La treva a Gaza no ha aturat el comptador de víctimes mortals, ni els atacs israelians que castiguen l’enclavament diàriament malgrat l’alto el foc. Segons el Ministeri de Salut de la franja, un total de 70.000 persones han perdut la vida des de l’inici del conflicte i 170.900 han resultat ferides.
El foc israelià ha perdut intensitat des del pacte entre Hamàs i Israel –afavorit pels EUA–, però els bombardejos i trets de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) continuen alterant la vida dels gairebé dos milions de gazians.
Ismail al-Zawabta, director de l’Oficina d’ Informació del Govern de Gaza, va afirmar divendres que s’havien documentat 535 violacions israelianes des que va entrar en vigor l’alto el foc. “La situació humanitària a Gaza s’està deteriorant a un ritme sense precedents, i l’agressió israeliana ha destruït infraestructures i serveis essencials”, va assenyalar Zawabta en un comunicat. Almenys 354 palestins han estat assassinats per Israel a Gaza des de l’entrada en vigor de l’alto el foc el 10 d’octubre, segons el Ministeri de Salut de Hamàs.
Només durant les últimes hores un dron va atacar un grup de civils a Bani Suheila, a l’est de Khan Iunis, al sud de l’enclavament. Dos germans de 8 i 11 anys, Juma i Fadi Tamer Abu Assi, van patir ferides greus i van morir més tard a l’hospital Nasser, segons fonts mèdiques del Govern gazià. Imatges difoses per mitjans àrabs mostraven el pare dels nens resant mentre persones al seu voltant carregaven les dues bosses mortuòries.
Pràcticament la totalitat de la població de la franja ha estat desplaçada un gran nombre de vegades durant el conflicte. Als principals nuclis urbans, els residents proven sense èxit de tornar a la normalitat entre la runa i amb la poca ajuda alimentària
–només hi entra el 20% de la necessària– que ha començat a circular als mercats improvisats.
Tot i això, molta gent no podran tornar de moment a casa seva, ja que el 58% del territori continua sota control de les forces israelianes. Entre ells s’ha establert una frontera imaginària, “la línia groga”, una divisió que amenaça d’enquistar-se i convertir-se de facto en la nova frontera de l’enclavament palestí.
L’exèrcit israelià ha ordenat als palestins que no s’acostin a les tropes que es mantenen desplegades a Gaza durant l’alto el foc. L’exèrcit també ha començat a col·locar marcadors físics al llarg d’aquesta divisió, a més d’un mapa que en mostra els límits. Segons el pla integral d’alto el foc per a Gaza del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel durà a terme dues retirades més de Gaza a mesura que Hamàs es desarmi i l’enclavament passi a mans de forces internacionals.
Però “la línia groga canvia cada dia”, assegura un informe publicat ahir per l’ Euro-Med Human Rights Monitor. “Ni tan sols els mapes d’Israel coincideixen amb les barreres concretes sobre el terreny. Tot i això, funciona amb precisió letal: es condemna els palestins per travessar aquesta línia invisible i mòbil, se’ls mata i després se’ls culpa de trencar l’alto el foc”.
La segona fase de l’acord de pau –prevista inicialment per abordar qüestions sensibles com ara la reconstrucció, la reobertura dels passos fronterers, l’administració civil i la tornada parcial de desplaçats a zones no militaritzades– està en punt mort. Israel vol mantenir un escenari de llimbs controlats que li permeti assentar-se a les seves posicions actuals i conservar un marge de maniobra militar.
Israel controla més de la meitat del territori, on entra només el 20% de l’ajuda humanitària
En paral·lel, el pla promogut per Washington preveu l’entrada d’una força internacional d’ estabilització, inspirada en models anteriors com la Finul al Líban, tot i que amb un mandat més robust i amb participació de països aliats.
El seu desplegament està pensat per garantir el cessament durador d’hostilitats, protegir els corredors humanitaris i supervisar l’inici de la reconstrucció.
Tot i això, que sigui viable dependrà que Israel accepti cedir part del control operatiu sobre el territori i que hi hagi un acord clar sobre qui administrarà Gaza durant la transició.
Mentre aquests punts continuïn sense resoldre’s, i mentre continuïn els atacs intermitents, la força internacional continuarà sent només una possibilitat.
Amb la situació de la franja
estancada, el Govern de Benjamin Netanyahu ha reobert
altres fronts, mentre prova de mantenir a peu dret la seva coalició.
A Cisjordània, una nova operació militar contra grups palestins al nord se suma al recent augment d’atacs per part dels colons.
L’exèrcit israelià també ha atacat Síria aquesta mateixa setmana. Malgrat que el nou poder a Damasc té el vistiplau de Trump –l’exrebel convertit en president, Ahmed al-Xaraa, va visitar la Casa Blanca a començaments de mes–, els seus aliats a Tel-Aviv desconfien dels sirians, i mantenen que el país continua sent una amenaça per als interessos d’Israel.
Al Líban, els cristians esperen la visita del papa Lleó XIV sota l’amenaça que la guerra oberta torni a la seva frontera un any després de la signatura de l’alto el foc.
Israel ha donat un ultimàtum recent a la milícia xiïta Hizbul·lah perquè es desarmi abans que s’acabi l’any, i els acusa d’estar unint forces al sud.
La “línia groga” marca la nova frontera de Gaza, i qui s’hi acosta és atacat
Segons diversos mitjans libanesos, Israel ha atacat més de 10.000 vegades el país des de la implementació de la treva. Un precedent que sembla que s’està repetint a Gaza, i que allunya encara més la idea de pau a l’ Orient Mitjà.
