Un dramaturg envejable

L’obra de Kafka va generar l’adjectiu kafkià, i David Lynch, en cinema, ha aportat això indefinible que coneixem com a lynchià . No tots els creadors fan del seu estil un adjectiu, i encara menys tenen l’honor de tenir entrada pròpia en l’ Oxford English Dictionary , però allà trobem stoppardian pel dramaturg britànic Tom Stoppard, que ahir va morir als 88 anys deixant una empremta inoblidable d’obres de teatre i un bon nombre de guions de cinema i televisió.

En teatre n’hi hauria prou amb citar Rosencrantz i Guildenstern són morts per saber de què parlem. El seu primer gran èxit internacional, representada per primera vegada al festival d’ Edimburg del 1966 i, amb els anys, a la sala Beckett. O citar Arcàdia , considerada pels especialistes com un dels cims del seu teatre, ben coneguda pels aficionats al teatre en català, ja que es va estrenar amb gran èxit al TNC dirigida per Ramón Simó. I en fi, Rock’n’roll , al Lliure, per dir només una obra més de les seves representades entre nosaltres, dirigida per Àlex Rigola.

En totes les obres, a la pràctica totalitat de la trentena que va escriure, brilla una imaginació inquieta, com en una coreografia d’idees xocant entre si. En els seus treballs destaca la seva capacitat per elevar el to de qual­sevol afer sense deixar de tenir els peus a la terra, insinuant idees entre emocions i, sobretot, sense adoptar mai el to de salmòdia. Omplerts d’enginy i vida tots els seus textos. Acompanyats, alhora, per una allau de refe­rències de tota mena, mate­màtiques, musicals, literàries i científiques. A Stoppard és molt cert això que res humà no li era aliè. Sobretot, va ser un escrip- tor seriosament lúdic, de con­tradiccions i paradoxes, que no va perdre mai la capacitat de jugar amb les regles ni l’humor.

Aquella capacitat, en el cinema, es va fer patent en guions com el de Brazil , de Terry Gilliam, o en l’adaptació de La casa rusa , de John le Carré. Sense oblidar l’Oscar conjunt per Shakespeare in love . Però quan resultava més stoppardià era quan el cridaven d’urgència, com a screen doctor de guions aliens. Com quan Spielberg el va re­clamar a altes hores per arre- glar amb urgència La llista de Schindler i George Lucas per a Indiana Jones i l’última croada , i per a La venganza de los Sith .

Autor british pels quatre costats, Sir per decisió reial, va néixer a Txecoslovàquia amb el nom de Tomas Straussler. No tenia ni dos anys quan els seus pares, jueus de naixement, van emigrar a la Gran Bretanya fugint de la invasió nazi. El viatge va ser tortuós, passant per Singapur i deixant el pare pel camí. La mare es va tornar a casar, aquest cop amb un major de l’exèrcit britànic, Kenneth Stoppard, del qual el futur dramaturg va adoptar el cognom. A Stoppard, com recordava la premsa britànica, ningú no li envejava res, pel seu bon caràcter i empatia, “llevat possiblement el seu atractiu per a les dones, el seu talent, els seus diners i la seva sort”, com va dir d’ell Simon Gray. “Ser tan envejable sense ser envejat és força envejable, si un ho pensa”.