A batzegades. Amb patiment. De menys a més. Amb alts i baixos. Amb la seva bona dosi de suspèn. Però triomf al cap i a la fi per a un Barça que necessitava com el menjar la victòria. Per rescabalar-se del tràngol de Londres. Per col·locar-se líder provisional i pressionar el Madrid, la qual cosa visita Montilivi. I per mantenir el ple de victòries en el nou Spotify Camp Nou en el seu segon partit. Un gol de Lamine Yamal i un doblet d'Olmo van servir per aixecar el gol inicial de Pablo Ibañez. Va ser clau Raphinha amb la seva profunditat i dues assistències, Joan Garcia amb una parada increïble i també Pedri, que va tornar en la segona meitat per posar més sentit al futbol del Barça.
Perquè el que podia anar malament va ser fins i tot pitjor des d'abans que comencés la trobada. Mentre centenars de barcelonistes corrien desesperats pels passadissos del Camp Nou per intentar arribar a les seves butaques l'Alabès ja guanyava. Mentre molts aficionats blaugrana esperaven encara a la porta per un problema amb l'aplicació de repartiment de les entrades, el conjunt babazorro es posava per davant als 44 segons. Va anar a la sortida d'un córner mal rebutjat per Marc Casadó al primer pal. Parada va caçar el desallotjament avançant-se a Bernal i Pablo Ibañez va marcar des de l'àrea petita.
Ibáñez va avançar l'Alabès als 44 segons i Raphinha va liderar la reacció
El desgavell de Londres semblava tenir continuïtat malgrat els cinc canvis introduïts per Flick en l'alineació, alguns d'obligats per lesions i absències, altres per decisió tècnica. Bernal jugava el seu primer partit com titular des que es va lesionar l'agost del 2024, Casadó tenia els minuts dels quals no va gaudir en el Bridge i darrere un sòlid Gerard Martín exercia de central esquerrà, com davant l'Athletic, i Eric Garcia passava a exercir de lateral destre. El tècnic alemany sacrificava a Koundé i no podia disposar de De Jong per un problema familiar, però sobretot recuperava a Raphinha i amb ell a la davantera titular per complet de la temporada passada.
El brasiler anava a una marxa o dues més que els seus companys i no estava disposat que la seva tornada a l'onze es veiés entelada. Per això va ser capital per entendre per què el Barcelona l'havia capgirat el marcador abans de la mitja hora. Primer va aprofitar un servei de Balde per donar-li el gol fet a Lamine Yamal. I després va rendibilitzar una passada en profunditat de Gerard Martín al millor estil Iñigo Martínez per brindar-li el segon a Olmo, una altra de les novetats, en aquest cas per la lesió de Fermín.
Raphinha estava donant una lliçó de coratge, d'amor propi, de lideratge i també de cames. Davant i darrere, castigant l'esquena del darrere vitorià com un boxejador pica l'estómac de l'adversari.
Però el Barça no era un equip estable ni rodó, en especial sense pilota. Perquè just abans del segon gol blaugrana va haver d'emergir Joan Garcia per realitzar una de les parades del campionat. Quan es trobava estirat sobre la gespa i gairebé vençut va extreure una manyopla inversemblant per evitar el gol d'Otto. El Camp Nou es va arrencar a corejar el nom del porter des de qualsevol lloc del recinte, amb gent en les escales.
Si allà va perdonar l'Alabès, que va passar del possible 1-2 al 2-1 després va ser Lamine, més desequilibrant que en la Champions, el que no va preferir adornar-se amb una última retallada al porter abans que fer-ho fàcil i firmar un altre gol amb l'esquerra. Va rematar amb la dreta i va topar amb el pal.
Pedri va reaparèixer en la segona meitat i va posar ordre en el joc barcelonista
Va poder ser castigat per això el Barça abans del descans ja que Boyé va enviar fora una altra oportunitat meridiana. Si l'equip de Flick anava per davant havia estat més per contundència, i per Raphinha, que per qualsevol altra circumstància. Al centre del camp li faltava consistència i davant Lewandowski no tenia la vivor de moviments dels seus companys.
Si el Barcelona volia atrapar la victòria en el seu 126 aniversari i que no li ocorregués com en el 125 (derrota davant el Las Palmas) havia de continuar aplicant-se. Flick va retirar Bernal i Eric, que va rebre un altre cop a la cara, i van entrar Koundé i Rashford, amb el que Raphinha va passar a la mitjapunta. Allà hi va haver fins que el va substituir Pedri, que va reaparèixer entre ovacions.
Amb el canari el campió va guanyar en possessió i ordre sobre el camp davant un Alabès molt recogidito, més que en la primera meitat, i que reduïa espais amb l'objectiu de mantenir opcions de puntuar fins al final. El resultant és que les ocasions s'havien minimitzat. Tot just una rematada amb la testa de Lewandowski abans de ser rellevat i un intent llunyà de Lamine Yamal.
Però a poc a poc i instal·lat en terreny rival el Barça va anar fent punts per ampliar la renda. El va fregar Om, amb un xut mossegat, i també Lamine, que es va trobar amb un bosc de cames.
Però la sentència no arribava i el partit es va enverinar. Per si de cas Joan Garcia va tapar una rematada de Guridi amb empremta de gol. Es va assenyalar fora de joc però si hagués entrat el VAR ho hauria revisat i hauria donat gol. Galleda rompia la posició il·legal. Després de minuts i minuts de domini l'Alabès s'estirava, amb els seus canvis, i Flick demanava suport al públic, que al final va poder respirar tranquil quan Olmo va clavar el tercer en l'afegit després de passi de Lamine Yamal. Quin alleujament després d'una tarda de nervis, amb dos d'expulsats entre el staff tècnic de Flick, De la Fuente i Sorg. El triomf era molt necessari.
