Gaza: la guerra sense fi

1. La treva a Gaza no ha aturat el comptador de víctimes mortals, ni els atacs israelians que colpegen l'enclavament diàriament malgrat l'alto el foc. Segons el ministeri de Salut de la franja, un total de 70.000 persones han perdut la vida des de l'inici del conflicte i 170.900 han resultat ferides.

El foc israelià ha perdut intensitat des del pacte entre Hamàs i Israel -greixat pels Estats Units-, però els bombardejos i trets de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) continuen alterant la vida dels gairebé dos milions de gazians.

Ismail el Zawabta, director de l'Oficina d'Informació del Govern de Gaza, va afirmar divendres que s'havien documentat 535 violacions israelianes des que va entrar en vigor l'alto el foc. “La situació humanitària a Gaza s'està deteriorant a un ritme sense precedents, i l'agressió israeliana ha destruït infraestructures i serveis essencials”, va assenyalar Zawabta en un comunicat. Almenys 354 palestins han estat assassinats per Israel a Gaza des de l'entrada en vigor de l'alto el foc el 10 d'octubre, segons el Ministeri de Salut de Hamàs.

Tan sols en les últimes hores, un dron va atacar un grup de civils en Bani Suheila, a l'est de Jan Yunis, al sud de l'enclavament. Dos germans de 8 i 11 anys, Juma i Fadi Tamer Abu Assi, van patir ferides greus i van morir més tard a l'hospital Nasser, segons fonts mèdiques del govern gazià. Imatges difoses per mitjans àrabs mostraven el pare dels nens resant mentre persones al seu voltant carregaven les dues borses mortuòries.

Pràcticament la totalitat de la població de la franja ha estat desplaçada un gran nombre de vegades durant el conflicte. En els principals nuclis urbans, els residents proven sense èxit de tornar a la normalitat entre la runa i amb l'escassa ajuda alimentària que ha començat a circular als mercats improvisats.

Tot i això, són molts els que no podran tornar de moment a les seves llars, ja que el 58% del territori continua baix control de les forces israelianes. Entre ells s'ha establert una frontera imaginària, la “línia groga”, una divisió que amenaça d'enquistar-se i convertir-se de facto en la nova vora de l'enclavament palestí.

L'exèrcit israelià ha ordenat als palestins que no s'acostin a les tropes que estan desplegades a Gaza durant l'alto el foc. L'exèrcit també ha començat a col·locar marcadors físics al llarg d'aquesta divisió, a més d'un mapa que mostra els seus límits. Segons el pla integral d'alto el foc per a Gaza del president dels Estats Units Donald Trump, Israel durà a terme dues retirades més de Gaza a mesura que Hamàs lliuri les seves armes i l'enclavament passi en mans de forces internacionals.

Però “la línia groga canvia cada dia”, assegura un informe publicat aquest dissabte per l'Euro-Med Human Rights Monitor. “Ni tan sols els mapes d'Israel no coincideixen amb les barreres concretes sobre el terreny. Tot i això, funciona amb precisió letal: es condemna els palestins per “creuar” aquesta línia invisible i mòbil, se'ls mata i després se'ls culpa de trencar l'alto el foc”.

La segona fase de l'acord de pau -prevista inicialment per abordar qüestions sensibles com la reconstrucció, la reobertura dels passos fronterers, l'administració civil i la tornada parcial de desplaçats a zones no militaritzades- es troba en punt mort. Israel busca mantenir un escenari de llimbs controlats que li permetin assentar-se en les seves posicions actuals i conservar un marge de maniobra militar.

En paral·lel, el pla promogut per Washington contempla l'entrada d'una Força Internacional d'Estabilització, inspirada en models anteriors com UNIFIL al Líban, encara que amb un mandat més robust i amb participació de països aliats. El seu desplegament està pensat per garantir el cessament durador d'hostilitats, protegir els corredors humanitaris i supervisar l'inici de la reconstrucció.

Tot i això, la seva viabilitat dependrà que Israel accepti cedir part del control operatiu sobre el territori i que existeixi un acord clar sobre qui administrarà Gaza durant la transició. Mentre aquests punts continuïn sense resoldre's, i mentre continuïn els atacs intermitents, la força internacional continuarà sent una possibilitat sobre la taula, però no una realitat immediata.

Amb la situació de la franja estancada, el govern de Beniamín Netanyahu ha reobert altres fronts, mentre prova de mantenir a peu dret la seva coalició. A Cisjordània, una nova operació militar contra grups palestins al nord se suma al recent repunt d'atacs per part de colons.

L'Exèrcit israelià també ha atacat aquesta mateixa setmana posicions del nou govern sirià als territoris que va ocupar fa un any, després de la caiguda del règim de Bashar el Asad. Malgrat que el nou poder a Damasc té el vistiplau de Donald Trump -l'exrebel convertit en president, Ahmed el Sharaa, va visitar la Casa Blanca a començaments de mes-, els seus aliats a Tel-Aviv desconfien dels sirians, i mantenen que el país continua sent una amenaça per als interessos d'Israel.

Al Líban, els cristians esperen la visita del Papa León XIV sota l'amenaça que la guerra oberta torni a la seva frontera un any després de la firma de l'alto el foc. Israel ha donat un recent ultimàtum a la milícia xiïta Hizbul·lah perquè es desarmi abans que acabi l'any, i els acusa d'estar unint forces al sud. Segons diferents mitjans libanesos, Israel ha atacat més 10.000 vegades el país des de la implementació de la treva. Un precedent que sembla estar repetint-se a Gaza, i que allunya encara més la idea de pau a l'Orient Mitjà.