Clemen té dues aficions en la vida: la lluita lliure de forçuts (a la mexicana), i les seves reunions d'Alcohòlics Anònims (AA). És un antic còmic televisiu que tothom a El Salvador recorda i s'ha reciclat exitosament com a executiu publicitari. Casat i amb fills, l'angoixa li corroeix al tenir indicis que un important general sospita que s'entén amb la seva esposa (la qual cosa és cert). Estem el 1972, al carrer hi ha protestes pel frau electoral, rumors de cop d'Estat… Amb Cornamenta (Random House), vuitè títol de la ‘saga Aragó’, el salvadorenc Horacio Castellanos Moya (Tegucigalpa, 1957) -una de les estrelles de l'acabada d'inaugurar FIL de Guadalajara- ha escrit un dels llibres més absorbents de l'any.
Sobre el conjunt de la saga, que es va iniciar el 2003 amb Donde no estiguin vostès (2013), l'autor explica que “allà va aparèixer la primera vegada un personatge que es deia Alberto Aragón, un exdiplomàtic alcoholitzat, que se suïcida a Mèxic. Després vaig escriure Enfonsament (2006), sobre la família Mira Brossa, allà vam conèixer al Clement Aragó, qui torna a sortir a Tirana memòria (2008) com un personatge, si no secundari, enfosquit per la seva mare. És alcohòlic anònim i, en aquesta nova novel·la, apareix dirigint dos grups d'AA, el de persones que són de l'alt comandament militar i el de lluitadors del ring”.
Però van existir grups d'AA compostos per militars d'alta graduació? “Van existir –rasa, sense indici de dubte-. A Mèxic vaig tenir contacte amb un militar que va sobreviure a l'intent de cop d'Estat del 1972 a El Salvador. I ell em va explicar aquella conjura, que es va forjar dins d'un grup d'Alcohòlics Anònims. Aquella generació de militars s'havia alcoholitzat tant que tots havien entrat en AA. I el cop d'Estat que es produeix després dels fets de la novel·la és simplement la lluita entre dos grups diferents d'alcohòlics anònims”.
'Desmoronamiento'
Castellanos Moya novela una
guerra que empezó en el fútbol
El protagonista viu terroritzat que descobreixin que s'entén amb la dona d'un general. Com en altres novel·les de Castellans Moya, el que envien aquí “són bàsicament les passions. Les novel·les són sobre l'ésser humà, l'històric és res més que un paisatge de fons. Si no, no tindria més gran sentit per a mi, una reconstrucció històrica la pot fer qualsevol. Jo crec que la literatura com a exercici d'invenció i de llibertat, és bàsicament la possibilitat d'entrar en les profunditats de l'ésser humà, en les seves contradiccions”. Com les de Clemen, “un home amb alguna fe religiosa, devot del Cristo Negro de Esquipulas, amb alguna bondat també, ajudant la gent, però el temps dominat per la luxúria un home que viu l'adulteri amb total normalitat, semblés, fins que es fica en aquest problema”. Aquelles situacions generen somriures al lector: “Els personatges generen humor perquè viuen les seves contradiccions en un estat d'inconsciència que a un de sol li pot donar riure”. Clemen manté una relació conflictiva amb la seva esposa Esther “perquè tenen incompatibilitat de caràcter, però alhora és la seva presa de terra, la seva base material. El seu amant Blanca és la fantasia luxuriosa que de sobte es fa realitat i s'adona que no hi ha pitjor cosa que això, que li porta a situacions molt incòmodes”.
El poder del llenguatge en aquesta obra amb una veu narrativa obsessiva aconsegueix que fins als fets banals semblin fascinants. “Quan la ment et turmenta et fa pensar i fixar-te en detalls que normalment passaries per alt. El personatge, en aquella situació de tensió nerviosa, de paranoia, d'exacerbació, es fixa en tantes coses que tot li crida l'atenció. És el que es diu la literatura de situacions extremes, que porta una enorme càrrega de tensió narrativa”. El que se sumeixi a la part onírica, que reflecteix les pors de Clemen: “Els somnis que utilitzo tenen un component de misteri i un altre de completament subjecte a la trama, no és una digressió sinó que té a veure amb allò que el turmenta”.
Els militars, aquí, formen part de “la classe mitjana alta. Cap militar no era classe alta en aquella època, sinó servidors de la classe alta, de l'oligarquia”. Gairebé sempre els trobem als seus llibres perquè “és difícil no posar-los, és l'única institució que ha estat i han dominat la vida salvadorenca. Ara mateix, per exemple. Els partits polítics venen i van i desapareixen, el poder legislatiu i el judicial gairebé sempre estan sotmesos als militars. Són societats en què la força de les armes encara és molt important”.
Un dels fets històrics narrats a 'Banyam': el frau electoral que va fer president a Arturo Armando Molina davant José Napoléon Duarte
La part bondadosa de Clemen el condueix a estar permanentment de guàrdia per salvar els seus companys que recauen a la beguda. “És militant d'això, un home lliurat a la seva causa antialcohòlica. Hi ha una idea de fons i és que cadascun de nosaltres és diverses persones”. En els escriptors, més? “Sí, nosaltres correm el risc de fer-nos esquizofrènics perquè ens fiquem en personatges tan contradictoris i tan extrems que, de vegades, ens costa el viatge de tornada, és a dir, quan jo acabo aquesta novel·la i tornada de la ment de Clement Aragó, no sé en veritat si tornaré sa”.
Hi ha un element de novel·la negra, ja que el lector es pregunta: què ha passat? Per què ha mort el lluitador? “Es pot parlar de novel·la negra –admet- però més aviat per a mi envia el factor de la tensió i l'enigma que et desperta, al costat del fet social-polític de la justícia sense resoldre. Aquestes són societats on els crims gairebé sempre queden sense resolució, perquè els aparells de justícia estan comprats, són corruptes, responen a interessos molt específics”.
Resident en EE.UU, on imparteix classes al mític taller literari de la Universitat d'Iowa, admet que “prefereixo no anar a El Salvador perquè des del 2022 hi ha estat d'emergència, que et treu tots els drets ciutadans. Se't pot capturar sense cap tipus de marc jurídic. Jo no em sento segur visitant el país perquè qualsevol vella o nova enemistat et pot denunciar anònimament i et capturen i passes sis mesos desaparegut, no hi ha habeas corpus, no hi ha res. El sistema de justícia està totalment a disposició del Govern”.
Aquella generació de militars s'havia alcoholitzat tant que el cop d'Estat del 1972 és la lluita entre dos grups diferents d'Alcohòlics Anònims”
Si Castellanos Moya hagués d'identificar-se amb algun personatge d'aquesta sèrie, diu que seria amb Erasmo Aragón, a ‘Banyam’ només un nen que respon com Erasmito. Continuarà la saga? “Sí, vull situar els personatges ja en el segle XXI, vells, acabats. Narrar la seva derrota final”.
El món, d'arrels mexicanes, de la lluita lliure escenificada es reflecteix amb detall. “Alguns lluitadors són reals, a d'altres els vaig canviar el nom perquè tenen família i són vius. Hi va haver diversos lluitadors així a El Salvador, havien de tenir una altra feina perquè amb la lluita no els assolia. L'Apatxe és real, era policia i el va matar la guerrilla, tal com es diu allà, per torturador. Fins i tot apareix en un poema de Roque Dalton”.
Què feia Castellans Moya en aquella època, 1972? “Jo tenia 14 anys, anava a una escola catòlica. Quan es va donar el cop d'Estat, el 26 de març, uns dies després dels fets de la novel·la, sí ho recordo perquè hi va haver combats, es va barallar… Em va marcar perquè va ser una situació de molta violència, es bombardejaven les casernes. És igual que la guerra amb Hondures el 1969, recordo els avions que tiraven bombes. Molts d'aquells records els fico a les novel·les”.
