Un cervell gens artificial

A Dario Amodei l’apassiona el cervell. Després de llicenciar-se en Física, va aconseguir un doctorat en Biofísica de la Universitat de Princeton, on es va centrar en l’electrofisiologia de circuits neuronals. El seu treball li va valer un premi de la Hertz Foundation i va obtenir un lloc d’investigador postdoctoral a l’ Escola de Medicina (sí, ho heu llegit bé) de la Universitat de Stanford.

De la ciència, després de publicar un estudi profètic titulat Concrete problems in AI safety, es va traslladar a l’empresa. En els primers passos cap al sector privat, va obtenir una posició destacada a Google Brain, l’empresa de l’univers Alphabet que se centrava en la creació i la millora de les xarxes neuronals profundes. Amb aquest bagatge, va acabar a OpenAI, on va ascendir al càrrec de vicepresident. Tot i això, al cap de quatre anys, se’n va anar i va tancar la porta de la firma de Sam Altman. Hi va haver divergències estratègiques.

Va ser quan, en plena pandèmia, a començaments del 2021, amb la seva inseparable germana Daniela (que havia treballat al Congrés i a la firma Stripe), va néixer Anthropic (antròpic significa “relatiu a l’ésser humà”). Dario Amodei era el cap d’una rebel·lió, o més aviat d’una escissió, perquè es va endur una dotzena d’enginyers d’OpenAI per proposar un model d’IA més enfocat en la seguretat i l’ètica, batejat com a Claude.

A diferència de ChatGPT, Dario Amodei vol promoure un model d’IA constitucional. És a dir, que la IA aprengui a jutjar i corregir el seu propi comportament a partir d’un codi de conducta explícit, unes regles fixades per endavant. A més a més, els seus resultats disposen de finestres de context molt grans (poden controlar llibres sencers).

La proposta desperta interès. Fa uns dies Google va decidir invertir 300 milions de ­dòlars en Anthropic. La firma de Mountain ­View pujarà al 10% del capital de l’empresa d’ Amodei, que farà servir els serveis de Google Cloud (en l’enèsim exemple d’economia circular que viu la IA). Anthropic ja té una valoració estel·lar, pròxima als 350.000 milions de dòlars. Per cert, als negocis, no valen els anteriors desacords, perquè Microsoft, l’anterior accionista de referència quan Amodei ­treballava a OpenAI, en un hàbil joc a dues bandes, també ha decidit invertir en Anthropic.

Una altra contradicció amb les seves pretensions ètiques va emergir el juliol del 2025, quan es va filtrar un document intern en què Amodei informava el personal que l’empresa exploraria inversions procedents dels Emirats Àrabs Units (EAU) –i Qatar–. Reconeixia que acceptar aquests diners probablement enriquiria els “dictadors”, i admetia que “és un gran perjudici; no em fa gens de gràcia”, però va justificar la decisió argumentant que necessitaven capital per mantenir-se competitius.

El seu pare, Riccardo Amodei, era un artesà italià del cuir, i la seva mare, Elena, nord-americana, gestionava projectes a les biblioteques. Els seus pares ja tenen el seu fill com una de les 100 persones més influents del 2025, segons la revista Time .

Amoïnat pel futur, Dario Amodei ha alertat una vegada que la IA podria eliminar fins al 50% de les feines d’oficina de l’àmbit administratiu els pròxims cinc anys, cosa que podria elevar l’atur als Estats Units al 10% o el 20%, el triple de l’actual. Per això, està a favor d’un “impost per token” (un impost sobre l’ús de la IA), en què un percentatge dels ingressos de les empreses d’IA (potser un 3%) es destinaria al Govern perquè es redistribuís als més necessitats.

El fundador d’ Anthropic descriu un escenari en què, gràcies a la IA, “el càncer s’ha curat, l’economia creix un 10% a l’any, els comptes ­públics ­estan equilibrats i el 20% de la població no té feina” (però sí la renda universal). Així mateix, Amodei creu que la IA es podria tornar “més intel·ligent que la majoria –o tots– els ­humans en pràcticament totes les formes”. ­Això el porta a tenir en compte la possibilitat que algun dia les persones visquin “fins als 150 anys”. Més que antròpic, distòpic.