És una de les dones més poderoses i influents de la cultura llatinoamericana. Marisol Schulz ( Ciutat de Mèxic, 1957) dirigeix des del 2013 el gegant més gran de l’edició mundial en castellà, la Fira Internacional del Llibre ( FIL) de Guadalajara ( Mèxic), que se celebra aquests dies amb Barcelona com a convidada d’honor. Els vincles amb la capital catalana són més estrets del que podria semblar a primera vista. A casa seva, ja de petita, es parlava valencià: “El meu avi republicà va ser acollit com a refugiat a Mèxic després de fugir d’ Alacant a l’últim vaixell que anava cap a Algèria, passar pels camps de concentració a l’ Àfrica i França..., però va haver de deixar la família a València, la meva àvia i les seves dues filles. Així doncs, la meva mare va arribar a Mèxic als 17 anys, ja a la postguerra, va conèixer el meu pare, i jo soc filla d’aquest mestissatge”.
“La meva família –continua– era molt intel·lectual i artística. El meu besavi, José Manaut Nogués, era el millor amic de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez i del pintor Sorolla. Va ser periodista, fundador d’un diari, degà del Col·legi d’Advocats, escriptor i crític d’art. El meu besoncle va ser deixeble de Sorolla i avui a València li han dedicat el Museu Manaut. El meu avi, escultor, era d’Esquerra Unida, com a advocat va firmar el primer divorci a València i hi va instaurar la primera escola mixta”.
Schulz va estudiar al col·legi Madrid, fundat per exiliats espanyols. “A classe, cada dilluns, retíem honors a la bandera, primer cantàvem l’himne mexicà i després, sempre, l’himne de Riego, que em sé de memòria, el vaig cantar dels 4 als 17 anys. És divertit, perquè la gent a Espanya avui no el coneix... I era la nostra Marsellesa : ‘Serenos y alegres, / valientes y osados, / cantemos soldados / el himno a la lid. / De nuestros acentos / el orbe se admire...’”.
“A la meva escola, fundada per exiliats espanyols, cantàvem l’himne de Riego, que em sé de memòria”
“Vaig conèixer Lluís Llach a casa meva, de joveneta”. El cantautor era, a Barcelona, company de pis –i de facultat– de Jesús Olazo, militant del POUM, que s’havia fet molt amic de la tia de Schulz. “Un dia ens diuen que vindrà Llach a cantar a Mèxic... I es va quedar a viure a casa meva. Als 15 anys, conèixer un cantant com ell et canvia el món, vaig endinsar-me en la nova cançó i em va suposar una revolució mental, ens vam tornar molt amics. Sempre que anàvem a Barcelona, ens quedàvem a casa seva, al carrer de la Indústria, a prop de la Sagrada Família. I després, el 1977, per un tema personal, me’n vaig anar a viure a Barcelona i em va dir: ‘Doncs queda’t amb mi’. I vaig viure allà, va ser una relació molt maca i agradable”. En aquella època, “jo l’acompanyava als concerts, venia i em deia: ‘ Tinc un bolo a tal lloc, Marisoleta , vine amb mi!’, i hi anàvem. Vaig començar a llegir molt en català i a poetes catalans, com ara Salvador Espriu. I vaig conèixer Pi de la Serra, vam ser molt amics”.
A la UNAM, mentre estudiava Història, es va posar a treballar a la gaseta de la universitat, que informava de “descobriments d’investigadors; i, en art, estàvem en connexió amb l’avantguarda mexicana”. L’edició universitària i científica, que va estendre a altres publicacions, “va ser una excel·lent escola d’edició. Si passes per això, saps editar qualsevol altra cosa, perquè els que hi escriuen no són autors professionals”.
El 1993, Sealtiel Alatriste la va cridar per treballar amb ell com a editora literària a Alfaguara México i, quan el van nomenar cònsol a Barcelona, Schulz es va convertir en directora editorial. Va fer amistat i va treballar textos braç a braç amb grans autors, com Arturo Pérez-Reverte, “amb qui vam fer el llenguatge de la part mexicana de La Reina del Sur ”, com també amb Mario Vargas Llosa, Mario Benedetti, Augusto Monterroso, Sergio Ramírez, Elena Poniatowska, Carlos Fuentes...
Després del suïcidi el 2023 del president de la FIL, Raúl Padilla, Schulz ha liderat l’auge de la fira
El 2010, Raúl Padilla, el president de la FIL, li va encarregar muntar una fira del llibre en espanyol a Los Angeles, “de manera que me’n vaig anar a viure a Califòrnia”. El 2013, després de la sortida de Nubia Macías, Padilla va nomenar Schulz directora de la FIL de Guadalajara. El moment més dur va ser el 2023, quan Padilla, omnipotent líder de l’esdeveniment des que el va fundar el 1987, va aparèixer mort a casa seva al costat d’una pistola i una carta de comiat. Enmig de la commoció pel suïcidi i els dubtes que planaven sobre la FIL, Schulz va assumir noves competències i, un any després, van nomenar el germà petit del mort, José Trinidad Padilla, nou president. Des d’aleshores, la FIL ha anat batent marques d’assistents i facturació. Schulz se’n sent orgullosa, “perquè és una baralla d’una universitat pública, l’organitzadora de la fira, i, per tant, el nostre principal objectiu no és vendre llibres, encara que siguem autosuficients, amb 5,7 milions d’ingressos, sinó generar debat intel·lectual i amor per la lectura”.
“Convidar Barcelona –revela– va ser idea meva, l’hi vaig proposar al tinent d’alcalde Jordi Valls i em van prendre la paraula. És una manera de prolongar el meu amor juvenil per una ciutat on vaig arribar per primer cop amb 14 anys, en un viatge amb l’àvia”.
