Amor: és la paraula corrent per a l’aferrament, emoció primària necessària per sobreviure i que comença amb la mare i que continuarà amb altres persones al llarg de la vida. Ho explica el formidable pediatre Carlos González a Se hace lo que se puede (La 2, dissabtes i diumenges, 18.10 h), programa que explora la criança mitjançant una xerrada (guiada per Gemma Nierga) amb dues persones populars, complementada amb comentaris d’especialistes prestigiosos. Nierga –mare marassa– sap estirar la llengua als convidats sobre la relació amb els fills (i també a un grupet de nens), tan encertadament que afloren emocions sinceres, i sobre elles ens il·lustren els especialistes amb el seu saber: un programa molt grat i utilíssim per als que ara crieu les persones que un dia ens cuidaran.
Per cada hora d’esports, mitja hora de cultura! És la meva proposta a TV3 i a TVE, que acaba de tancar ‘Culturas 2’
COMIAT. “Algún que otro navajazo me he llevado de la vida. Ella a mí me desarmó y yo le estoy agradecida... Y lanzad azúcar moreno sobre mi ataúd... Yo que vengo de las estrellas hoy me convierto en polvo para volver con ellas”. Així s’acaba Magnolias de Rosalía, que embelleix els comiats i que ha sonat per acomiadar aquesta setmana Culturas 2 (La 2 de TVE), programa que durant tres anys, dia rere dia, ens ha portat cultura i art, llibres i pel·lícules, músiques i idees, bellesa i sensibilitat i alegria, guiat per Tània Sàrrias. L’últim convidat ha estat Emilio Aragón, que ha explicat com recorre escoles per llegir contes amb els nens: una entrevista meravellosa, model de sensibilitat, elevació i esperança. Cultures 2 era un programa dels que ens salven la vida, la vida de l’ànima: no entenc per què desapareix de la meva televisió pública, que fa tantes coses bones. Tinc una humil proposició per a TVE: per cada hora dedicada a l’esport dediqueu mitja hora a la cultura! Què tal? No soc tan ambiciós: per cada hora sencera de banalitat, mitja de cultura. A TV3, la meva altra televisió pública, li proposo el mateix, esclar. Anem fent el còmput i tanquem l’acord, senyors José Pablo López i Sigfrid Gras. Ens connectava Cultures 2 amb lleugeresa i somriures, amb jovialitat i sense solemnitat, amb artistes i creadors que saben el que Georges Braque va dir i que Rosa Montero va mostrar al plató d’aquest programa, tatuat a la seva canyella: “L’art és la ferida feta llum”. I vull llum, més llum! – @amelanovela
