la qüestió continua viva. Un auguri cristal·lí del que podria suposar la seva victòria electoral, més encara en aliança amb Vox, d’altra banda principal beneficiat de la línia de Feijóo.
Ara, és el principal obstacle per a un nou acord sobre finançament autonòmic, crucial a Catalunya. En aquest cas, posant en joc fins i tot els interessos d’algunes de les comunitats on governa, especialment València, Andalusia i les Balears, més beneficiades que no pas Catalunya en alguna de les mesures sobre la taula, com el quitament del deute amb l’ Estat. I encara no ha dit aquesta boca és meva sobre de les inversions que reclamen els empresaris catalans.
A Foment l’atmosfera ja és de canvi i assenyalen que la seva aliança amb Junts no ha estat mai contra el PP
Ells s’escolten amb atenció Feijóo quan parla d’impostos, el seu gran atractiu. Eliminar patrimoni i successions. Saben que la seva política els serà més favorable que no pas la del Govern progressista de coalició. Però això no és suficient per poder articular un programa que doni resposta a les inquietuds i necessitats d’una societat. La seva petició perquè s’afegeixin a la pressió sobre Junts, per fer que doni suport a la censura contra Sánchez i la convocatòria d’eleccions, implica que, en cas de ser el nou president del govern espanyol, executarà un gir de 180 graus en temes com per exemple l’aplicació de l’amnistia, el català a Europa, la millora del finançament i el respecte de les competències de la Generalitat? Junts, que no ha deixat de parlar mai amb el PP, respon que té clar que no. Foment i els empresaris, en espera.
