Si un dia li ronda a vostè pel cap la idea d’obrir una consultoria per ajudar a les ciutats a tenir èxit, no es molesti a buscar clients entre els alcaldes de capitals. Aquestes no solen requerir aquest tipus de serveis perquè viuen a l’empara dels estats i no van mai faltades de recursos ni capacitat d’influència. Quan concentres el poder polític i l’econòmic no tens tanta necessitat de repensar-te.
En canvi, les grans ciutats no-capitals constituiran el seu target perfecte: estan obligades a ser enginyoses per sobresortir i no esllanguir-se a l’ombra del poder. Les trobarà més que disposades a atendre els seus savis consells. Si hi ha una ciutat habituada a seguir aquest tipus de teràpia, aquesta és Barcelona. No per malaltissa, sinó perquè no s’ha resignat mai a ser una metròpolis de segona divisió. I això requereix agusar l’enginy.
Barcelona s’ha abocat a la FIL: odia desaprofitar oportunitats
És difícil avaluar els resultats d’una teràpia, però sí que pot puntuar-se l’energia feta servir per intentar complir els bons propòsits formulats al divan. En això, Barcelona obté sens dubte una nota alta. La seva sòlida posada d’escena en l’ arrencada de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a la qual acudeix aquest any com a ciutat convidada, així ho acredita.
Es calcula que seran ni més ni menys que un miler les persones que es desplaçaran a Guadalajara des de Barcelona per assistir a la FIL, incloent els integrants del programa oficial i tots els convocats per les editorials; també als periodistes o a altres representants del món del llibre. Aquests dies pot dir-se que hi ha un autèntic pont aeri en marxa entre la capital catalana i la de l’estat de Jalisco, amb escala obligada a Ciutat de Mèxic (sempre les capitals...)
La fira va obrir les seves portes ahir a la nit; encara no pot determinar-se el seu impacte. Però en la prèvia de divendres ja va poder apreciar-se l’ambició de l’aposta barcelonina a través del programa expositiu paral·lel. La diplomàcia llatinoamericana de la ciutat sembla haver fet un salt endavant. A diferència d’altres literatures convidades, que han portat a Mèxic exposicions que ja estaven en circulació, la barcelonina ha produït algunes mostres per a l’ocasió.
Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona”, l’homenatge al compromís de les escriptores barcelonines, apel·la a realitats mexicanes contemporànies: ho té tot per atreure els visitants locals.
Al mateix Museu Cabanes, les tres peces del col·lectiu d’art sonor Cabosanroque inspirades en Rodoreda, Verdaguer i Brossa, que es van veure a Temporada Alta, combinen amb audàcia música, art i poesia. Amb l’exposició de realitat expandida Espai Oníric , que projecta en un cubicle –aconsellable asseure’s si es pateix jet-lag– obra dels estudis Blit, Desilence, Eyesberg, Masso, Onionlab i Sevi Iko Dømochevsky, és una bona degustació de l’art digital fet a Catalunya. Potser l’aposta per aquest col·lectiu podria haver estat encara més ambiciosa, perquè representa molt bé l’actual avantguarda creativa barcelonina, de la mà de la comunitat científica i tecnològica local.
L’exposició sobre el disseny dels llibres de Barcelona, comissariada per Enric Jardí, dirigida pel Disseny Hub i oberta al Museu de les Arts de la Universitat de Guadalajara, va generar expectació ja en la seva estrena, amb molts mitjans locals presents. La mateixa que van suscitar els membres de Love of Lesbian en la roda de premsa prèvia al seu concert, avançament del que passarà quan es visqui en la FIL el moment Serrat .
Aviat podrà valorar-se l’efecte de la programació literària de la comissària Anna Guitart, confeccionada amb una mirada generosa a la literatura catalana en el seu conjunt. En l’hora de donar per acabat aquest article, comencen els discursos protocol·laris d’inauguració de la FIL. Barcelona és ja en el presidium , que no és cap altra cosa que la manera mexicana de referir-se a l’estrada des de la qual parlen càrrecs públics com l’alcalde Jaume Collboni, molt actiu aquests dies a Mèxic.
Una vegada més, Barcelona, sempre sota la síndrome de no podem desaprofitar l’oportunitat , intenta demostrar-se a si mateixa, més que a la resta del món, que la teràpia funciona.
