El 1986 la comercialització d’ordinadors personals amb prou feines estava despuntant, internet encara no havia arribat a les nostres vides i el desenvolupament d’una intel·ligència artificial (IA) capaç de competir amb la humana semblava ciència-ficció. Però el ràpid desenvolupament de la informàtica i la seva incorporació als processos productius ja començava a amoïnar alguns economistes pels efectes en el mercat de treball. Aquell any l’economista Wassily Leontief, premi Nobel d’Economia 1973, va publicar un assaig – El futur impacte de l’automatització sobre els treballadors – que alertava del risc d’una pèrdua massiva de llocs de treball.
Leontief va encunyar una comparació que va fer fortuna. Les noves tecnologies, va dir, podrien representar per a la força de treball humana el mateix que va representar per als cavalls la revolució industrial, amb la irrupció de la màquina de vapor primer i el motor de combustió després. Al principi, i durant diverses dècades, els cavalls van continuar sent importants, així en les tasques agrícoles com en el transport. Entre el 1849 i el 1900 la població equina dels Estats Units fins i tot es va multiplicar, fins a arribar a la xifra de més de 21 milions de cavalls i muls. L’aparició dels automòbils i els tractors, tanmateix, va capgirar totalment la situació i el 1960 ja només en quedaven tres milions. Fora dels nostàlgics cowboys , ja ningú no els necessitava per a res.
La desaparició de milions de llocs de treball obligarà a discutir el repartiment de la riquesa
El desenvolupament i la generalització de la informàtica l’últim mig segle no ha posat fi a l’ ocupació humana, ha destruït algunes feines, però n’ha creat d’altres. Passarà el mateix amb la IA? O estem els éssers humans condemnats a acabar com els cavalls, com una força laboral descartable? En l’horitzó es perfilen canvis socials dràstics.
“La IA reemplaçarà llocs de feina a la velocitat del llamp” i en vint anys el treball podria acabar sent “opcional”, ha vaticinat el visionari Elon Musk –propietari de Tesla, Space X i xAI–, que, tot i això, es mostra optimista sobre una expansió inèdita, de la riquesa. En una línia semblant, Sam Altman, el factòtum d’OpenAI –la companyia creadora de ChatGPT–, augura que a curt termini la IA “destruirà molts llocs de treball”, però que alhora generarà un gran creixement econòmic i cal esperar que faci sorgir nous tipus de feines.
Un robot humanoide dirigit per IA alMuseudeCiènciaiTecnologiadeShenzhen(Xina)
Hi ha, tanmateix, altres perspectives més ombrívoles. I no només a curt termini. Geoffrey Hinton, premi Nobel de Física 2024 i considerat un dels pares de la IA, es mostra molt escèptic sobre la seva capacitat per generar nous llocs de treball que substitueixin els que destruirà. “ Pot ser que en el futur, algunes feines associades a la creativitat humana sobrevisquin, però amb el concepte de superintel·ligència res perdurarà”, ha dit. Un altre premi Nobel, el d’ Economia 2008, Paul Krugman, opta per aconsellar els joves que aprenguin feines manuals. Tot i que no sembla probable que hi hagi d’haver feina per a tants lampistes...
De moment, els primers símptomes són inquietants. Als EUA, segons un informe difós per la CNN el mes passat, els anuncis d’ acomiadaments els primers 10 mesos de l’any van superar el milió, cosa que representa un augment del 65% respecte al mateix període de l’any anterior i la xifra acumulada més elevada en un mes d’octubre en més de 20 anys. L’informe parla de la IA com un de les factors –tot i que no l’únic– que ho expliquen.
Fa deu anys els economistes Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee –autors, entre altres assajos, de La segona era de les màquines – van publicar a la revista Foreign Affairs un article titulat Seguiran els humans el camí dels cavalls?, en què reprenien les reflexions de Leontief i auguraven que a llarg termini el retrocés de la força laboral humana és inexorable, amb la repercussió consegüent sobre llocs de treball i salaris. Brynjolfsson i McAfee, amb tot, es mostraven confiats en la capacitat dels homes per corregir aquesta deriva per mitjà del vot o la contestació. Perquè, a diferència dels cavalls, subratllaven, “els humans es poden rebel·lar”.
No serà tan fàcil, però. Els oligarques tecnològics tenen potentíssimes armes per desviar qualsevol brot de descontentament social. Com mostra l’enorme capacitat de desinformació i manipulació de les xarxes socials, amb uns algoritmes dissenyats per promoure la màxima polarització política i privilegiar les idees d’extrema dreta tan cares als nous amos de l’univers, entossudits a reorientar les conductes polítiques i alterar els processos electorals.
S’hi afegeix ara l’efecte perniciós de la IA, que amenaça de matar qualsevol pensament crític. Com explicava aquesta setmana el nostre company Francesc Bracero en la seva imprescindible newsletter Artificial , un estudi del MIT ( Institut de Tecnologia de Massachusetts) ha mostrat que l’ús generalitzat de la IA –a què cada vegada més se li encarrega que pensi per nosaltres– pot afavorir el “deteriorament cognitiu humà”, amb efectes a escala neuronal, lingüística i conductual.
La IA pot estar fabricant un món de necis. Però fins i tot a aquests necis –com als cavalls– cal alimentar-los. I si el treball tal com el coneixem va pel camí de desaparèixer, caldrà abordar molt seriosament la qüestió del repartiment de la riquesa. I aquí les grans corporacions s’hauran de gratar la butxaca. La insubmissió fiscal que pregonen els tecnooligarques de Silicon Valley, començant pel magnat Peter Thiel –cofundador de PayPal i un dels més influents ideòlegs de l’ anarcocapitalisme ultraconservador i autoritari americà–, serà insostenible. Llevat que un exèrcit de robots sufoqui els inevitables esclats revolucionaris que vindran.
