Les banderes del Líban, el Vaticà i de la milícia xiïta Hizbul·lah van donar la benvinguda al papa Lleó XIV als suburbis del sud de Beirut. La comitiva va travessar els edificis en ruïnes de Dahieh en el seu camí des de l’aeroport fins al palau presidencial, on el líder religiós es va reunir amb la cúpula política libanesa, a qui va apressar a buscar la pau.
“Estem molt emocionats, tant musulmans com cristians, com a germans. Som aquí per mostrar que el Líban és per a tothom”, va assegurar a Guyana Guardian en Faiz, un jove xiïta de 29 anys. A Lleó XIV li va demanar que anés al sud, on el conflicte deslliurat amb Israel l’any passat va arrasar pobles sencers i on es produeixen atacs aeris diàriament. “Ha de veure el que estan fent allà, matant i bombardejant cada dia des que va acabar la guerra. Hi ha d’anar”. La cúpula de la milícia també va agrair la visita al Pontífex, i va aprofitar “l’ocasió de la seva beneïda visita al Líban per reafirmar el nostre compromís amb la coexistència pacífica”.
El Pontífex va llançar una crida a la pau i l’entesa davant líders polítics i religiosos libanesos
El primer dia al Líban, Lleó XIV va mantenir reunions amb el president, Joseph Aun (cristià); el primer ministre, Nawaf Salam (sunnita), i el president del Parlament, Nabih Berri (xiïta). En un saló del palau presidencial ple de polítics i líders religiosos de les múltiples confessions del Líban, va obrir el seu discurs repetint les paraules de Jesús: “Benaventurats els que treballen per la pau”. Lleó va afirmar que el Líban ha de perseverar ara en els esforços per la pau, malgrat enfrontar-se a una situació regional “altament complexa, conflictiva i incerta”.
“Al nostre país i a la nostra regió hi ha molta angoixa i moltes persones patint”, va dir Aun, i va afegir que el Líban és un país “on cristians i musulmans viuen, diferents però iguals”.
El Líban no compta amb un cens oficial des del 2004, però es calcula que els cristians ja no són una majoria al país, que ha experimentat un creixement de la població xiïta i sunnita. Tot i això, la presència de l’Església maronita, adscrita a Roma, així com d’altres comunitats cristianes ortodoxes, converteix el país en el principal enclavament del cristianisme en una regió de majoria musulmana. Els líders libanesos temen que Israel intensifiqui dràsticament els atacs els pròxims mesos.
Entre els que van anar a rebre el Pontífex hi havia Nizar Kalaix, un jove de 19 anys que es va desplaçar als barris del sud de Beirut per no perdre’s el moment. “Estem molt emocionats de veure el Papa, igual que els meus pares l’any 2000. Per a nosaltres és un dia molt important, perquè creiem que encara hi ha esperança al Líban”, va explicar.
Kalaix, que estudia a la Universitat Americana i viu al barri de Hamra, a prop de centre de la capital, va insistir que la visita del Papa permetia mostrar “el que realment és el Líban: musulmans i cristians junts, sense discriminació ni racisme”.
Originari d’ Addaisseh, al sud del país, va lamentar que el Papa no visiti una regió que considera “terra sagrada”, recordant que, segons la tradició, a Canà –també al sud–, Jesús va fer el seu primer miracle. “És trist per a nosaltres. Esperem que no sigui massa tard i que el Papa encara pugui anar al sud”, va afegir abans de tornar a la multitud que esperava sota la pluja.
