Gaudí va dibuixar no una, sinó 18 torres per a la Sagrada Família. Dotze, campanars. Quatre a cada façana i cadascun amb 21 campanes a l’interior. Actualment n’hi ha vuit de construïts –els quatre campanars de la façana del Naixement i els quatre de la façana de la Passió– i falta aixecar els últims quatre de la façana de la Glòria. Tot i això, Gaudí només en va poder veure acabat un, la torre de Bernabé, que es va inaugurar el 30 de novembre del 1925. La Sagrada Família va celebrar ahir, cent anys després, aquesta efemèride amb un espectacle de llum i un sentit tribut a la figura i transcendència de l’obra de l’arquitecte.
Antoni Gaudí va atorgar a les torres i a la verticalitat del temple un protagonisme indiscutible que arribarà al zenit els pròxims mesos amb l’acabament de la torre de Jesús, que amb els seus gairebé 170 metres ja domina l’ skyline de Barcelona i ha convertit la Sagrada Família en l’església més alta del món. Esveltesa i elevació, “que ens mou a aixecar el cap i a contemplar el cel, a deixar les preocupacions quotidianes i a interrogar-nos sobre el sentit de la vida i la mort”, diu el manifest Infinita gratitud a Antoni Gaudí , que es va llegir ahir a la tarda durant l’acte de celebració del centenari de la primera torre finalitzada.
Una torre, la de Bernabé, que ahir es va il·luminar especialment per posar en relleu a través de la llum –un altre element essencial de l’arquitectura gaudiniana– la seva pròpia estructura i decoració. “Començar per aquesta torre no va ser casual, és la més pròxima a Orient, allà on neix el sol; cada dia els raigs del sol il·luminen aquesta façana, que parla de Nadal, de l’etern naixement, del renaixement de nosaltres mateixos”, va apuntar l’arquitecta i estudiosa de Gaudí Chiara Curti durant el diàleg que va mantenir amb l’arquitecte director de l’obra, Jordi Faulí. A través d’ells, els assistents a l’acte –les entrades es van sortejar fa una setmana– van poder posar en context la importància d’aquesta primera torre. No en va, sabent que ell no podria concloure el temple, Gaudí va concentrar en aquesta estructura l’esforç econòmic i constructiu perquè la gent pogués contemplar la grandesa de la Sagrada Família i perquè els seus deixebles poguessin continuar-la.
En la torre de Bernabé es van concentrar tots els esforços; seria el model a seguir per a la resta de campanars
“Va deixar llesta la torre i bona part de la façana del Naixement com a repte perquè les futures generacions fessin el mateix amb la resta de l’edifici i com a model per als seus deixebles, que van construir les torres de la façana de la Passió i ara estem preparant el projecte executiu de les torres de la façana de la Glòria”, va explicar Jordi Faulí. Si la de Bernabé es va acabar el 1925, les altres tres torres d’aquesta façana es van acabar el 1930, i les quatre de la passió, el 1977. Totes, de perfil parabòlic, s’esmolen cap a la part superior per accentuar la sensació de verticalitat i ascensió. El joc de llums d’ahir a la nit va posar en relleu la rematada dels pinacles recoberts de diferents materials d’aspecte radiant: vidre venecià, ceràmica i metall. La intenció de Gaudí era que les torres es poguessin veure des de tan lluny com fos possible –i diferenciar-les de les xemeneies de les fàbriques– i també que poguessin sentir-se les campanes des d’una gran distància.
I ahir la llum es va projectar sobre la torre de Bernabé i també va poder sentir-se l’única campana que va sonar fa cent anys, quan estava penjada a l’interior. L’arquitecte, constructor, restaurador d’instruments i especialista en la musicalitat de la Sagrada Família Galdric Santana la va fer sonar dins del temple, on també ahir es va inaugurar l’exposició sobre la torre centenària. La campana, que habitualment és al museu, és una de les peces estrella, juntament amb la maqueta de la terminal de la torre.
Gaudí va dibuixar per a la Sagrada Família un total de 84 campanes tubulars, cosa que també convertia la basílica en un monumental carilló. L’acte d’ahir, que va jugar amb els elements essencials de l’univers gaudinià, va comptar també, a l’interior del temple, amb l’actuació dels Castellers de la Sagrada Família, fet que va obligar tots els assistents a aixecar el cap i mirar cap amunt.
El manifest ‘Infinita gratitud’ posa l’accent en la transcendència d’aquesta obra intergeneracional
Després, a l’exterior, les mirades van tornar a elevar-se per veure primer la torre de Bernabé il·luminada i, a continuació, tota la façana del Naixement. Aquesta il·luminació es podrà veure diàriament fins que s’acabin les festes.
